Tribunals
Baralla de galls
A través d’una videoconferència feta des d’una presó francesa, el germà de la víctima del crim de Tots Sants de Figueres lamenta que els autors de l’assassinat es van revenjar per un “simple” enfrontament que va tenir ell just el dia abans amb un dels acusats
Un dels investigats va ser identificat després d’una persecució en cotxe, a Vilafant
“Era el meu germanet. Ho era tot per a mi. La llum dels meus ulls. M’hi portava molt bé.” Amb aquestes paraules va iniciar ahir a l’Audiència de Girona la declaració de Santos Gabarre Utrera, el germà de Santiago Gabarre Sarrailh, que va morir abatut a trets a fora del cementiri de Figueres el dia de Tots Sants del 2013. Santos, àlies el Loco, va prestar testimoni a través d’una videoconferència feta des del centre penitenciari de Besiers, on es troba empresonat. L’home va explicar que el seu germà, que vivia a França, no estava al corrent d’un conflicte recent entre el clan dels Gabarre i els dels Cortés i, referint-se als autors del crim, va dir que “els covards” es van aprofitar d’aquesta circumstància per matar-lo. Santos creu i lamenta que el crim va ser una revenja per un “simple” incident que havia tingut ell mateix la nit abans amb els Cortés. I és que, el 31 d’octubre, es va dirigir a casa dels dos acusats de l’assassinat: el suposat autor material dels trets va ser Juan Fernández Cortés, conegut com a Shin Chan o Sevilla, i l’oncle d’aquest, Vicente Fernández Cortés, àlies el Sioux, que segons afirma la vídua de la víctima va passar la pistola al seu nebot.
Santos va relatar que va anar al domicili dels Cortés perquè quatre o cinc persones del barri de Sant Joan li havien comentat que Vicente anava dient que li trencaria la cara i les cames. “Vaig conèixer en Sioux a les baralles de galls. Em mirava malament perquè jo estava amb la seva exdona, amb qui té tres fills.” Santos, però, pensa que la ràbia que Vicente li tenia no era perquè ell estigués amb la seva exesposa, María Amparo Cortés Heredia, coneguda amb el sobrenom de Rene. “Feia temps que no tenien relació i, de fet, abans que estiguéssim junts amb la Rene, ella havia tingut ja una anterior parella. Crec que Vicente em tenia enveja perquè al barri tothom m’estimava molt i a ell el deixaven de banda.”
El germà de la víctima admet que, arran de les amenaces que Vicente feia d’agredir-lo, el va anar a buscar directament amb la intenció de barallar-s’hi en un camp a cops de puny. “No sóc més que ningú, però tampoc ell és més que jo. Li vaig dir que, si era un home, pugés al vehicle amb mi. Em vaig tornar boig i vaig començar a pegar-li a la cara dins l’automòbil. El meu objectiu era veure qui guanyava, donar-nos la mà i cadascú pel seu camí. Va venir, però, Juan amb un altre cotxe i es va endur Vicente.”
Santos va afegir que, tal com marca la llei gitana, quan succeeix un incident d’aquestes característiques, se n’ha d’informar el patriarca. I així ho va fer. Va ser per aquest motiu que, l’endemà, els patriarques dels respectius clans van parlar al pàrquing del cementiri i van pactar uns horaris per evitar nous enfrontaments entre famílies d’ètnia gitana dels Gabarre i els Cortés. Amb l’objectiu que no coincidissin al cementiri es va acordar que els Gabarre hi anessin fins a dos quarts d’onze del matí i, posteriorment, els Cortés. La víctima, que feia poc havia sortit de la presó, no estava al corrent ni d’aquest acord ni tampoc que els ànims estiguessin així de caldejats.
Santos (que després del crim ha amenaçat de mort des de la presó el clan dels acusats i membres d’altres famílies amb qui manté rivalitat) ni tan sols esperava que el seu germà es desplacés de França per acudir al cementiri, malgrat que ho feia cada any. Santiago, àlies el Gordo, la seva dona i dos fills hi van arribar pels volts del migdia. Dins del cementiri, membres del clan Cortés li haurien recriminat la seva presència. Van tenir una disputa i Santiago va acabar amb la camiseta trencada. El van ajudar a sortir d’allí un seu cosí germà (Juan José Fernández Gabarre, que té vincles familiars amb els Gabarre i els Cortés) i la dona d’aquest.
Al cementiri també hi havia un dispositiu de la Guàrdia Urbana, que la nit abans ja havia tingut coneixement que hi havia hagut problemes i la situació podia seguir moguda. Un policia local va parlar amb un veí del barri que li va revelar que creia que un dels clans anava “muntat” (armat). Aquest municipal també va sentir com, després de la baralla inicial al cementiri, la víctima advertia “et mataré” i insultava uns morts.
Quan Santiago, la seva dona, els fills i l’esposa del seu cosí es dirigien al cotxe, va ser assassinat. Un caporal dels Mossos va especificar que, mentre els processats eren en un bar, va entrar un home a alertar que al cementiri hi havia un membre dels Santiago (els Gabarre). El grup que estava al bar va sortir disparat a buscar-lo. Un policia local, en sentir els primers trets, es va focalitzar en l’agressor per no perdre’l de vista. “Va disparar a la víctima a molt poca distància i va fugir corrents. Vaig perseguir-lo i el vaig reduir a terra.”
El noi que els municipals van detenir va ser Juan. Ahir, mentre que almenys aquest agent i un testimoni van sostenir que el van veure disparar, ningú va presenciar que Vicente es tragués l’arma d’una armilla o d’una bandolera i la hi passés al nebot (fins ara, només la vídua de la víctima ha indicat que ho va observar).
Ahir també va prestar testimoni Manuel Fernández Cortés, àlies el Mime, l’oncle d’Andrea Arenas, una noia de Figueres que va ser assassinada i cremada el 1996 –el Mime va ser jutjat per haver intentat venjar el crim tirotejant parents d’Emilio Ortega Moreno, l’autor de la mort de la jove–. El Mime es va trobar Vicente per la carretera, el va pujar al seu cotxe i va conduir a tota velocitat cap a la casa d’uns familiars. Es van creuar amb Mossos de trànsit a Vilafant, que els van perseguir. El Mime va ser arrestat per conducció temerària i Vicente, identificat a comissaria. Quan les gestions van avançar, la investigació va considerar coautor del crim Vicente, que es va entregar el 2015.