policial
investigació per assassinat
El testimoni clau no aclareix l’assassinat de Norbert Böttges
La Guàrdia Civil va localitzar l’home que, segons un detectiu, va veure un sospitós amb una arma a l’escena del crim de Tossa, però ell ha negat davant del jutjat que l’hagués vist
El testimoni que, segons l’informe d’un detectiu privat, podia tenir dades rellevants sobre l’assassinat l’1 de novembre del 1991 de l’empresari Norbert Böttges a Tossa de Mar ja ha estat localitzat i interrogat pel jutjat d’instrucció número 1 de Blanes, que va reobrir la causa que tenia arxivada, per ordre de l’Audiència de Girona, que va creure oportú fer-ho, tal com havia demanat la vídua de Böttges, per interrogar aquest testimoni considerat clau. Però la declaració del testimoni no ha avalat la informació del detectiu, que no havia interrogat el testimoni i es basava en un testimoni de referència.
El testimoni, un home que viu en una caseta de fusta a prop de la zona del càmping Turismar, on va ser assassinat Böttges amb dos trets al cap, va negar que hagués presenciat les pràctiques de tir que exposava l’informe del detectiu aportat a la causa 25 anys després del crim. “No recordo que es fessin pràctiques de tir amb pistola, només recordo que se sentien trets de caçadors que anaven a caçar el senglar”, va declarar el testimoni, que va dir que no recordava haver parlat amb algú que organitzava activitats de tir amb arc (el testimoni de referència que mencionava l’informe), tot i que admet que en una ocasió va parlar amb un home sobre la possibilitat de fer tir amb arc i que ell li va advertir que en aquella esplanada del càmping hi solien anar molts nens a jugar i que vigilessin a l’hora de muntar segons quines activitats.
El testimoni va especificar que ell va començar a treballar per als amos del càmping Turismar entre els anys 1996 i 1997, cosa que va avalar amb documentació, i que abans d’aquestes dates no coneixia els amos del càmping.
L’assassinat de Norbert Böttges va ser el 1991, és a dir, cinc anys abans que el testimoni arribés al càmping. El testimoni, un home que viu a la caseta del càmping des de fa uns vint anys, assegura que mai ha parlat del cas de l’assassinat amb l’actual amo de les instal·lacions, nebot de la víctima. El testimoni va explicar que el 1996, quan tenia 48 anys, es va quedar a l’atur, va cobrar una pensió durant un temps i després li va sortir la feina al càmping. Va treballar-hi durant un temps i va tornar a demanar el subsidi i ara ja cobra la jubilació.
La declaració d’aquest home va ser considerada una diligència necessària per part de l’Audiència de Girona per esgotar totes les possibilitats per trobar el desllorigador que expliqui l’assassinat de Norbert Böttges i evitar la prescripció del cas i la impunitat dels autors.
El cas es va reobrir a instàncies de l’acusació particular, que exerceix el lletrat Francisco Bonatti, en nom d’Anna Palou, la vídua de Böttges, que no es resigna que l’assassinat del seu home quedi impune. “No es pot obviar que la gravetat del delicte perpetrat exigeix poder comprovar totes les dades que puguin ser rellevants per a la investigació sense anticipar cap possible resultat”, assenyalava la interlocutòria de la magistrada de l’Audiència Fàtima Ramírez Souto.
Norbert Böttges va ser trobat mort de dos trets al cap disparats amb una arma del calibre 22 al càmping i el seu cotxe, un Suzuki Vitara, a prop. En primera instància, els investigadors de la Guàrdia Civil van descartar que el mòbil del crim fos un robatori, perquè l’homicida no s’havia endut ni el rellotge (un Rolex molt valuós) ni les 45.000 pessetes que la víctima duia a la butxaca. Sempre es va sospitar que el criminal era algú de qui Böttges es refiava i per això va tenir la possibilitat de disparar-li de ben a prop, sense que ell tingués temps de defensar-se.
L’autòpsia no va descobrir cap signe de defensa. Li van disparar un tret al costat esquerre del cap i el segon, a la nuca, suposadament quan ja era a terra. El tret de gràcia.
La Guàrdia Civil va dur a analitzar al departament de balística els dos projectils extrets del cos de la víctima, però no van trobar als arxius l’arma que els havia disparat. També van analitzar totes les pistoles i carrabines del 22 registrades a Tossa, però no hi van trobar l’arma del crim. La Guàrdia Civil va dirigir les seves sospites cap als homes que, després de la mort de Böttges, es van posar al capdavant de les seves empreses, i es va comprovar si cap d’ells tenia una pistola del calibre 22. No els en va trobar cap. La investigació va ser molt complexa i va incloure des d’Alemanya (d’on procedia Böttges) fins al Panamà, on tenia registrada l’empresa.
