Estats Units
Florida rep la fúria de l’‘Irma’
L’huracà, que recupera la categoria 4, provoca les primeres víctimes mortals en arribar i deixa més d’un milió de persones sense llum
La tempesta canvia el rumb i impacta a la costa oest, però tota la península pateix els efectes
L’huracà Irma va tocar terra dels cais de Florida a les 9.10 h del matí, hora local, amb la força prevista. Vents de més de 215 quilòmetres per hora i pluges torrencials van ser l’inici de la seva travessia per Florida, posant a prova totes les previsions i alertes de les autoritats.
Durant la matinada de diumenge, el Centre Nacional d’Huracans (NCH) dels EUA va tornar a situar l’Irma com un monstre de categoria 4 que s’apropava a la península de Florida amb tot el rastre de destrucció que ja havia deixat a Cuba, Puerto Rico i les illes Verges. “Serà un dia llarg”, es resignava el sotsdirector interí de l’NCH, Mark DeMaria. A l’hora de tancar aquesta edició, l’huracà havia causat la mort de tres persones.
Florida, l’estat de les vacances permanents i la retirada daurada, es va convertir, ahir, en un pantà solitari. Els carrers de Miami, normalment plens de turistes i jubilats, eren rius i els arbres i palmeres tropicals van cedir a la fúria de la tempesta, caient i doblegant-se en formes estranyes. La trajectòria de l’Irma va virar una mica més cap a l’oest del previst i va deixar la costa occidental totalment exposada a l’ull de l’huracà. Estava previst que durant la tarda d’ahir tornés a impactar a terra ferma, en plena zona central de la península de Florida, entre les ciutats de Naples i Tampa. “Sabem que som la zona zero de la tempesta. Ho hem evitat durant 90 anys, però ha arribat la nostra hora”, va piular, ahir, l’alcalde de Tampa, Bob Buckhorn.
El viratge va agafar a contrapeu alguns comtats, que van haver de fer una evacuació d’emergència en només 36 hores. “Preneu-vos aquesta tempesta mortal seriosament”, reiterava el governador Rick Scott. L’únic objectiu de les autoritats és evitar els màxims danys possibles, i molts comtats van imposat toc de queda. La policia de Miami, tot i que la ciutat s’ha salvat de l’epicentre de la tempesta, va decidir deixar de fer sortides per emergències per culpa dels forts vents. Com en tota situació d’emergència, els rumors es van escampar entre els afectats. En un refugi amb més de 4.000 persones, es va desfermar una “histèria massiva” per informacions falses que no era un lloc segur. El xèrif del comtat de Pasco, al nord de Tampa, va haver de demanar als ciutadans que no disparessin contra l’huracà per intentar que es desviés, davant la creença –impulsada per venedors d’armes– que a base de trets al vent es podia modificar la trajectòria de la tempesta cap a una altra banda.
“No us podrem ajudar fins que passi la tempesta. Estigueu en un lloc segur”, hi va afegir el governador Scott. Un dels temors era que la ciutadania, una vegada passats els vendavals, perdés la por i pensés que tot havia acabat. Al contrari: advertien que només era el símbol que el pitjor estava a punt d’arribar. Sobreviure als vents extrems només era el preludi d’hores i hores de pluja torrencial, amb precipitacions constants que farien pujar el nivell del mar fins a cinc metres a les costes.
És precisament aquest aspecte el que més preocupava les autoritats: els “perills de vida o mort” conseqüències d’inundacions massives. Les imatges a primera hora mostraven platges sense aigua, desplaçada mar endins vençuda pels forts vents. El retorn de la marea al seu lloc originari més tota la precipitació acumulada causarà estralls multimilionaris i riscos reals a la ciutadania.
Els efectes no es van fer esperar. Amb el primer impacte sobre els cais, més d’1.300.000 d’habitants de Florida van quedar-se sense llum. La secretària interina de Seguretat Nacional, Elaine Duke, va calcular que el pas de la tempesta deixaria més de cinc milions de llars sense energia. Les escoles estaran tancades fins demà com a mínim i les agències federals no es van comprometre a dir quan podran desplegar els agents de rescat i reconstrucció, tot i que confiaven que havien desplegat els recursos necessaris per evitar grans tragèdies personals.
Es preveu que l’Irma continuï el seu periple cap al nord acabant de travessar Florida i, a mesura que perdi força, s’endinsi a Geòrgia, Tennessee, les Carolines i Kentucky. Els qui ja han patit la seva fúria comencen ara les tasques de recuperació i anàlisi de danys. El president Donald Trump va decidir ampliar i augmentar les dotacions de fons econòmics per a Puerto Rico i les illes Verges.
LES XIFRES
El sisme de Mèxic ja és responsable de 90 morts
La xifra de morts pel terratrèmol de dijous passat a Mèxic va pujar, la matinada passada, de 65 a 90, després que el governador d’Oaxaca, Alejandro Murat, informés que s’han registrat 71 decessos només en aquest estat del sud, segons un missatge difós a Twitter. D’acord amb fonts oficials, el municipi de Juchitán de Zaragoza, a Oaxaca, continua sent el més castigat, amb uns 60 morts, però les xifres encara són preliminars.
El Servei Sismològic Nacional (SSN) va indicar, en el seu informe més recent, que fins a la mitjanit de dissabte es van produir 846 rèpliques del sisme, de magnitud 8,2 graus, que es va originar davant de les costes de l’estat de Chiapas. L’organisme també va emetre un informe en què va informar d’un inusual sisme de magnitud 2,6 registrat a les 21.54 h, hora local de dissabte (02.54 h GMT de diumenge), localitzat a tres quilòmetres al sud-est de Tlalpan, a Ciutat de Mèxic.
