Tribunals
El jutjat torna a tancar el sumari de l’assassinat de Norbert Böttges a Tossa
El jutge conclou que el testimoni, que havia proposat l’acusació, no ha aportat dades útils i que les altres proves proposades no aportarien res de nou
El jutjat d’instrucció número 1 de Blanes ha tornat a ordenar el sobreseïment del sumari 4/1991, després d’haver interrogat un testimoni clau proposat per l’acusació particular, que no va aportar, segons el jutge, dades per mantenir oberta la causa per l’assassinat de Norbert Böttges, l’empresari de Tossa de Mar que va ser abatut a trets el dia 1 de novembre del 1991, a les instal·lacions del càmping Turismar. En la mateixa interlocutòria, el jutge Carles Martín Pires desestima les altres diligències que havia demanat l’acusació, exercida per la vídua de Böttges, Anna Palou, en considerar que no serien d’utilitat per a la investigació. L’acusació havia demanat que declarés el testimoni de referència, un home que volia muntar un espai de tir amb arc a la zona, que era el que havia assegurat a un detectiu contractat per l’acusació que el testimoni, un home septuagenari, li havia explicat que havia vist a la zona propera a l’escena del crim un dels homes investigats fent pràctiques de tir amb una pistola. Però el jutge considera que la declaració del testimoni de referència no seria vàlid després que el testimoni directe ja hagi declarat que no el coneix i que no recorda haver vist ningú fer pràctiques de tir. A més, segons remarca la defensa de C.C. (un dels investigats), les proves documentals aportades demostren que el testimoni va començar a treballar a les instal·lacions del càmping uns quatre anys més tard de la comissió del crim. La defensa de Coll, el lletrat Miquel Garriga, es va oposar a la realització de més proves que allargarien el procés judicial i va remarcar “la desconfiança social que, en moltes ocasions, acompanya de forma inquietant a qui és objecte d’investigació criminal”, en al·lusió a l’estigmatització social que pot suposar ser assenyalat com a sospitós en una causa criminal. Per l’assassinat de Böttges la Guàrdia Civil va mantenir sota sospita els homes que havien estat la mà dreta de Böttges en els seus negocis: C.C., Jaume Mallol i Rafael Martínez Chinchilla, i que se sospitava que havien sortit beneficiats amb la mort de l’empresari.
L’Audiència va atendre la petició de la vídua de Böttges, que transcorreguts vint-i-sis anys del crim no es vol resignar que l’assassinat del seu marit quedi impune, i va ordenar la reobertura del cas en considerar que, donada la gravetat dels fets, era oportú esgotar qualsevol intent d’aclarir el crim. Però, després d’haver interrogat el testimoni considerat clau, sense resultats positius, el jutjat de Blanes ha optat per tornar a tancar el sumari. Contra l’ordre de sobreseïment provisional es pot presentar recurs.
Mai es va trobar l’arma del crim, del calibre 22
Norbert Böttges va ser trobat mort de dos trets al cap disparats amb una arma del calibre 22 al càmping, i el seu cotxe, un Suzuki Vitara, a prop. En primera instància, els investigadors de la Guàrdia Civil van descartar que el mòbil del crim fos un robatori, perquè l’homicida no s’havia endut ni el rellotge (un Rolex molt valuós) ni les 45.000 pessetes que la víctima duia a la butxaca. Sempre es va sospitar que el criminal era algú de qui Böttges es refiava i per això va tenir la possibilitat de disparar-li de ben a prop, sense que ell tingués temps de defensar-se. L’autòpsia no va descobrir cap signe de defensa. Li van disparar un tret al costat esquerre del cap i el segon, a la nuca, suposadament quan ja era a terra. El tret de gràcia.
La Guàrdia Civil va dur a analitzar al departament de balística els dos projectils extrets del cos de la víctima, però no van trobar als arxius l’arma que els havia disparat. També van analitzar totes les pistoles i carrabines del 22 registrades a Tossa, però no hi van trobar l’arma del crim. La Guàrdia Civil va dirigir les seves sospites cap als homes que, després de la mort de Böttges, es van posar al capdavant de les seves empreses, i es va comprovar si cap d’ells tenia una pistola del 22 i no en van trobar cap. La investigació va ser molt complexa i va abraçar des d’Alemanya fins al Panamà, on tenia registrada l’empresa.
