Silenci ‘versus’ inculpacions

Una situació molt atípica es va viure ahir a l’Audiència de Girona, on va començar el judici contra Manuel Pérez López i Juan Molina Torres, els acusats del doble crim que va tenir lloc al mas Pibernat de Bordils la nit del 9 de desembre del 2014. A la tarda, hi havia assenyalades les declaracions de dos testimonis claus: Manuel Abenza Quer i Roberto Fernández Navarro, el pare i el cunyat, respectivament, de Manuel Alejandro Abenza Pablo. Aquest darrer juntament amb el seu oncle polític Miquel Ramírez Pinto van resultar morts per trets mentre pretenien robar presumptament marihuana al domicili on vivien els dos processats. A preguntes del fiscal, Manuel Abenza Quer va admetre que en companyia del seu fill, així com de Miquel Ramírez i de Roberto Fernández, es van dirigir al mas Pibernat per sostreure-hi droga. L’home va assegurar que no duien armes de foc, sinó que havien agafat una pota de cabra per rebentar la porta i accedir a l’interior. Segons Abenza Quer, va ser Fernández qui els va indicar que a la propietat de Bordils hi havia marihuana i la intenció de tots quatre era entrar-hi quan els inquilins no hi fossin: “En Roberto ens va dir que a la nit no hi havia ningú a la casa, però que els seus ocupants deixaven els llums encesos”, va afegir el declarant.

En aquest punt, l’advocat Carles Monguilod, que exerceix la defensa de Manuel Pérez López, va posar en relleu una circumstància important. Manuel Abenza Quer, que estava declarant com a testimoni i, per tant, estava obligat a dir la veritat, havia acabat d’admetre la seva participació en l’assalt a la finca. Una confessió que, en el supòsit d’acabar sent imputat per robatori, el podria perjudicar amb vista al judici, on compareixeria com a acusat. La magistrada Sonia Losada va aturar aleshores la sessió per valorar aquest fet i, després de més d’una hora, es va reprendre la vista.

Losada va comunicar a Abenza Quer que tenia l’obligació d’advertir-lo que si seguia declarant es podria autoincriminar d’uns fets amb rellevància penal. L’home, conscient del risc, es va fer enrere i va especificar que es negava a declarar. La magistrada li va explicar que el que havia manifestat abans del recés no el perjudicaria ni se li tindria en compte perquè no se l’havia informat com calia de les conseqüències. Tant el fiscal com les acusacions particulars i les defenses van renunciar a continuació al testimoni d’Abenza Quer i de Roberto Fernández, qui s’hauria trobat en la mateixa situació que el primer. El fiscal Víctor Pillado va anunciar no obstant això que, al final del judici, obrirà diligències contra ells dos com a suposats autors d’un delicte de robatori (en la fase d’instrucció, ni el jutge ni la fiscal que duia en aquell moment el cas no els van fer investigar pel robatori).

Les dues víctimes mortals de l’episodi de Bordils eren veïnes del barri de Vila-roja de Girona. A les 23.30 h, els Mossos van rebre l’alerta que hi havia hagut cinc trets en una masia o granja de color groc, d’on havia sortit una furgoneta blanca. Durant la recerca de la casa, una patrulla es va aturar precisament al mas Pibernat, en veure-hi llum i fum a la xemeneia. Van tocar la campana i va sortir Manuel Pérez, que va respondre a les preguntes dels Mossos a uns 5 o 7 metres de distància dels agents, els quals es van mantenir a fora del perímetre de la finca. Els policies li van demanar si hi havia hagut algun altercat o si havia vist moviment de vehicles. Ell els va respondre que no i que estava mirant la televisió tranquil·lament. Els efectius també van aprofitar per preguntar-li si per la zona hi havia una granja de color groc, i Pérez els va dir que n’hi havia una de pollastres en un camí que va de Celrà a Flaçà.

Una altra patrulla va veure roderes recents de cotxe en camins de terra a prop del riu Ter i va seguir-ne el rastre. Al cap d’1 km, van trobar-hi embarrancada al fang una furgoneta blanca. A la part posterior del vehicle hi havia els cadàvers de les dues víctimes i, per la matrícula, van trobar el seu titular i el domicili on vivia. Un dispositiu de mossos de paisà va rodejar el mas Pibernat, del qual els dos inquilins temien sortir perquè creien que a l’exterior hi havia més assaltants. Un cop els agents els van convèncer que eren policies, tots dos van col·laborar i Pérez els va afirmar que “no volia matar ningú”, que tenia por que el matessin a ell.

El fiscal considera que Abenza Pablo va morir de forma “accidental” quan a Ramírez Pinto se li va disparar accidentalment una arma en un forcejament amb els llogaters. A Ramírez, però, creu que Manuel Pérez el va “executar” per “venjança” quan ja fugia del lloc del crim. Per això, demana 15 anys de presó per assassinat per a Pérez i 1 any i 6 mesos per a Molina per encobriment.