Les famílies de les víctimes del foc d'Horta exigeixen saber on era el cap de l'operació
Familiars de tres bombers es van afegir ahir a la causa, i un dels advocats demana que s'analitzi el GPS de «Delta O»
Fins ara tots els familiars excepte els de Ramon Espinet s'havien mantingut fora del procés judicial que investiga les causes de l'incendi i les circumstàncies de la mort dels cinc bombers d'elit del grup GRAF Lleida que hi treballaven. Però el tomb que ha donat el cas amb la detenció dels dos sospitosos d'haver provocat l'incendi, cosa que descarta les causes natural, així com l'aparició durant les últimes setmanes de diverses informacions que posen en dubte les comunicacions i algunes decisions preses durant l'incendi, han portat alguns d'ells a reclamar responsabilitats, que s'aclareixi el cas i que s'evitin errors en el futur. «Fa anys anaven malament les coses i ningú va fer res fins que va passar un desgraciat accident, jo no vull canviar els directors, però vull que algú assumeixi la responsabilitat, perquè la gent obri els ulls i vegi que no es fan les coses bé», va dir ahir a Els matins de TV3 la vídua de Jordi Moré, Susana Puscas.
«De moment analitzarem tota la documentació del sumari per veure què va passar. Estudiarem tots els informes i a partir d'aquí decidirem quina responsabilitat exigir, si és que se n'han d'exigir», va explicar ahir a aquest diari l'advocat de Puscas, Xavier Nallar.
També es van personar ahir els advocats dels familiars de David Duaigües i Jaume Arpa. Els seus clients continuen passant el dol en la intimitat, defugint les declaracions públiques. L'advocat dels familiars d'Arpa, Miquel Sansa, també s'espera a analitzar el sumari i afegeix que la decisió de personar-se també respon a un requisit legal: al cap de sis mesos d'oberta la causa els familiars que no s'haguessin presentat ja no podrien fer-ho com a part afectada si finalment la jutgessa determina que es tracta d'un cas de faltes.
De moment, la interlocutòria amb què dimecres la jutgessa va confirmar la presó preventiva per a Joan Antoni Paz i Llorenç Forner apunta a una possible responsabilitat criminal dels detinguts, dels quals se sospita que van fer el foc intencionadament, mentre continua la investigació sobre el funcionament de les operacions d'extinció.
On era el cap de guàrdia
És en aquest punt on més incideixen els familiars. L'advocat de la família de Ramon Espinet, Pau Simarro, ha presentat un requeriment a la jutgessa instructora perquè es demani a Interior el GPS del cap de guàrdia que comandava el dispositiu. Ho fa per trobar respostes als informes de les comunicacions dels diversos efectius de bombers, en les quals no apareixen ordres de l'anomenat Delta 0 en l'argot tècnic dels bombers, en els moments més crítics de l'incendi. Tampoc no entén l'advocat per què es va assabentar tan tard que els GRAF de Lleida havien estat víctimes d'un greu acorralament i que n'hi havia de morts i de greument ferits. També qüestiona que les trucades d'emergència dels GRAF no obtinguessin resposta del màxim comandament de l'operació. No es creu, doncs, la versió del Departament d'Interior, que ha dit que el cap de guàrdia, Carles Font, va estar dirigint el dispositiu en tot moment, va participar fins i tot personalment en el rescat d'una parella d'avis en una masia i que no se'l va informar de les morts fins al cap de quatre hores com a «estratègia operativa», perquè no es posés nerviós mentre continuava dirigint les operacions.
La versió de Baltasar, qüestionada pels forestals
ACN
L'Associació Professional d'Agents Forestals de Catalunya (APAFC) va revelar ahir que l'informe sobre les causes de l'incendi d'Horta de Sant Joan encara no estava acabat el 24 de juliol, quan el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar (ICV), el va presentar en públic assegurant que la causa del foc va ser un llamp. Segons ells, un incendi d'aquestes proporcions hauria requerit més dies d'investigació, però van recordar que la jutgessa els va apartar del cas. Els agents encara no descarten del tot que un llamp pogués haver estat una «causa concurrent» del foc. En un comunicat fet públic ahir a la nit, el departament de Medi Ambient va indicar que el cos «mai» havia valorat una altra hipòtesi que la del llamp i que Baltasar va fer públic l'informe quan ja era «concloent».
Raimon Mestres, president de l'APAFC, i Josep Ferran Almansa, president de l'Associació Espanyola d'Agents Forestals i Mediambientals, van defensar la professionalitat del cos d'Agents Rurals i la seva feina durant els pocs dies que van investigar el foc. Segons ells, la mateixa nit d'inici de l'incendi, el dia 20, ja hi van anar dos agents, però el dia 30 la jutgessa de Gandesa va ordenar el secret de sumari i no els va deixar continuar la investigació. Per això, segons ells, el dia 24 l'informe que va presentar el conseller Baltasar encara no estava «validat» i de fet no es va lliurar a la jutgessa fins al 9 de setembre. Segons ells, en un incendi com el d'Horta, la investigació pot durar molt més de quatre dies.
Mestres i Almansa van criticar alguns mitjans de comunicació perquè creuen que han donat una informació «parcial, no contrastada i poc versemblant» sobre la seva actuació en l'incendi. Van recordar que els Agents Rurals tenen funcions de policia administrativa i judicial i capacitat per investigar els incendis, matèria en la qual tenen un «reconegut prestigi» en l'àmbit europeu.
En aquest sentit, van defensar l'informe del cos que assenyalava un llamp com a causa de l'incendi, ja que es va fer amb els elements que es tenien aleshores i basant-se en testimonis i també en les indicacions dels bombers. A més, van recordar que la investigació la van fer dos equips diferents sense contacte entre ells i que van arribar a la mateixa conclusió. Per això, segons conclouen, la versió del llamp no es pot descartar del tot, almenys com a causa concurrent juntament amb la intervenció intencionada dels dos joves detinguts pels Mossos que han confessat que van provocar el foc de manera accidental. La jutgessa de Gandesa que investiga el foc, però, i a partir de les proves aportades pels Mossos i la declaració dels detinguts, ha conclòs que els dos individus van causar el foc amb intenció criminal i que fins i tot van utilitzar dues bombones de càmping gas que havien comprat com a acceleradors per escampar les flames ràpidament.