Tancat per assassinat

La persiana de la botiga de calçats Reixach, davant mateix de l’església de Santa Maria dels Turers de Banyoles, fa sis anys que està abaixada. La causa és de força major: l’assassinat de la mestressa, Concepció Reixach, el vespre del 18 de desembre del 2011. Dins del local queda encara part del gènere que el marit de Reixach, Esteve Sanmartí, mira de vendre als mercats. Però la que era una popular espardenyeria de Banyoles ja no ho obrirà mai més. I molt segur que mai ningú no pagarà pel crim de l’espardenyera, tot i que els Mossos, el fiscal i el jutjat tenen el convenciment que el crim el va perpetrar Farid Jebbam, que també tenia la identitat de Josep Galí Cuenca i conegut com El Pepe o El Buscado. Un home que va ser trobat penjat a Barcelona en el decurs de la instrucció del cas, quan ja estava imputat en la causa, tot i que la investigació no es va assabentar de la mort del sospitós fins mesos més tard.

L’assassinat de l’espardenyera de Banyoles es va perpetrar tres anys després del d’una altra botiguera, Montse Sánchez. Els Mossos es van proposar no cometre els mateixos errors que en el cas de Palafrugell (en què van perdre unes hores clau investigant el marit) i van omplir Banyoles d’agents buscant a tots els racons de la ciutat el rastre de l’assassí. El dia del crim, l’espardenyeria era oberta perquè era un dels diumenges previs al Nadal amb autorització especial per al comerç. Però els calaixos es van omplir poc perquè era un dia fred i poca gent rondava pels carrers. A les sis de la tarda, Concepció Reixach va atendre una clienta; a partir d’aquesta hora, no hi ha testimonis que la veiessin viva. Els feligresos que van sortir de la missa de l’església de Santa Maria van veure llum a la botiga, però no res d’anormal. Va ser a un quart de nou quan va entrar una clienta que va mirar darrere el mostrador, hi va descobrir un ensangonament molt sospitós i va alertat la policia, que va trobar la sabatera al peu de les escales del soterrani del magatzem. L’escenari tenia tota l’aparença d’un robatori violent (el taulell estava tot capgirat, amb els tiquets de pagament amb targetes esgarriats i tacats de sang, el telefon despenjat i l’ordinador remenat), però mai no es va determinar exactament quina quantitat es va emportar l’assaltant. Sí que es va endur el cabàs d’espart que duia sempre Reixach. Un cabàs com el que duia el sospitós que fugia corrent pel carrer de la Paraireria, vist per una testimoni, que li va poder veure la cara de perfil en un petit moment que es va girar. No el va poder identificar, però, als àlbums de sospitosos que li van mostrar els Mossos. La ruta que seguia el fugitiu que corria amb el cabàs podia dur-lo cap a una casa ocupada del carrer Muralla, on els agents van centrar les seves investigacions.

Alguns dels inquilins ocupes van explicar que, el dia del crim, un col·lega, Farid Jebban, va sortir cap al carrer aproximadament a tres quarts de vuit del vespre i va tornar pels volts d’un quart de nou i quan va tornar, va recollir les seves coses, va marxar i ja no va tornar. Un dels ocupes va assegurar que els havia dit que necessitava diners per anar a Barcelona i havia demanat si algú li podia deixar un ganivet per donar un cop (atracament). Els Mossos van escorcollar la casa del carrer Muralla i, tot i que amb les proves del Blue Star van detectar indicis de sang, tots els perfils genètics eren masculins i, per tant, no n’hi havia de la víctima. Tampoc es va trobar l’arma del crim.

Després del fracàs d’aquesta prova científica, el jutjat va autoritzar que es punxés el telèfon del Pepe, que va ser localitzat a Barcelona, i també d’altres dels ocupants de la casa de la Muralla. Després de mesos d’intervenció, les escoltes telefòniques van donar resultat negatiu. El Pepe no pronuncia cap paraula que pugui fer intuir que està relacionat amb el crim. Sí que denota en les converses que pot estar alertat que se l’està investigant. Fins i tot, un col·lega d’una casa ocupada de Sant Celoni amb qui parla per telèfon li arriba a dir que vagi als Mossos a explicar-se, perquè l’han implicat. Ell assegura que ja hi anirà i que declararà contra el company que sap que ha fet la delació. Finalment, tot i no tenir proves concloents, els Mossos van citar Farid Jebbam perquè anés a declarar com a imputat acompanyat d’un advocat i s’expliqués sobre el que va fer el dia del crim. L’home es va presentar davant dels Mossos d’Esquadra, però es va acollir al seu dret a no declarar, que té reconegut com a imputat.

L’estiu del 2012, Jebbam va ser trobar mort, penjat, al pis de Barcelona on vivia. Els mossos de Barcelona ho van tancar com un suïcidi, però, paradoxalment, no van advertir que era sospitós d’assassinat i no van comunicar la mort als agents d’investigació de Girona. Mentre es desconeixia la mort de Jebbam, el jutjat va denegar la petició de l’acusació particular, exercida pel fill de la víctima, perquè se sotmetés Jebbam a una roda de reconeixement davant la veïna que havia vist el presumpte homicida fugint i traginant el cabàs de la víctima. El fiscal va considerar que si no l’havia identificat en fotografia, tampoc ho faria en persona havent transcorregut ja mesos. El jutjat sí que va acceptar la petició que va fer l’acusació d’escorcollar el pis on va ser trobat penjat el sospitós, però no s’hi va trobar cap provar rellevant per a la investigació. Els Mossos han recollit nous testimonis que reafirmen els indicis contra Jebbam: el d’uns nois de la casa de Sant Celoni on Jebbam va refugiar-se el primer dia després d’abandonar Banyoles i els dels companys del pis de Barcelona on va viure i morir. Però mai no s’ha pogut obtenir una prova científica que avali l’autoria del crim. A l’escenari del crim no es van poder recollir ni cap empremta ni cap mostra d’ADN. I la causa judicial, com l’espardenyeria, està tancada.