La magnitud de l’espoli

Tres dies de feina i quatre furgonetes per anar fent viatges van necessitar els Mossos d’Esquadra i els tècnics del Departament de Cultura per fer el trasllat, amb l’autorització judicial pertinent, de 20.000 peces arqueològiques i paleontològiques espoliades que tenien a casa seva els germans Àlex i Raimon Fuentes Buxó, dos homes que ja havien estat arrestats el 24 d’agost al seu domicili d’Amer, quan els Mossos els van fer el primer escorcoll. En aquella primera inspecció els Mossos ja es van endur algunes peces espoliades i també material de fabricació pròpia que els germans elaboraven a casa amb pedres que recollien vora el riu a Amer mateix i que venien per internet com si fossin autèntiques a través de diverses webs. En la primera entrada també els van comissar arxius informàtics que contenien imatges dels germans Fuentes Buxó en plena tasca espoliadora als jaciments i cartografia dels llocs i indicacions per arribar-hi, documentació molt útil als investigadors per saber on havien actuat els espoliadors, tots dos amb formació universitària, un en arqueologia i l’altre en geologia, que els permetia participar en excavacions oficials.

Transcorreguts quatre mesos i amb la investigació sobre la procedència de les peces, els investigadors dels Mossos van demanar una nova entrada a la casa que el jutjat de Santa Coloma de Farners va autoritzar i que es va materialitzar els dies 29 i 30 de novembre i 1 de desembre passat. Segons el comunicat dels Mossos, els especialistes de Cultura que van entrar a la casa no havien vist mai “una quantitat d’objectes espoliats d’aquesta magnitud”. Ara encara tenen mesos de feina per catalogar i valorar les peces recuperades i per avaluar els danys causats als 168 jaciments arqueològics i els 32 de paleontològics, on van ser arrabassades les peces. La investigació ha conclòs que les comarques més afectades per l’espoli són el Pallars Jussà i l’Alt Urgell en el camp de la paleontologia. Però també s’ha comprovat que tenien peces arqueològiques de 33 jaciments de la comarca de la Selva, on residien, i 19 de la Garrotxa, divuit d’Osona i 10 del Gironès.

Van ser professor de la UAB, on tots dos germans s’havien format, i professionals de l’arqueologia els que es van començar a malfiar de les troballes dels nois d’Amer que, tot just 13 dies abans de la seva detenció, eren els erudits locals que pronunciaven una conferència, segons queda plasmat a la programació de la festa major d’Amer del 2017, sobre Les restes fòssils del sireni de Santa Brígida d’Amer. Raimon Fuentes és presentat com a geòleg, paleontòleg i arqueòleg, mentre que el seu germà Alex consta com a geòleg i arxiver, tots dos autors de la descoberta de les restes del sireni que l’Ajuntament d’Amer considerava, almenys fins abans de la detenció dels Fuentes, “una referència prehistòrica excepcional”

Van ser el Departament de Cultura de la Generalitat i el Ministeri de Cultura d’Andorra els que van presentar les denúncies formals i posteriorment la fiscalia va presentar querella als jutjats de Santa Coloma. I als Mossos d’Esquadra els va costar poc descobrir qui eren els homes que posaven a la venda les peces per internet. Algunes eren procedents d’espolis, d’altres eren articles etnològics d’època moderna o contemporània, d’origen africà, que feien passar com a material arqueològic d’època neolítica. També tenien un taller on elaboraven destrals fetes amb rocs rierencs que després venien com a neolítiques. Al taller hi tenien una mola mecànica i nombrosos còdols a punt de polir i transformar en eines prehistòriques.