“La perillositat no està en l’actuació sinó en la persona que et trobes”

Relativament. El principal canvi que hi va haver després d’aquells fets és que el departament va decidir que el procediment de treball antifurtivisme, previst per als casos de més risc, passava a aplicar-se a tots els procediments de caça. D’aquesta manera, els serveis es duen a terme amb tres agents en lloc de fer-se amb dos. A més, portem armilla antibales i arma llarga.

No, perquè l’armilla és un element per protegir-nos d’un atac, ens cal un mitjà de defensa per poder reaccionar si ens ataquen. Es va constituir un comitè d’experts per avaluar la situació i per establir uns protocols, però el resultat encara no el sabem. Quan sapiguem quines són les conclusions d’aquesta comissió d’experts podrem fer una valoració més ajustada. El que fins ara se’ns ha transmès és la possibilitat que se’ns equipi amb una defensa extensible i unes manilles.

Estava integrada per Mossos d’Esquadra i per la guàrdia forestal francesa. També es va convocar personal del cos d’Agents Rurals que acumula molta experiència en actuacions antifurtivisme. Es tractava de definir què ens convé en base a les funcions que tenim encomanades i al tipus d’actuacions que portem a terme.

Sí, l’ha d’aprovar el govern però com que estem sota l’aplicació de l’article 155 i sense govern, no s’ha aprovat.

Una part de la culpa la pot tenir el 155, però no tota. Tots sabem que l’administració és lenta però en aquest cas hi ha en joc la nostra seguretat i aquí s’havia d’haver actuat més ràpid. No sabem si ha faltat dotació pressupostària o què ha passat.

Sí, però no s’ha complert. En el que sí que hem avançat és en la creació d’una direcció general del cos, que pot semblar molt bàsic però abans no hi era. És fonamental per definir una planificació i una estructura. Ho valorem molt positivament.

Hi ha dues justificacions possibles. Just després dels fets d’Aspa les actuacions d’inspecció a caçadors van baixar en picat perquè el sentiment d’afectació que hi havia entre els companys del cos era molt gran. A més, també s’ha de tenir en compte que ara per fer aquestes inspeccions calen tres agents i no pas dos, com abans. Això vol dir que hi ha menys efectius disponibles perquè s’ha de destinar més personal a cada actuació. No hi ha cap nova promoció des del 2009. A més, de moment només disposem de 70 armilles antibales i ens les hem de repartir per compartir-les. En teoria cada agent hauria de tenir la seva armilla perquè és una eina més de treball, però de moment no les tenim. El darrer que sabem és que és possible que arribin totes les armilles dins un termini de dos mesos.

No, no. Ningú ens ha assegurat res, ho sabem pel que ha sortit als mitjans. La situació és precària, ens hi hem acostumat.

És relatiu, l’opinió que sempre he tingut és que la caça és una actuació més perillosa perquè d’entrada ja saps que aquella persona va armada. Ara bé, la perillositat no està en l’actuació sinó en la persona que et trobes a davant, sigui un caçador o algú que ha fet una foguera de restes vegetals. Hem rebut un curs de formació a l’Institut de Seguretat Pública i una de les coses que ens han ensenyat és que una arma de foc és perillosa però una arma blanca també ho és. El risc zero no existeix.