Un “sense nom” del cas de Capmany pot ser identificat

Una dona marroquina que actualment viu a Itàlia ha comparegut a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Roses per exposar, quan han passat més de vint anys, que sospita que un germà seu pot ser una de les víctimes del camió que traginava immigrants clandestins i que va bolcar a Capmany el 16 de març del 1997. Dels onze homes que van morir en l’accident, cinc no van poder ser identificats i van ser enterrats en nínxols de beneficència del cementiri de Figueres. Ara, els Mossos han passat la informació que els ha aportat la dona al jutjat de Figueres, que decidirà si hi ha prou motius per fer proves d’ADN i comprovar si algun dels difunts és el germà d’aquesta dona.

La dona afirma que van perdre la pista del germà coincidint amb el temps de l’accident i que, ara, un amic del seu germà li ha explicat que el noi ja havia provat un cop de fer el viatge cap a Europa, que sabia que ho volia tornar fer i que podria ser que anés en aquell camió.

El camió, de matrícula portuguesa, carregat d’ampolles de vidre i conduït per Felipe J. Martínez Moreno, que també va morir de resultes del sinistre, va bolcar quan va agafar el revolt situat al quilòmetre 768 de l’N-II, a Capmany, un punt negre. També hi va influir, però, l’excés de velocitat i el nivell d’alcoholèmia del xofer. Onze dels divuit homes magribins que viatjaven amagats entre la càrrega van morir i els altres cinc van resultar ferits. Als morts, en principi sense nom –NN (nomen nescio), segons la terminologia de la medicina forense–, se’ls va assignar un número de l’1 a l’11, i es va començar a treballar en les tasques d’identificació, difícils, perquè la majoria anaven indocumentats. Un duia uns papers que l’identificaven en una mena de doble fons de les sabates i, a partir d’aquesta dada, es va anar estirant el fil. Es va aconseguir posar nom al mort número 6 (Fouad el-Hadid) i al número 11 (Muhammad el-Hadri), i es va contactar amb familiars seus.

El 25 de març, en una cerimònia clafida d’autoritats de les diferents administracions, es van fer els funerals per als morts número 1, 2, 3, 4, 5, 8, 9 i 10, que es van enterrar en nínxols de beneficència encarats a la Meca al cementiri de Figueres. La llei estableix que els morts no identificats s’han d’enterrar al municipi on s’ha trobat el cadàver, però, en aquest cas, es va optar per enterrar-los a Figueres perquè la petita població de Capmany no tenia prou espai per assumir els enterraments.

Després, va ser possible identificar els morts número 3 (Maat Bougettaoui) i 4 (Muhammad Edbiri). El 27 de maig, es va tramitar l’autorització de Sanitat per poder traslladar els cossos dels quatre homes identificats –Bougettaoui i Edbiri van haver de ser desenterrats– als pobles natals respectius al Marroc. Un vehicle funerari va transportar les víctimes per carretera fins als seus pobles d’origen. Els operaris funeraris encarregats del trasllat van viure una autèntica odissea per arribar a la destinació, perquè van haver de superar controls continus en territori marroquí, que sovint superaven regalant tabac als agents marroquins. Més endavant, es va identificar el mort número 1 (Mostafa Ghabbar) i el número 7, que també van ser traslladats al Marroc, prèvia autorització de Sanitat.

Els morts 2, 5, 8, 9 i 10 continuen sense nom, però a través de l’ADN es podrien identificar. Es tractaria de fer la comparació amb un familiar directe, com pot ser la dona que ara s’ha presentat a la comissaria de Roses per comprovar si es tracta del seu germà. El jutjat de Figueres decidirà, ara, quins tràmits fer i si cal fer exhumacions dels cossos.