successos
El misteri de Susqueda
“He matat la meva dona”
El 1997, després d’abatre a trets la seva exdona al mig del carrer, Jordi Magentí va anar a explicar el crim als mecànics d’un taller d’Anglès
“No cal que la cullis, he matat la meva dona. Avisa l’ambulància i els Mossos d’Esquadra ”, va etzibar Jordi Magentí el 4 de desembre del 1997 al mecànic que feia un intent d’auxiliar una veïna pensant que havia caigut a terra. Magentí l’havia tirotejat al carrer amb l’escopeta Browning B80SL del calibre 12 de repetició. Magentí, a diferència d’ara, que es proclama innocent, va confessar l’assassinat de Pepita García de forma espontània primer als treballadors del taller Bosch-Castanyer, després als municipals, als Mossos i al jutge. I també va explicar els motius pels quals l’havia esperat apostat dins del seu cotxe, un Citroën Saxo, al carrer on sabia que havia de passar la dona, i quan la va veure la va abatre a trets. Era, segons va dir, perquè l’estimava molt i no suportava que ella l’hagués deixat i hagués anat amb un altre home. En aquell moment la parella ja estava formalment separada i vivien ens cases diferents.
Després de disparar contra la dona, Magentí va llançar l’escopeta sota una màquina que hi havia aparcada al carrer i va recollir les beines i les va llençar a la riera, on després els Mossos van haver d’anar-les a buscar i recollir.
Segons els fets provats que l’Audiència de Girona va relatar en la sentència, Magentí portava l’escopeta carregada amb tres cartutxos, dos d’ells amb bala de les que es fan servir per anar a caçar el senglar. I quan va tenir la dona en la seva trajectòria, li va engegar tres trets que van impactar al costat esquerre de la víctima i la van fer caure. Un cop la va tenir a terra, va recarregar l’escopeta amb un cartutx de perdigons que duia en una butxaca i la va rematar disparant-li un quart tret per l’esquena. Dos dels trets que van impactar al cos de la dona eren mortals de necessitat perquè li van danyar òrgans vitals.
En el judici, Jordi Magentí va relatar tota una història de depressions mútues i d’intents de suïcidi de la dona, i els pèrits van avalar que l’acusat patia un trastorn psíquic. D’aquesta manera, després que el jurat popular el declarés culpable d’assassinat, l’Audiència li va tenir en compte una circumstància atenuant i la pena que se li va imposar va ser de 15 anys, i no de 20 com havien demanat inicialment el fiscal i l’acusació particular. La sentència, de l’any 2000, també condemnava Magentí al pagament de les costes judicials i a indemnitzar amb 15 milions de pessetes cadascun dels dos fills, un nen i una nena, de la víctima, que també ho eren d’ell. Un d’ells és el noi que ara està detingut juntament amb el seu pare per l’afer del doble crim de Susqueda i per tràfic de droga.