Seguretat
Estafes
Robatori per seducció
Dos casos recents d’homes que utilitzen el seu atractiu físic per encaterinar dones per després robar-les o buidar-los els comptes corrents posen en evidència la facilitat d’enganyar persones vulnerables
Internet i les xarxes socials són les grans aliades dels estafadors que falsegen la realitat per tal d’aconseguir els seus propòsits
El darrer cas que ha transcendit és el d’Albert Caballé Ortín, un home barceloní de 36 anys detingut fa pocs dies pels Mossos sospitós d’haver estafat uns 150.000 euros a almenys trenta dones. La seva arma és la seducció, el seu terreny de joc són els espais de luxe i les seves víctimes, dones incautes que el galant té l’habilitat de triar per fer-les caure als seus paranys i que li entreguin diners en efectiu o posin propietats al seu nom. Caballé tenia quatre ordres de detenció per les denúncies que acumulava i va ser arrestat el 27 de març pels Mossos en ple carrer, a l’avinguda Josep Tarradellas de Barcelona. La tàctica d’aquest Casanova consistia a contactar amb dones a través de webs de relacions i un cop havia seduït les víctimes aconseguia que li entreguessin diners per mantenir el seu nivell de vida de luxe. En ocasions falsejava la seva identitat i s’havia arribat a fer passar per fill del doctor Planas, de la prestigiosa clínica de cirurgia estètica barcelonina. No tenia miraments a l’hora de fer servir targetes de les víctimes per pagar en hotels de luxe de la ciutat o en centres comercials. La detenció de Caballé va estroncar l’escalada d’estafes per seducció que, segons la policia, feia cinc anys que durava. Caballé, però, va quedar en llibertat després de passar a disposició judicial i, per tant, podrà tornar a tenir accés a les xarxes per buscar candidates.
Menys sort va tenir un altre home, Francisco Gómez, que també ha utilitzat la seducció com a arma per apoderar-se de béns i diners de les dones que conquistava amb el seu atractiu. Gómez, que es feia dir David Barceló, a l’hora d’encaterinar les futures víctimes va acabar entrant a la presó l’any passat. Però, fins i tot des d’allà, segons va publicar El Periódico va aconseguir desplegar les seves dots i estafar des de darrere de les reixes gent en llibertat. Tot un artista. Es feia passar per comandament de salvament marítim o pilot d’una companyia aèria per donar una imatge de persona solvent i honesta. Però la seva veritable carrera l’havia fet en el món de les estafes. Nascut a Vitòria, des del 1994 l’han detingut almenys setze cops i el 2008 va seure al banc dels acusats a Ourense per haver estafat una dona a qui va convèncer per muntar una agència de viatges i el 2010 el van condemnar per una estafa de mig milió d’euros a una desena de persones. Però ell va anar canviant d’escenaris i va continuar captant i seduint víctimes per estafar.
Albert Caballé i Francisco Gómez Manzanares (David Barceló) tenen antecessors en l’art de l’estafa per seducció. El gener del 2010, la policia va capturar a Sant Sebastià un altre Casanova entabanador que es feia dir Manel Stromberg que es presentava com una persona solvent, simulant ser un professional d’alta capacitació i nivell laboral o un alt executiu de grans empreses i quan es tenia guanyada la confiança de les dones els demanava que li fessin préstecs d’entre 45.000 i 200.000 euros per invertir en les seves suposades empreses. Diners que evidentment desapareixien.
Està comprovat que internet i les xarxes socials són les grans aliades dels estafadors seductors. El 2005, els Mossos van anar de bòlit per parar els peus a un altre galant: Stephane Henri Konan, un conquistador de senyores que es va especialitzar a buidar els comptes corrents de les dones que atrapava amb els seus encants. Les denúncies contra mister Konan venien de Roses i de Puigcerdà, però una altra víctima del galant, una dona nord-americana que va ser víctima de Konan a París, va publicar una plana web per denunciar els riscos de caure enamorada de l’home, de nacionalitat francesa i origen africà, que resultava molt atractiu físicament i desplegava uns grans dots de paraula per encaterinar les dones. Konan es feia passar per una persona ben solvent i vinculat a grans empreses internacionals i amb diferents excuses demanava diners a les seves conquestes o bé un cop tenia les seves dades personals activava targetes a nom seu, després els buidava els comptes i desapareixia.
El bon resultat que donen les mentides a la xarxa als lladres seductors queda demostrat pel cas de la dona de Banyoles que va perdre 15.000 euros encaterinada per un fals general americà que va contactar amb ella per Facebook i que amb la promesa que aniria a Banyoles a viure amb ella va aconseguir que la incauta anés fent transferències a diferents comptes bancaris. Per aquesta estafa, els Mossos van arrestar a Girona Godwin Onyera Okurie, un home liberià veí de Madrid, de 42 anys, que anava a trobar-se amb la víctima per recollir una nova entrega de diners per al general L’home que va seduir la banyolina per Facebook s’identificava com el general de l’exèrcit nord-americà Kelvin Pentz (nom fals) però utilitzava les fotos robades d’internet del general autèntic Steven Cray. Les fotos del general sempre les tallava de manera que no sortís el nom Cray a la solapa dreta de l’uniforme. Aquesta estafa del militar romàntic és molt estesa arreu del món i tot i que està àmpliament difosa la mecànica d’aquesta estafa, cada any hi cauen víctimes i més víctimes. La prova és que l’exèrcit dels Estats Units cada any rep infinitat de denúncies de dones que expliquen que han estat víctimes d’aquesta ensarronada.
L’estafa, tot i que sempre necessita una dona enamorada, té variacions. Una olotina es va empassar que un contacte d’internet que li feia ofertes de matrimoni era un soldat dels cascos blaus desplaçat a una zona de guerra i que necessitava diners per poder sortir i anar a trobar-se amb ella. I amb tota aquesta història la dona va acabar enviant més de 2.000 euros als estafadors virtuals a través d’un apartat de correus. L’estafador li va explicar que per poder sortir del país havia hagut de muntar un casament fictici a distància i pagar les despeses d’advocats i testimonis. Aquest cas es va destapar no pas perquè la víctima ho denunciés sinó perquè els responsables de les oficines de Correus van sospitar en veure on anaven destinats els diners.
Enmig de tanta falsedat, el més real és la gran capacitat que tenen els estafadors per triar les seves víctimes entre gent vulnerable.