Ara que fa 20 anys

Avui fa just vint anys, el 4 de maig del 1998, en un acte simbòlicament celebrat a peu de carretera, el llavors ministre d’Interior, Jaime Mayor Oreja (PP), i Jordi Pujol, president de la Generalitat, oficialitzaven el traspàs de les competències de trànsit de la Guàrdia Civil cap als Mossos d’Esquadra. Després de la benedicció política del traspàs a la seu del destacament que havia estat de la Guàrdia Civil a la sortida de l’autopista AP-7 a Figueres, a les 14 h, els Mossos començaven la feina a les carreteres gironines, que va ser la primera demarcació on es van estrenar. La crònica de l’època explicava que la plantilla era de 276 agents, 60 caporals i 209 mossos, comandants per Francesc Jiménez del Olmo, i que el parc mòbil era de 117 vehicles: 74 motocicletes, 23 turismes, 15 furgonetes i 5 vehicles tot terreny, pels quals la Generalitat s’havia gastat 336 milions de les antigues pessetes. Les veus crítiques, com la de l’exgovernador civil de Girona, i exdirector general de Trànsit, Pere Navarro, que va viure les negociacions, consideren que el traspàs no s’ajustava a la lògica i al sentit comú perquè es van transferir les competències de trànsit sense transferir les administratives com la matriculació i l’expedició de permisos i no es van transferir tampoc els funcionaris, els guàrdies civils, que podien aportar l’experiència. Vint anys després, quatre alts comandaments dels Mossos (l’intendent Vicenç Gasulla, l’inspector Francesc Jiménez del Olmo i els comissaris Josep Milan i Miquel Esquius) que durant aquests temps han tingut les més altes responsabilitats en matèria de trànsit, consideren que la fórmula de la transferència, que permetia només l’entrada d’un 15% de guàrdies civils, va ser encertada i tot i que van començar amb material precari i poca formació (escassos dies a l’acadèmia de Mèrida), això els va permetre innovar. “Vam ser precursors a l’hora de fer procediments més ràpids i més alleugerits. Nosaltres vam fer croquis digitals dels accidents des del primer dia”, remarca Milan. A l’acadèmia de Mèrida aprenien a fer els atestats amb el Rotring, el regle i el paper, però un cop a la carretera els mossos sempre van fer els atestats amb un programa informàtic. “Ens vam proposar fer els atestats a peu de carretera, dur l’oficina a la furgoneta”, remarca Esquius. Milan remarca que van ser pioners a l’hora de fer reconstruccions d’accidents en 3 dimensions, tècnica que la van exportar en un cas d’homicidi (el del mosso Josep Lluís Rua, acusat de matar la dona i la sogra), que si bé no es va tenir en compte com a prova, va servir per exposar davant del jurat.

Sabien que Trànsit era una destinació dura però acceptaven el repte. Jiménez del Olmo, a més a més, assegura que ell tenia predilecció per ser destinat a trànsit. “Com que el meu pare era camioner, jo tenia clar que com a mosso volia treballar en trànsit, Era vocacional.” Ell va ser enviat a fer uns cursos de formació a Holanda, país que tenia una escola de trànsit millor preparada. D’allà va arribar amb un petit martell i unes tisores per tallar el cinturó de seguretat, que amb el temps han esdevingut eines que no falten a cap vehicle de trànsit ni a cap de seguretat ciutadana.

Passats vint anys, quan han intervingut en 400.000 accidents, fent números rodons, els Mossos tenen 22 sectors de trànsit arreu de Catalunya, on tenen desplegats 1.169 agents. Tot i que les xifres de mortalitat anual s’han reduït sensiblement. El 1998, els morts a les carreteres catalanes eren uns 600 i en els darrers anys oscil·len entre els 150 i els 200. Esquius, Milan, Jiménez i Gasulla coincideixen a dir que la lluita contra la sinistralitat passa pels controls de carreteres, sobretot els de velocitat, i les campanyes de sensibilització, ara sobretot aquelles que van dirigides a fer entendre a la gent que no pot manipular el mòbil mentre condueix. Recorden amb orgull l’èxit de la campanya, que encara mantenen, de l’entrega dels ossets de peluix als nens afectats per algun accident. I també del servei de suport psicològic i la comunicació d’una defunció als familiars de les víctimes.

El pitjor record és la mort de cinc mossos de trànsit en acte de servei. Tots cinc són recordats en una fotografia i una placa al complex Egara de Sabadell. Jiménez, recorda que avui fa 20 anys va preguntar al tinent de la Guàrdia Civil que li va donar el relleu què seria el pitjor que es trobaria. Li va dir que, per a ell, no hi havia res pitjor que anar a atendre un accident i descobrir que la víctima porta el mateix uniforme. “I un dia que em vaig trobar amb un accident a Sant Celoni, i vaig veure que dins del cotxe accidentat hi havia un company, em vaig adonar que tenia raó”, recorda Jiménez del Olmo. Pels comandaments, la situació més complicada: les nevades del 2001, que van afectar tot Catalunya, però a molts llocs encara no tenien el suport de seguretat ciutadana, perquè el desplegament no estava consumat. “A Tarragona vam treballar deu anys sols, sense patrulles de seguretat”, recorda Milan.