“Deien que el crim es resoldria en 24 hores, fa 10 anys i està pendent”

Sí, aquell vespre era a casa amb el nen. La Montse arribava tard i no havia avisat, cosa que sempre feia si no podia arribar a l’hora. Li vaig trucar i el telèfon estava apagat o fora de cobertura. Vaig decidir anar-la a buscar. Pel camí vaig veure llums de policia, vaig témer que hagués tingut un accident. No era això. Eren els Mossos que anaven cap a casa. Ens vam encreuar. Quan vaig arribar al pàrquing del Casal no em deixaven baixar del cotxe. No podia veure què passava al costat del cotxe de la Montse. Em van dur a la comissaria. A mi em van tenir al garatge, vaig passar molt de fred. Em van interrogar durant hores, ara un, ara l’altre, fins que van tenir clar que no hi tenia res a veure, i només llavors em van dir que era morta.

Sí. Encara ara confio que un dia rebré la trucada que els Mossos em van prometre que em farien quan trobessin el culpable. Tinc esperança, però això no impedeix que també estigui indignat. Al principi em van dir que no patís, que en qüestió de 24 hores s’aclariria. Han passat deu anys. Ara ja en fa almenys tres que no rebo cap trucada dels Mossos. Jo de tant en tant els truco, i sempre rebo la mateixa resposta: “Hi estem treballant.”

Jo a vegades miro la sèrie Crímenes imperfectos i veig com els casos es resolen, i penso: “I per què el meu no?” És que sembla que el cas estigui maleït. Una càmera tenia el sospitós enfocat i va girar abans que pogués captar una imatge prou propera i nítida per identificar-lo; apareix, al cap de tres anys, el ganivet i la dona que el va trobar el posa al rentaplats i ja no s’hi poden trobar mostres; el mòbil de la Montse, que semblava que era una pista per seguir els criminals, resulta que el tenia un noi que assegura que el va trobar al carrer; les targetes de crèdit que li van robar no s’han fet servir...

Sí. queda l’ADN que es va trobar a la paret del safareig on van llençar la bossa de la Montse. Però jo els dic, als Mossos, que si troben de qui és i aquesta persona dona una excusa creïble, com ara que es va tallar, què passarà? Ells em diuen que si descobreixen de qui és la sang hauran trobat l’assassí. Confio que tinguin raó. Però s’han fet moltes i moltes proves d’ADN i no s’ha trobat cap coincidència.

No. Jo no entenc per què van matar la Montse. No tenia enemics. No m’havia dit mai que ningú l’assetgés o l’atabalés. Es van comprovar les trucades de tots els telèfons de la família i no es va trobar res. I si la volien robar, per què l’havien d’apunyalar d’aquella manera? En aquell temps la vida de la Montse era de casa a la feina i de la feina a casa. I feia poc que havíem tornat de vacances a Andalusia. Tot havia anat bé i tot estava bé a casa. Jo no paro de preguntar-me per què m’ha passat això. No ho puc entendre.

Aquesta és una hipòtesi que es va considerar. Perquè hi havia una altra botiguera que treballava al mateix centre comercial Cel Obert, que era rossa com la Montse i tenia un cotxe blanc, similar al Fiat Punto d’ella. Però això també ho van investigar els Mossos i no va donar resultat.

Vaig veure aquell cas d’una passatgera d’un avió que va interceptar una conversa dels ocupants del seient de davant que parlaven d’un delicte i va avisar la policia. I a vegades penso que potser els autors, anant beguts, van fer algun comentari i aquest comentari potser el va sentir algú. Penso que si fins ara hem tingut un cúmul de malastrugança, potser ens pot caure un cop de sort i el cas se solucioni ràpid.

No, cap. Però aviso, si algun vident em truca i s’ofereix i demana diners, jo, que de diners no en tinc, ho tinc molt clar: si vol ajudar, que ajudi i si aclareix alguna cosa, ja es veurà.

Sí. Amb l’argument que no estàvem formalment casats i que jo cobrava uns euros més que la Montse, m’ho deneguen. Ho tornaré a intentar.