Policies locals a la corda fluixa per la sentència del TS que veta els interins
L’aplicació de la sentència del Suprem pot suposar que cossos amb plantilles mitjanes o petites hagin de tancar per falta d’efectius
Les policies locals, el destí triat per molts dels agents que intenten desertar de les files dels Mossos, també es troben amb un panorama complex i viuen un procés de despoblació pel decret que permet la jubilació als 60 anys, al qual ja s’han acollit uns sis-cents policies, però ara s’hi ha afegit una sentència del Suprem que declara il·legal la incorporació d’interins i que pot deixar les plantilles sota mínims i més d’un miler d’interins sense feina. En alguns casos de plantilles petites en què el percentatge d’interins és elevat, es vaticina que hauran d’abaixar literalment la persiana almenys a la nit.
Dos-cents setze municipis de Catalunya tenen cos de policia local i entre tots sumen uns onze mil agents, dels quals un 30% aproximadament són interins, aquells que ara la sentència del Suprem, que fixa doctrina, ha declarat que són il·legals. L’alt tribunal estableix que els ajuntaments no poden nomenar policies locals interins perquè aquestes places estan reservades a funcionaris de carrera, dotats de principi d’autoritat i capacitats per dur arma.
La mesura afecta sobretot les plantilles mitjanes o petites, que tenen un percentatge elevat d’interins. Un exemple: Pals, al Baix Empordà, té una plantilla de tretze agents i té cobertes quatre places amb interins, a part dels dos agents de reforç de l’estiu. Si es queda sense interins podria haver de tancar durant la nit per falta d’efectius per muntar els torns. El problema és real. Alguns comandaments de policies locals, però, avalen la directriu del Suprem perquè contribuirà a la professionalització dels cossos. “Si volem jugar a primera divisió hem de ser professionals. No és vàlid agafar un ciutadà del carrer i posar-li un uniforme i fer-lo patrullar. Aquest ciutadà potser és una bona persona, però no serà un bon policia. No té principi d’autoritat”, exposa un cap de policia, que recorda que els interins no poden dur armes, ni denunciar..., i que la seva incorporació, pensada per a casos excepcionals, s’ha acabat perpetuant i, per tant, ha acabat pervertint el sistema. El que reclamen els ajuntaments i comandament és un període de transició perquè el procés per dotar les places de funcionaris de carrera pot comportar dos anys i mig, entre que es convoquen les places, es proveeixen i s’envien els candidats a fer el curs de formació a l’Escola de Policia.
De Santurtzi a tot arreu
La sentència del Tribunal Suprem que posa a la corda fluixa totes les policies locals amb plantilles mitjanes o petites radica en un recurs que va presentar un agent de Santurtzi contra el nomenament d’agents interins al cos municipal. La subdirecció general de coordinació de Policies Locals ha emès un informe que “salva” la incorporació d’interins en casos excepcionals per augment temporal de la població dels municipis. Una fórmula que, a criteri dels experts, no resol el gran problema que els ve a sobre, que s’hauria de resoldre amb una modificació de la llei autonòmica del 1991, que avalés l’existència dels interins als cossos policials, tal com han incorporat al seu ordenament legal les comunitats de les Balears i el País Basc. Tot i que el cas de les Balears ara haurà de ser revisat al Tribunal Constitucional arran d’un recurs.
