Autoritzades 215 càmeres a la demarcació en 3 anys
xarxa Salt, la Jonquera i Sant Feliu de Guíxols lideren la llista de municipis que, des del 2017, han rebut el vistiplau d’Interior per posar més aparells de videovigilància
Múltiples peticions d’imatges pel seu interès en investigacions
Salt estudia posar càmeres a l’entorn d’alguns contenidors
L’efecte dissuasiu de les càmeres de videovigilància, i l’ajuda que suposen per a la policia a l’hora d’intentar identificar els autors d’actes delictius, fa que des de molts municipis de les comarques gironines es valori de manera positiva el rendiment que se’n treu. Aquest bon resultat comporta que es continuïn tramitant peticions per ampliar la presència d’aquests aparells. La direcció general d’Administració de Seguretat del Departament d’Interior –amb un informe favorable previ de la Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància de Catalunya– ha autoritzat en els últims tres anys la instal·lació de 215 càmeres en 17 poblacions de la demarcació de Girona. Del 2017 al 2019, les localitats que lideren el rànquing pel que fa a nombre de càmeres fixes demanades als seus termes (i per les quals han rebut el vistiplau) són Salt, la Jonquera i Sant Feliu de Guíxols, amb 41, 28 i 25 aparells, respectivament. Segueixen la llista Calonge (16), Cassà de la Selva (16), Caldes de Malavella (15), Lloret de Mar (12), Sarrià de Ter (12), Olot (10), Palafrugell (10), Palamós (8), Figueres (7), Tossa de Mar (6), Girona (5), Roses (2), Celrà (1) i Banyoles (1).
On en principi no es té per ara la intenció d’incrementar el nombre de càmeres és a Castell-Platja d’Aro. Ja disposen d’una àmplia xarxa, que els permet que quedi gravat qualsevol vehicle que entra o surt del terme. El cap de la policia local, David Puertas, explica que el que precisament van mirar des de bon principi era garantir que tots els accessos estiguessin controlats. La major part de càmeres, per tant, estan entre les entrades a la població i les urbanitzacions, i només hi ha tres punts amb videovigilància en zones considerades més urbanes. “Un dels llocs és a l’altura d’on hi havia l’antic Magic Park; un altre, a la rotonda de l’Ajuntament, i també a prop del Bon Preu. Al nucli urbà n’hi ha poques perquè, afortunadament, no tenim carrers conflictius.”
Els senyals captats es reben a la comissaria, on hi ha quatre monitors. L’any vinent hi ha el propòsit d’ampliar la sala de comandament i que el nombre de pantalles s’elevi a sis. A part dels dispositius focalitzats en la seguretat ciutadana, també n’hi ha per controlar l’àmbit del trànsit. Puertas especifica que, per poder instal·lar aquestes últimes, no cal una autorització prèvia de la direcció general d’Administració de Seguretat: “La col·locació de les de trànsit es pot tirar endavant a través d’un decret d’alcaldia. Tot i això, sempre hem comunicat la seva instal·lació al Departament d’Interior a efectes de coneixement.”
“Som altament curosos”
La policia local de Castell-Platja d’Aro rep cada any desenes de sol·licituds d’altres cossos que els demanen certes imatges. Al 2018 van rebre unes 50 peticions dels Mossos, de la Guàrdia Civil, del CNP i de Vigilància Duanera. “Ens requereixen imatges per alguna investigació en curs. Els demanem per què les volen per garantir que tenen un interès policial. Si no, no facilitem cap dada. Som altament curosos. Primer, a aquell cos que ens sol·licita gravacions de les nostres càmeres, li requerim que ens remeti per escrit el motiu. I, en el moment de donar la filmació, la persona que l’agafa ha de firmar el document d’entrega.”
Als accessos al casc antic
A Sant Feliu de Guíxols hi ha 33 càmeres de seguretat, que es van instal·lar entre el 2018 i el 2019. L’alcalde, Carles Motas, i el regidor Ernest Asurmendi detallen que n’hi ha en punts estratègics d’entrada i sortida de la ciutat. Fan una lectura de les matrícules i això permet una identificació del turisme, en connexió amb una base de dades policial interna (es genera una alerta si algun dels cotxes registrats en aquesta base entra al municipi). Així mateix, hi ha càmeres als accessos del nucli antic per afavorir-hi la circulació de vianants i un model de mobilitat sostenible. Aquestes –amb un lector de matrícules– detectaran totes les entrades i sortides d’automòbils. La informació es compararà aviat amb una base de dades on constaran els vehicles autoritzats al casc antic.
A altres municipis del litoral, com a Roses, també disposen de dispositius per a la vigilància del trànsit i uns de destinats més específicament a la seguretat ciutadana. De la primera modalitat hi ha cinc grups de càmeres (cada un d’aquests n’inclou una de captació de matrícula i una de gravació d’imatge de l’entorn). Són a tres rotondes (a la de l’oficina de turisme, a la de la comissaria dels Mossos i a la de la Sarfa) i a l’accés a Mas Boscà i a Mas Fumats. I n’hi ha dues de seguretat ciutadana: al passeig Marítim i a la Riera Ginjolers. El regidor Joan Plana indica: “Hi ha la voluntat d’augmentar la videovigilància aquest exercici, si bé es podrà tirar endavant amb més o menys rapidesa segons la disponibilitat pressupostària.”
A Girona, està previst que, en quatre anys, s’instal·lin 22 càmeres identificadores de matrícules en punts d’accés a la ciutat; 20 de control de la circulació i les de seguretat ciutadana pendents del Barri Vell, Vila-roja i el Grup Sant Daniel. A banda, Salt estudia posar càmeres de videovigilància a l’entorn dels contenidors per evitar que hi hagi veïns que llencin les bosses d’escombraries a la via pública: una situació que, sovint, es dona quan els dipòsits encara no estan plens.