Contenciós per les destrosses de l’1-O a Sant Julià de Ramis
L’Ajuntament reclama una indemnització pels danys que la Guàrdia Civil hi va causar per evitar que s’hi fes el referèndum
Van ocasionar desperfectes per valor de 13.429 euros
L’Ajuntament de Sant Julià de Ramis ha presentat un recurs contenciós administratiu a l’Audiencia Nacional per reclamar una indemnització pels danys ocasionats al pavelló municipal durant l’1-O. El consistori ha decidit emprendre aquesta via sis mesos després de formular la reclamació patrimonial i no haver obtingut cap resposta del Ministeri de Justícia. L’Ajuntament valora els danys causats en 13.429,55 euros i l’alcalde, Marc Puigtió, diu que aniran fins al final per aconseguir que se’ls reconegui la indemnització. En l’escrit, asseguren que “l’actuació d’alguns membres de la Guàrdia Civil que es van personar l’1 d’octubre del 2017 al pavelló es va escapar dels límits de la proporcionalitat que exigeixen aquest tipus d’actuacions i que, en conseqüència, es podrien haver evitat les destrosses causades”.
“Es podria haver evitat”
En el recurs, el consistori especifica que van presentar la reclamació el 31 de gener del 2018 per “funcionament anormal de l’administració” i que, onze dies després, el mateix ministeri informava que s’havia iniciat la tramitació de l’expedient informatiu i establia un termini de sis mesos per resoldre’l, que ja ha expirat. L’Ajuntament recorda que el 6 de setembre del 2017, la Generalitat va convocar el referèndum sobre la independència de Catalunya. Per facilitar que es pogués fer la consulta, el consistori de Sant Julià va acordar el 7 de setembre donar suport a la llei del referèndum “facilitant les instal·lacions del pavelló” durant aquella jornada per tal que els veïns i veïnes hi poguessin exercir el dret a vot.
“Aquell dia, membres del cos de la Guàrdia Civil van irrompre a l’interior del pavelló i van provocar un seguit de desperfectes i danys materials que entenem que es podrien haver evitat si la seva actuació s’hagués fet de manera diferent”, es remarca en el recurs. En aquest sentit, denuncien que l’actuació de la policia, a més d’escapar-se dels límits de la proporcionalitat exigida, no va ser coordinada amb cap representant de l’Ajuntament, que no van tenir coneixement de la intervenció fins al mateix dia.
Al maig, l’Ajuntament va rebre una resposta sobre la reclamació de responsabilitat patrimonial que el consistori va presentar al Ministeri de l’Interior pels desperfectes que la Guàrdia Civil va causar al pavelló on els agents van impedir que se celebrés el referèndum. El consistori va incorporar en l’expedient administratiu unes proves documentals per avaluar els danys i va requerir a Interior una indemnització de 13.439 euros, que és la despesa que va assumir la corporació local per arreglar les destrosses. La Guàrdia Civil va respondre al maig a l’Ajuntament que s’estudiaria la reclamació. Per fer-ho, es van designar dos membres del cos estatal perquè fessin la instrucció, examinessin el contingut de la reclamació i, una vegada tinguessin les conclusions, es notifiqués si Interior assumiria o no a la indemnització sol·licitada. S’assenyalava que aquests agents avaluarien “la veracitat dels fets, si s’havien produït uns danys i perjudicis al consistori i si les destrosses al pavelló d’esports van ser degudes a la intervenció de la Guàrdia Civil”. La instrucció tenia una durada de sis mesos. Aquest termini es comptava des del 12 de febrer d’aquest any, que és just el dia que la reclamació va entrar al registre de la direcció general de la Guàrdia Civil.
L’1 d’octubre, la Guàrdia Civil va protagonitzar una càrrega policial al pavelló, on, entre d’altres, havia de votar Puigdemont. Per accedir-hi, els agents van malmetre amb un martell els vidres de la porta principal. Es van endur, a més, els portàtils d’uns veïns que eren a la mesa i, a causa dels desperfectes al recinte, l’Ajuntament va haver de canviar diverses portes d’accés, vidres i portes d’armaris.
