“Rambo”, la pel·lícula real

Nous capítols de les aven­tu­res del mal­fac­tor Martí Cots Saleta, un delinqüent de lle­genda, molt rural, acos­tu­mat a sobre­viure embos­cat, i per això i perquè sol ves­tir roba de camu­flatge és cone­gut com “el Rambo de la Cer­da­nya” (mal­nom que ara diu que no li agrada). Arros­sega un llarg his­to­rial d’assalts vio­lents, segres­tos, tiro­te­jos con­tra la poli­cia i fugues de pel·lícula. Des del desem­bre de l’any pas­sat, Martí Cots estava pres a la Come­lla (el cen­tre peni­ten­ci­ari d’Andorra), on va anar a parar en ser atra­pat al Prin­ci­pat per diver­sos furts i tinença d’armes, país on s’havia anat a refu­giar després de pro­ta­go­nit­zar, el 22 de desem­bre, un dels seus atra­ca­ments a mà armada a l’hotel Alp Mase­lla.

El dime­cres 23, Cots va seure al banc del tri­bu­nal d’Andorra per ser jut­jat per un intent de roba­tori en un xalet i per blan­queig de capi­tals per haver com­prat armes (acció legal a Andorra) fent ser­vir els diners il·lícits de l’atra­ca­ment a Mase­lla. El fis­cal va dema­nar una pena de qua­tre anys de presó o alter­na­ti­va­ment l’expulsió del país 15 anys. Sense espe­rar la sentència i de sor­presa per a Martí Cots, el tri­bu­nal, tal com va expli­car Alta­veu Andorra, va decre­tar la seva lli­ber­tat i expulsió imme­di­ata. Se li va dei­xar esco­llir si volia ser expul­sat per la fron­tera espa­nyola o per la fran­cesa i va triar la fran­cesa. Amb l’elecció feta, agents espe­ci­als de la poli­cia andor­rana van acom­pa­nyar “el Rambo de la Cer­da­nya” fins a la línia fron­te­rera, on va que­dar a mans de la poli­cia fran­cesa, que el va tras­lla­dar a Per­pinyà, perquè rendís comp­tes amb la justícia per un furt comès a la Guin­gueta d’Ix. Dimarts, li van fer un judici ràpid al tri­bu­nal de Per­pinyà, que ja l’ha con­dem­nat a qua­tre mesos de presó que haurà de com­plir a la presó de Per­pinyà.

Un cop hagi com­plert aquesta con­demna, Cots haurà de tor­nar a tra­ves­sar la fron­tera en com­pli­ment de l’euro­or­dre que té pen­dent, ema­nada del jut­jat de Puig­cerdà, pels fets pro­ta­go­nit­zats el 22 de desem­bre de l’any pas­sat, quan va irrom­pre de nit a l’hotel Alp Mase­lla esgri­mint un arma curta i va acon­se­guir un botí de més de 17.000 euros de la caixa forta. I la roda judi­cial tor­narà a girar al país on més ante­ce­dents acu­mula.

Cots, nas­cut a Pi, nucli de Bell­ver de Cer­da­nya, fill d’una família de page­sos, ja va ser con­dem­nat quan tenia 18 anys per haver atra­cat un taxista. Lla­vors els perits judi­ci­als van fixar-ne l’edat men­tal com si fos la d’un nen d’entre 8 i 12 anys. Aquest nen va fer car­rera molt de pressa en el món delic­tiu, i amb 24 anys ja acu­mu­lava més de trenta deten­ci­ons i un bon gra­pat d’esca­pa­des. El 1991 va esca­par-se, emma­ni­llat, quan la Guàrdia Civil el duia a l’Audiència de Lleida. El juliol de 1992 va ser detin­gut per haver assal­tat, tiro­te­jat i segres­tat dues pare­lles en un refugi a prop de Bell­ver de Cer­da­nya. El 1993, després d’enge­gar cinc trets amb una esco­peta de canons reta­llats a uns guàrdies civils a Bell­ver, va pro­ta­go­nit­zar una fuga de pel·lícula tra­ves­sant la fron­tera a cavall d’un trac­tor robat. Els gen­dar­mes van mobi­lit­zar un helicòpter per atra­par-lo però no ho van acon­se­guir. Cots va acon­se­guir arri­bar a Itàlia, on el van dete­nir, però també es va esca­par, emma­ni­llat. Va tor­nar a la Cer­da­nya, on havia habi­li­tat diver­sos ama­ga­talls en bos­cos i pallers amb pro­vi­si­ons per fer-hi esta­des.

El febrer de 1994, anava per Amer (Selva) amb un cotxe robat, sense matrícula, quan una pare­lla de la Guàrdia Civil li va cri­dar l’alto. Es va esca­par, va atu­rar el cotxe en un voral, va treure l’esco­peta reta­llada i va dis­pa­rar. Hi va haver un inter­canvi de trets. Cots i un dels guàrdies van aca­bar ferits. Després d’aquests fets, Cots va anar a la presó. El 1999, quan com­plia con­demna pel tiro­teig d’Amer i altres delic­tes, a la presó de Ponent de Lleida, va apro­fi­tar el pri­mer permís per eva­dir-se.

Es va tor­nar a refu­giar a la Cer­da­nya, el ter­ri­tori que coneix més bé, i va tor­nar a empu­nyar l’esco­peta reta­llada i a come­tre atra­ca­ments: a la Caixa de Girona de Llívia, la Caixa de Man­resa de la Pobla de Lillet, la Caixa del Penedès de Puig­cerdà, als cam­pis­tes d’un bun­ga­lou al càmping L’Estel de la Cer­da­nya. També va robar una desena de cot­xes i el febrer del 2000 els gen­dar­mes el van dete­nir a Mont­pe­ller per tinença il·lícita d’armes, però va tor­nar a que­dar lliure. No va ser fins al setem­bre del 2001, dos anys després de l’evasió de Ponent, que els Mos­sos el van poder dete­nir i va tor­nar a la presó. Va ingres­sar a la Model, però el 2010 es va eva­dir apro­fi­tant un permís. A l’octu­bre d’aquell any va tor­nar a ser arres­tat en una granja aban­do­nada que li ser­via de refugi. I va tor­nar a la presó. Va sor­tir el juliol del 2016 i a l’octu­bre, després que s’evadís d’un cen­tre assis­ten­cial d’Alma­ce­lles i tornés a fer de les seves, el Mos­sos el van cap­tu­rar i el jut­jat va orde­nar el seu ingrés en un cen­tre psi­quiàtric, d’on també es va esca­par... I va tor­nar a atra­car a l’hotel Alp Mase­lla. La pel·lícula con­ti­nua.