“Al Balandrau hi ha dies que hi fa més fred que un dia bo a l’Everest”

Quan van passar els fets jo vivia a Madrid, feia el temps a Antena 3 i vaig veure la notícia, però no hi vaig prestar més atenció del que és normal. Va ser quan ja estava al Servei Meteorològic de Catalunya quan vaig caure en la transcendència de l’episodi en l’aspecte meteorològic, perquè va coincidir que van venir dos grups d’estudiants de màster que feien un treball sobre el cas del Balandrau. Vaig investigar el cas als diaris i vaig aprofundir també en la tragèdia humana. Era una història per explicar-la a casa. Vaig anar entrevistant diferents persones i al final vaig veure que era una bona història per escriure i publicar.

Els protagonistes reals. Entre ells, els bombers que van treballar en el rescat i el muntanyenc Josep Maria Vilà, que va sobreviure perquè, amb la seva xicota, es va arrecerar darrere una pedra i va deixar que els colgués la neu, i es va fer com un hivernacle on la temperatura només era de 0 graus. Sort que només es va acumular un pam de neu per sobre, perquè si no potser no els haurien trobat. Però la noia, quan els van trobar, ja desvariejava i no va poder sobreviure. I arran de la publicació del llibre ha contactat amb mi gent que aquell dia també va ser atrapada per la tempesta i que, amb penes i treballs, se’n va sortir sense ajuda. En la cinquena edició del llibre hi he inclòs un annex amb la història d’aquesta gent, que abans no coneixia. A part dels morts al Balandrau, aquell dia va morir una parella al coll de coma de l’Orri, dos grups d’escaladors es van perdre al Ripollès i un altre va passar la nit al ras. I també hi va haver morts a Port Ainé, a Andorra i a Panticosa, i dos morts més per culpa del vent, al delta de l’Ebre i a Roses.

El torb aixeca la neu desenes de metres i redueix la visibilitat. No saps on ets ni on vas, i quedar exposat dues hores amb un vent de 100 km l’hora i sensació de fred de -30 graus és terrible. Aquell cap d’any es preveia un canvi de temps, però només un dia abans, i no que nevés tant. A més, al matí la temperatura era molt agradable i la tempesta els venia per la banda oest, i, com que la muntanya els tapava, no la van veure a venir fins que ja la tenien a sobre. Ara al web del Servei Meteorològic hi pengem unes previsions molt precises sobre gruixos de neu i el fenomen del torb, i la gent es pot informar de forma adequada. Les previsions cada cop són millors.

No necessàriament. Jo, que soc un covard, segur que no surto. Però, si es vol sortir, el que cal fer és assegurar-se que es porta el material adequat per poder afrontar una situació adversa i, si calgués, passar la nit al ras. M’afegeixo al consell que sempre dona el meu company Carles García, que s’encarrega dels butlletins d’informació d’allaus: que quan surts a la muntanya està bé que tinguis preparat un pla B per no haver de tornar a casa si se’t torça el pla principal.

Sí. És un miracle que se salvés. En aquest cas, l’error seu va ser informar-se a través d’un web de previsió d’un model americà que no té ni idea de Catalunya. Nosaltres per a aquell dia ja indicàvem pluja probable, vent i neu, i una sensació tèrmica de -15 graus. Si s’haguessin informat a través nostre, haurien pogut dur uns equips més adequats per evitar la hipotèrmia. Si vas ben preparat no tindràs problemes. És molt important informar-se al lloc adequat.

N’hi tornarà a haver segur, sobretot al Pirineu Oriental. El que ha passat no ho podem canviar, però podem afrontar millor el futur. Amb el llibre i amb les xerrades que faig intento ensenyar la gent. El Pirineu és fantàstic i s’hi ha d’anar, però amb compte. Al cim del Balandrau, a només dues hores de Barcelona, cada any hi ha dies que hi fa més fred (sensació de fins a -40 graus) que un dia bo a l’Everest.