Susqueda: es perd el rastre dels drons desapareguts
Marc Hernández els guardava en una capsa, que ja no hi és, a casa seva i els seus amics diuen que no saben on són
Els Mossos sospiten que els va dur al pantà i que poden ser enfonsats sota l’aigua
La investigació, ordenada pel jutjat, per localitzar el parador dels drons de Marc Hernández (una de les víctimes del doble crim de Susqueda) no ha aconseguit trobar cap rastre dels aparells ni informació sobre possibles imatges emmagatzemades ni de plans de vol programats. Com que els drons no han aparegut ni a casa seva ni els tenen cap dels amics d’en Marc, els Mossos es mostren convençuts que Marc es va endur els drons al pantà i que aquests poden ser enfonsats en la motxilla de Paula, que no ha estat mai localitzada, o bé que l’autor del crim se’ls va endur per lucre. La possibilitat de trobar-los a Colòmbia també s’ha esvaït. La companyia amb què va viatjar Nancy Londoño (dona del sospitós Jordi Magentí) ha respost que no tenen constància que facturés res similar i que dels escàners del seu equipatge no els consta cap informació rellevant.
Per seguir el rastre dels drons desapareguts, els Mossos, tal com acaben d’informar al jutjat, van contactar amb el millor amic d’en Marc, Albert, que compartia amb ell l’afició pels aparells teledirigits i els videojocs. A través de la declaració d’Albert, s’ha sabut que, després de saber-se que Marc havia mort, amb el permís de la família, ell un amic seu, Jordi, van anar a l’habitació de Marc i es van repartir els objectes que els van interessar com a record, ja que aquest era el desig dels pares de Marc. Albert va relatar que sabia que el seu amic tenia com a mínim dos drons i que, juntament amb els seus accessoris, els guardava dins d’una capsa a la seva habitació. Però ni la capsa ni els drons no eren a l’habitació quan hi van accedir. El jove també va especificar que els drons, que Marc havia comprat a través d’un portal d’internet, eren molt senzills (costaven uns 20 euros), però, va remarcar, el seu amic els havia manipulat i hi havia incorporat accessoris que no duien de sèrie, de manera que tenien moltes més prestacions que els originals. A través dels correus electrònics, els Mossos van comprovar que el noi havia fet la comanda d’un dron marca JJRC JJ, model 1000 el 7 de febrer del 2017 i una altra de les mateixes característiques el 3 de març del 2017. I també van comprovar que havia adquirit diversos accessoris, com ara càmeres, que permetrien als drons, d’una autonomia de vol d’uns 8 minuts, enregistrar i emmagatzemar imatges. Que Marc havia aconseguit que els drons enregistressin imatges volant queda constatat amb els vídeos d’aquesta gravacions que ell mateix va penjar en un canal d’internet que compartia amb Albert. Imatges captades pel drons en vol en què se’l veu també a ell comandant-lo. Marc comandava els drons amb una tauleta, que tampoc ha estat localitzada enlloc. El juliol del 2017, poc abans del crim, Marc, a través d’un dels seus perfils virtuals, va participar en un sorteig de dos minidrons GoolIRC models L15w i Cheerson Cx-10wd-tx. I tampoc s’ha pogut seguir la pista de possibles plans de vols autoritzats perquè, tal com han constatat els Mossos, en el moment dels fets, l’agost del 2017, no existia cap normativa concreta sobre l’ús de drons per a activitats recreatives. La normativa que obliga a demanar autoritzacions es va aprovar el desembre del 2017. Amb el rastre dels drons perdut, els investigadors dels Mossos dedueixen que Marc Hernández es va endur els drons al pantà i que aquests poden ser dins la motxilla de Paula, que tampoc ha aparegut mai, enfonsada a les aigües de l’embassament, on també sospiten que podria estar l’arma del crim.
L’arma, de la qual encara no se’n coneix el calibre ni les característiques exactes, i la motxilla van ser motiu de recerca durant dues setmanes del mes d’octubre per part d’especialistes del centre de busseig de l’armada, juntament amb la unitat subaquàtica dels Mossos, però el resultat, tal com ja va avançar aquest diari, va ser negatiu. “No es va localitzar cap efecte relacionat amb la investigació que ens ocupa”, informen al jutjat els Mossos, que remarquen, però, que no es donen per vençuts, i que, condicionats sempre pels nivells d’aigua del pantà, continuaran fent immersions i recerca. En aquests moments, el nivell de l’embassament ha tornat a pujar considerablement, de manera que les runes de la Rierica, que els Mossos situen com a escenari del crim, estan sota l’aigua, mentre que quan l’armada va estar rastrejant eren totalment fora de l’aigua.
Els escrits de la Paula
El jutjat també ha rebut resposta sobre la seva petició d’incorporar els manuscrits de Paula que van ser trobat dins del seu cotxe submergit. Els Mossos informen que no poden incorporar els originals perquè, atès que es van mullar i que van considerar que eren escrits molt personals, amb dibuixos abstractes, que no aportaven res, els van donar a la seva família. No obstant, remeten les fotografies que van fer dels escrits, alguns sobre nutrició i altres sobre temàtica sexual.
LA DATA
Bartomeu descansa vora el pantà amb el Pelut
Les cendres de Bartomeu Soler, l’habitant de la barraca que va aparèixer mort el 10 de desembre passat, ja són al pantà juntament amb les restes del Pelut, el seu gos, tal com havia manifestat en vida que era el seu desig. El llençament de les cendres al lloc de la vora del pantà on Bartomeu havia passat en solitud els seus darrers cinc anys de vida es va fer divendres, gairebé un mes més tard, de la troballa del cos, a causa d’entrebancs burocràtics relacionats amb quin jutge havia de signar el certificat, perquè es dubtava de si el lloc de la mort era terme d’Osor o de Susqueda.
En relació amb la mort de Bartomeu Soler, un testimoni clau del cas del doble crim, la jutgessa ha ordenat que s’incorpori a la causa l’informe sobre els resultats de l’autòpsia per, un cop avaluats els resultats, decidir si fa investigacions al respecte, tal com ha demanat Benet Salellas, advocat de Jordi Magentí. L’autòpsia conclou que Bartomeu Soler va morir d’un atac de cor. El cos de l’anacoreta va ser trobat estès sota els arbres de davant de la barraca, on hi havia una escala de fabricació casolana i d’on penjava una soga amb una baga. A la barraca s’hi va trobar una nota, datada el 16 de novembre, on Bartomeu exposava que, tot i que li quedaven coses per fer, patia molt perquè les cames no l’aguantaven i volia anar-se’n amb el Pelut. Bartomeu Soler havia manifestat en repetides ocasions que el cas del crim l’atrapava al pantà i que no en gosava marxar fins que el cas fos aclarit per por que la gent pensés que tenia alguna implicació amb el cas. Ara, la barraca de Bartomeu està precintada.
