Més de 100.000 denúncies posades pel confinament, però ni una de notificada

Els Mossos i les policies locals de Catalunya havien posat la setmana passada fins a 101.731 denúncies a persones que havien infringit el confinament. Cap d’aquestes denúncies, que poden implicar sancions d’entre 600 i 30.000 euros, però, no ha estat notificada a l’infractor. Així ho reconeixen fonts del Departament d’Interior de la Generalitat, que ho atribueixen al fet que els terminis legals de tramitació administrativa estan aturats per la mateixa situació de l’estat d’alarma. Interior assegura que els expedients s’estan tramitant, però exposa que la fase de notificació no es materialitzarà fins que acabi l’estat d’alarma i la gent no tingui limitada la llibertat de moviment. “Quan la gent pugui anar a recollir el correu amb normalitat”, afirmen fonts del departament, que hi afegeixen que notificar-les en aquest moment, quan l’afectat no té possibilitat de presentar al·legacions, podria causar indefensió i que l’expedient s’hagués d’arxivar. Avís d’Interior: “Cap expedient quedarà al calaix. Tots acabaran amb proposta de sanció.” Interior destaca la “ingent feina” dels Mossos i les policies per fer complir les normes de mobilitat durant el confinament i remarca que la seva feina no serà en va. Però els Mossos no veuen reconeguda aquesta “ingent feina” si queden exclosos de la paga de 666 euros promesa als sanitaris i bombers, i recorden que encara els deuen pagues. Alguns sectors del cos han fet una crida a deixar de denunciar infraccions i optar per alliçonar els ciutadans. I la Generalitat ha anunciat que replantejarà el criteri de repartiment d’aquesta gratificació.

Els controls per fer complir el confinament i evitar els trasllats a segones residències han estat la principal funció de Mossos i policies des que es va decretar l’estat d’alarma, que ha ocasionat una davallada important de l’activitat delictiva. Evident, atesa la circumstància de reducció de la mobilitat de gent al carrer.

Les dades demostren que l’arribada del virus ha fet fora els delinqüents del carrer. Entre el 13 de març (quan es va decretar l’estat d’alarma) i el 27 d’abril passat, s’han detectat 20.749 delictes, quan en el mateix període de l’any passat se’n van comptabilitzar 79.825. La reducció ha estat del 74%.

Els atracaments han passat de 3.359 a 662, un 80% menys. Els objectius més clars dels assaltants són ara estancs, farmàcies i botigues, els únics establiments oberts al públic. Els robatoris amb força a establiments han passat de 1.127 a 516 (un 54% menys) i el nombre d’estafes ha baixat un 70%: de 9.059 a 2.691. No obstant això, a mesura que avancen els dies el nombre d’estafes diàries es va ajustant als nivells de l’any anterior, prova que els entabanadors es van adaptant a la nova situació i se les van enginyant per estafar malgrat la circumstància de tenir les víctimes confinades. I això vol dir estafar a través de les xarxes i internet, l’eina que arriba a tots els confins. Al carrer, gairebé no hi queden víctimes potencials i per això els furts han passat de 30.328 a 2.711, un 91% menys. En canvi, el nombre d’homicidis es manté. L’any passat se’n van comptabilitzar set i aquest any també, i en podrien ser més si es confirmés que l’home trobat calcinat en una barraca a Barcelona o la dona trobada en una riera de Corbera també van ser víctimes d’homicidi. El nombre de detencions ha baixat un 45%. En confinament se n’han fet 2.308, en contraposició amb les 4.239 del mateix període de l’any passat. Entre els detinguts, aquells que han reaccionat amb desobediència o atemptant contra els policies quan se’ls ha atrapat trencant el confinament. És remarcable que el nombre de delictes d’atemptat, resistència i desobediència a l’autoritat ha augmentat un 203%: de 585 a 1.775. Delicte propi d’època de confinament.