Seguretat
Un presoner assassí i justicier
L’homicida de Brians es va vantar d’haver matar un pres perquè era “proxeneta i violador”, ja que va matar un parent el 2012
Després d’aquell crim, clamava: “Soc més famós que el Lute; he matat un home”
“Aquest és un proxeneta, un violador de nens. Tranquils que ja és mort.” Són les paraules que va cridar Luis García de Santiago, un pres de Can Brians, quan acabava de clavar 29 punyalades a un altre pres, Marin Aron Zargiu, un romanès que complia condemna de 15 anys de presó per prostitució i explotació sexual d’una noia de 15 anys. García de Santiago va atacar la víctima per l’esquena quan estava escoltant música amb els auriculars posats i recolzat en una columna. Quan va tenir la víctima estesa a terra immòbil, va cridar als funcionaris de la presó que s’acostaven: “No us acosteu. Això no va amb vosaltres.” L’agressor va acabar obeint els funcionaris, va deixar a l’arma i es va estirar al terra en senyal de rendició.
Era el dimarts 13 d’octubre a quarts de vuit de la tarda i les imatges enregistrades per les càmeres de la presó demostren que l’atac va ser premeditat i amb tota la intenció de causar el major dany possible i sense que existís discussió ni provocació prèvia i sense que la víctima tingués opció d’escapar-se. Arguments que esgrimeix el jutjat de Martorell a l’hora de decretar la presó de García de Santiago per assassinat, per més que la seva defensa va argumentar que no calia decretar presó perquè ja estava empresonat. De fet, García de Santiago fa anys que encadena ordres i penes de presó que el mantindran irremeiablement entre reixes. I, com va fer aquell dimarts 13 després d’haver posat fi a la vida d’una home, no se n’amaga, sinó que ho proclama com una gesta.
“Sóc més famós que El Lute. He matat un home a Viladecans i tot m’és igual”, va exclamar orgullós davant del dependent d’una botiga d’esports de Sant Feliu de Llobregat que va atracar el 18 de març del 2012. García de Santiago va anar a l’emprovador, es va posar roba nova, va deixar la que duia i una bala al damunt del mostrador i, tot encanonant el dependent, li va dir que ho entregués tot a la policia i que anotés bé el seu nom. Tot i mostrar una arma i fer aquestes exigències, va treure 50 euros i els va donar al dependent per pagar la roba que es va endur posada. Aquell mateix dia, va assaltar un supermercat de Girona i també els va dir que es recordessin bé del seu nom: Luis García de Santiago. Que tothom sabés que era el mateix que els Mossos havien posat en recerca i captura a través d’uns cartells amb tres fotografies seves en què s’advertia que anava armat i que era extremadament perillós. Se’l buscava, tal com anava repetint ell mateix a les botigues que anava atracant, per un assassinat a Viladecans perpetrat el 15 de març del 2012 al parc de la Torre Roja. La víctima, un empresari que s’havia dedicat professionalment a la boxa i parent de García de Santiago, amb qui mantenia un litigi. El va abatre a trets.
Després del crim, García de Santiago, que ja havia passat temporades a la presó, va cometre diversos atracaments i va ser detingut en un hostal de Sant Feliu de Guíxols, on, tot i sabent que estava sent buscat i havent proclamat pertot arreu que havia mort un home, s’havia allotjat presentant el seu DNI. Quan els responsables de l’hostal van complir amb l’obligació de passar el llistat dels ses hostes als Mossos, aviat es van encendre tots els llums vermells. L’home “extremadament perillós” que buscaven pel crim de Viladecans era allotjat en un hostal, on no va aixecar cap sospita, i es va comportar de forma molt correcta, segons van valorar els responsables. Per arrestar-lo, els Mossos van mobilitzar els GEI, que van encerclar la pensió i es van tirar al damunt de García de Santiago quan es disposava amb tota tranquil·litat a esmorzar. Per aquest crim, la secció setena de l’Audiència de Barcelona el va condemnar a vint anys de presó. Sumant-hi les nombroses condemnes que li van caure pel reguitzell de delictes comesos abans de la detenció, el van condemnar a més de 36 anys de presó. Poques possibilitats de viure mai fora de reixes. Aquesta situació, unida a un afany de notorietat per guanyar-se un espai de líder en l’ambient penitenciari, segons creuen experts criminòlegs, hauria empès García de Santiago a exercir de justicier contra l’home condemnat per proxenetisme. El fet ha posat de manifest la perillositat del pres, també entre reixes, i ara el centre li ha aplicat mesures d’aïllament.