Cita trampa a la podòloga malfiada

“Carles Riera 18.30 - 602 15 52 04.” Aquesta era l’única cita que tenia anotada a la seva agenda la podòloga Carme Font Senen, per al dia 25 de setembre del 2020. La del client amb nom fals i el telèfon ful que acabaria amb el seu assassinat, tot i que Carme Font, la veterana supervisora d’infermeria del servei de diàlisi de la Clínica Girona, era una dona que prenia moltes mesures de seguretat a casa seva, on també tenia la consulta de podologia. La cita trampa els va servir per esquivar les alarmes, perquè la podòloga les va desconnectar quan faltava poc perquè el fals Carles Riera arribés a la consulta.

El divendres 25 de setembre Carme Font va actuar amb la rutina de cada dia i va anar a treballar a la Clínica Girona, molt a prop del seu domicili, a les vuit del matí, i en va sortir a l’hora habitual, a quarts de tres de la tarda. Per reconstruir les seves darreres hores de vida, els investigadors han comptat amb el testimoni de la seva treballadora domèstica, la darrera persona, a banda dels assassins, que la va veure amb vida. La minyona, que s’encarregava de la neteja i higienització de la consulta de podologia i de les feines de la llar particular, va definir la seva mestressa com una dona molt poruga, que sempre li recalcava que tanqués bé totes les portes i que no obrís a ningú. Ella està convençuda que hi havia càmeres a l’habitació de Font i a la cambra on ella es canviava. La minyona va arribar al domicili cap a les nou del matí. En aquell moment, l’alarma de l’habitatge havia d’estar desconnectada. La mestressa la deixava sempre desconnectada perquè no saltés quan entrava la minyona i aquell dia no va saltar. Si mai saltava, cosa que havia passat dos o tres cops en vuit anys, ella trucava a Carme Font, que s’encarregava de desconnectar-la a distància. La minyona, tot i que afirma que tenia molta confiança amb la mestressa, no sabia la combinació de l’alarma ni tampoc tenia constància que a la casa hi hagués dues caixes fortes. L’alarma de l’habitatge estava desconnectada, però, en canvi, els sensors de la part d’accés exterior a la consulta de podologia estaven connectats durant el matí. Per netejar, la minyona entrava per la porta que comunicava els dos pisos, que estava franquejada des de dins. Res anòmal va passar a l’habitatge del número 23 del carrer Barcelona de Girona durant el matí del 25 de setembre, segons la serventa. Passades les tres de la tarda va arribar Carme Font, vestida amb roba de carrer, pantalons grisos i camisa estampada, i ella i la minyona, l’Edith, van dinar juntes com feien habitualment. Aquell dia, amanida, llenties i pollastre. En acabat de dinar, la podòloga es va anar a canviar de roba, mentre Edith rentava els plats i posava en ordre la cuina. A dos quarts de cinc de la tarda, la minyona se’n va anar sortint per la porta de l’habitatge. Des de fora va dir adeu a Carme Font, que en aquell moment ja s’havia tancat a la consulta passant la clau de la porta que comunicava pis i consulta. Com que la porta exterior de la consulta també estava tancada amb pany, i clau, la podòloga es va quedar parapetada dins de la consulta, que en aquells moments encara tenia l’alarma connectada, segons el registre de l’empresa de seguretat.

A les 17.43 h, al mòbil de Carme Font hi va entrar una trucada del telèfon que ella tenia gravat com el del client Carles Riera.

Cinc minuts més tard, va ser Carme Font que va fer una trucada al telèfon de Carles Riera.

A les 17.59 h, consta que es va desconnectar l’alarma de la porta de la consulta, cosa que només va poder fer Carme Font, i a les 18.19 h va entrar una altra trucada del telèfon ful de Carles Riera al mòbil de la víctima. Faltaven pocs minuts per a la cita de les 18.30 h del fals Carles Riera. A les 18. 23 h, Nicolau Morell Talamas, que feia les trucades a nom de Carles Riera, i Eugenio Pérez Prieto, que anava vestit amb roba de pintor i amb una galleda per dissimular, van ser enregistrats per una càmera quan es disposaven a travessar el carrer Barcelona, anant cap a casa de la podòloga per perpetrar el pla que feia dies que maquinaven i que van posar en marxa el 21 de setembre quan van trucar per demanar la cita: robar els diners que la podòloga guardava en dues caixes fortes a casa seva. Objectiu que no van aconseguir; en canvi van causar la mort de la podòloga, a qui van colpejar, escanyar i asfixiar. No gaire lluny de l’escenari del crim els esperava el seu soci, Jordi Radresa Font, que coneixia la vida i l’estatus de la víctima perquè la seva dona, Consol Jacome Calle, auxiliar d’infermeria, era subordinada de Carme Font a la Clínica Girona, on havia entrat gràcies a la víctima, una dona treballadora, tot i poder estar jubilada als seus 67 anys, que no feia ni festes ni vacances, i que a més gestionava negocis i propietats. I guardava diners a casa. La investigació apunta que Consol Jacome va trair la seva avaladora i va fer d’ham perquè la desconfiada podòloga acceptés un client desconegut, quan la majoria dels seus pacients eren habituals i molts, ancians. Es basen en un whatsapp que Jacome va enviar a Font el 19 d’agost: “Hola. Li he donat el telèfon a la Montserrat, que t’envia algú que es vol fer alguna cosa dels peus. Bon dia.” I Font li va contestar dient-li senzillament “Gràcies”. Jacome de moment no ha declarat ni ha admès la traïció que se li atribueix i Morell, l’únic que ha confessat, no ha mencionat la dona del seu soci Radresa com a element de la trama. Queda per esclarir si l’amiga de la infermera va ser qui va instigar que la cita maliciosa acabés a l’agenda de Carme Font. I, tot i que se suposa que la va anotar la mateixa Carme Font, la treballadora de la llar, que solia revisar l’agenda per saber la feina que tenia la mestressa, afirma que la lletra de l’anotació de la cita no la identifica com la de la senyora.