Consol: traïdora o traïda?

Movi­ments de la defensa en el cas de l’assas­si­nat de la infer­mera i podòloga Carme Font Senén a Girona. El lle­trat Ser­gio Noguero, que defensa el matri­moni for­mat per Jordi Radresa Font i Con­sol Jacome Calle, ha pre­sen­tat un escrit al jut­jat que ins­tru­eix el cas dema­nant diligències per escla­rir si Con­sol Jacome, sub­or­di­nada de Carme Font en el ser­vei de diàlisi de la Clínica Girona, pro­te­gida i amiga de la víctima, ara empre­so­nada pel crim, va trair la dona que li va acon­se­guir la feina a la clínica i va ser qui va orques­trar la trama per assal­tar-la, com apun­ten el fis­cal i els Mos­sos o si, per con­tra, l’auxi­liar d’infer­me­ria amiga de la víctima no estava al cor­rent de l’assalt que pla­ni­fi­ca­ven el seu home, Jordi Radresa, i els altres dos empre­so­nats, Nico­lau Morell i Euge­nio Pérez.

Són tres, bàsica­ment, els indi­cis que esgri­meix la inves­ti­gació per con­si­de­rar que Jacome va ser el per­so­natge clau o el cer­vell de la pla­ni­fi­cació i per­pe­tració del crim. En pri­mer lloc, el mis­satge de What­sapp que Jacome va enviar, el 18 d’agost, a Carme Font: “Hola. Li he donat el telèfon a la Mont­ser­rat, que t’envia algú que es vol fer alguna cosa dels peus. Bon dia.” La inves­ti­gació inter­preta que el mis­satge era la pla­ta­forma perquè Carme Font no des­confiés quan, el 21 de setem­bre, li van tru­car per dema­nar hora per a Car­les Riera, un nom fals a través d’un telèfon ful. En segon lloc, fan sos­pi­tosa Jacome les tru­ca­des que va fer al seu home la tarda del 25 de setem­bre, abans i després del crim. La inves­ti­gació con­si­dera que eren perquè ella con­tro­lava l’evo­lució del pla a través del seu home, que era a prop de la casa de la podòloga, on van entrar només Morell i Pérez. I també l’incri­mi­nen una con­versa del 24 de novem­bre que els Mos­sos van gra­var entre Con­sol Jacome i Jordi Radresa, en què ella li deia que segur que l’endemà els Mos­sos ani­rien a la clínica perquè jus­ta­ment feia dos mesos del crim. Inter­pre­ten que si Jacome sabia que Font va morir el 25 de setem­bre, quan va ser tro­bada l’endemà, és perquè conei­xia els fets de pri­mera mà perquè hi estava direc­ta­ment impli­cada.

Per inten­tar des­mun­tar les dues pri­me­res hipòtesis, Noguero ha dema­nat al jut­jat que faci el bui­datge de totes les tru­ca­des, rebu­des i fetes, i mis­sat­ges entre el 13 i el 25 de setem­bre del telèfon de Carme Font, que els lla­dres no es van endur i va ser tro­bat a l’escena del crim, i també que es copiï tota l’agenda on la podòloga ano­tava a mà les seves cites. D’aquesta manera, pretén com­pro­var si aquell “algú” que es volia fer alguna cosa als peus que deia que li volia enviar la Mont­ser­rat (cunyada de Jacome) podria cor­res­pon­dre a un altre paci­ent i no pas al fals Car­les Riera, que va dema­nar un cita per poder entrar a l’habi­tatge de la infer­mera per robar-hi els diners de les cai­xes for­tes. La inves­ti­gació també dona per fet que Con­sol Jacome va ser qui va pas­sar la infor­mació sobre l’existència de les cai­xes for­tes i la posició adi­ne­rada de la podòloga per la relació d’amis­tat que man­te­nien. Però també conei­xia l’habi­tatge i la situ­ació econòmica de la podòloga el marit de Jacome. Les pro­ves dema­na­des pre­te­nen dis­cer­nit si Jacome va trair la seva amiga o si a ella la van trair.

La defensa també ha dema­nat que aquest diari aporti al jut­jat l’arti­cle necrològic publi­cat el 3 s’octu­bre per la família en home­natge a la víctima, en què començaven expo­sant: “La tarda del diven­dres 25 de setem­bre ens van pren­dre la vida de la nos­tra esti­mada M. Carme.” Una diligència que pretén evi­den­ciar que el conei­xe­ment del dia del crim era gene­ral.

El lle­trat de Jacome i Radresa també demana que s’apor­tin a la causa el flux de tru­ca­des entre els mòbils de la pare­lla durant els mesos de setem­bre, octu­bre i novem­bre. La diligència vol demos­trar que no era estrany que es tru­ques­sin com van fer el dia 25 de setem­bre. Se sap que es tru­ca­ven molt sovint, sobre­tot ella a ell, després que Radresa patís pro­ble­mes de salut, que li hau­rien cau­sat des­mais al car­rer. Jacome con­tro­lava l’evo­lució de l’assalt o vet­llava per la salut del seu home? Un altre dilema per escla­rir. Con­sol Jacome, fins ara, s’ha aco­llit al seu dret de no decla­rar, però no admet haver par­ti­ci­pat en l’assalt. L’assalt, que algun dels altres detin­guts sí que adme­ten, va resul­tar un fracàs, ja que no van acon­se­guir el botí que bus­ca­ven i van cau­sar la mort a la víctima, que va ser tro­bada lli­gada i emmor­das­sada, amb un moca­dor enta­fo­rat a la boca. Algu­nes con­ver­ses inter­cep­ta­des entre Jacome i Radresa evi­den­cien que, set­ma­nes després del crim, ella estava al cas de la impli­cació del seu home i es mos­tra pre­o­cu­pada per si els Mos­sos li ana­ven a la saga pel mis­satge de What­sapp. Però, pot ser que se n’assa­bentés a poste­ri­ori? Si fos així, com a dona de Radresa, no podria ser acu­sada d’enco­bri­ment. Incògni­tes per acla­rir.