Continuen desapareguts Julián, Rubén, Sandra...
Les denúncies per desaparicions passen de 4.878 el 2019 a 2.886, el 2020, any de pandèmia i confinaments
Avui es commemora el dia de les persones desaparegudes sense causa aparent
Julián Esteban Beltrán, 22 anys. El dia de Reis va anar a una festa en una casa a Collbató. Testimonis afirmen que va marxar muntanya amunt amb la intenció d’anar a una cova. Mai més s’ha sabut res del jove. Rubén García Martínez, treballava de temporer a la zona de l’Empordà i la seva pista es va perdre a Figueres el 25 de setembre passat. Sandra, 45 anys, va sortir vestida d’esport havent dinat el dia de Sant Esteve de casa de la seva sogra a Vilassar de Mar. Una càmera la va captar anant en direcció cap al passeig marítim però les càmeres més properes al mar no la van captar. No se sap quin pot ser el seu parador. Francisco Juan, 34 anys, desaparegut a Viladecans des del 10 de gener. Adrián Tárraga Delgado, 21 anys, està en parador desconegut des del dia 31 de gener, el mateix dia que va desaparèixer el seu amic, José Antonio Ramírez García, que ha estat trobat mort. Anna Carrillo, 15 anys. Va marxar de casa seva a Sant Miquel de Fluvià el 14 de febrer. En aquest cas, l’adolescent ha donat senyals de vida a través d’un vídeo que ella mateixa va penjar a les xarxes i ha fet declaracions a una televisió. Diu que està molt bé i no vol tornar a casa. Està amagada. Però es una menor denunciada com a desapareguda i els Mossos continuen treballant per trobar-la i que torni amb la seva família.
Són casos de desaparicions recdents a Catalunya que s’han traduït en crides per localitzar-los a través de les associacions de recerca de persones desaparegudes i dels cossos policials. Durant l’any passat els Mossos van recollir un total de 2.886 denúncies per desaparició, una xifra molt inferior a la de l’any 2019, quan en van recollir 4.878. Una evidència que la pandèmia de la Covid-19 i les mesures de confinament que van reduir molt la mobilitat han fet disminuir les desaparicions, que en el 90% dels casos, però es resolen en poc temps i es localitza la persona desapareguda. Com va ser el cas d’en Joan, un veí de Llardecans, al Segrià, que va ser trobat sa i estalvi després de 3 dies desaparegut.
Però queden moltes desaparicions obertes, ja que s’acumulen amb aquelles que s’arrosseguen de fa molt més temps, algunes molts anys: Sosdesaparecidos ha tornat a penjar el rètol de recerca d’Aurora Mancebo Leirós, desapareguda a Tarragona el 25 de febrer del 2004, quan tenia 25 anys. Desapareguda continua també Caroline del Valle, la noia de 14 anys que va desaparèixer a Sabadell el 14 d’abril del 2015. Amb dades de tot l’Estat eren 5.529 els casos de desaparicions que es mantenien actives a 31 de desembre del 2019. Entre elles, la de Cristina Bergua, la jove de 16 anys, desapareguda a Cornellà de Llobregat el 1997, el 9 de març, dia que, en commemoració d’aquesta desaparició, s’ha escollit com a dia Internacional de les Persones Desaparegudes. Per aquest motiu, avui, a la conselleria d’Interior per segon any consecutiu es fa un acte institucional, que obrirà el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, tancara el conseller Miquel Samper, en què hi participaran representants de diferents associacions que treballen amb familiars de persones desaparegudes i també especialistes dels cossos policials. Aquest any, l’acte,a part d’analitzar les dades de les desaparicions pretén posar èmfasi en el cas de les desaparicions de persones gran que pateixen algun Alzheimer o alguna altra patologia mental. Es tracta de visibilitzar el fenomen perquè la societat l’entengui i sàpiga com reaccionar, entendre la casuística i poder treballar de cares a la prevenció. Ho remarca Laura Villanueva, caporal responsable de l’Oficina d’Atenció a les Famílies de Persones Desaparegudes.
Des de Afades (Associació de Familiars de Desapareguts) la seva presidenta, Patricia Petit, en base a la seva experiència personal, posa l’èmfasi en un altra problema, el burocràtic, que apunta, afegeix “crueltat” al patiment dels familiars de desaparegudes. La lentitud dels tràmits per identificar formalment els cadàvers i la seva entrega a la família. A començaments de l’any passat, arran dels efectes del temporal Glòria, van trobar les restes del seu sogre, Martos Borrayo, que va desaparèixer caçant bolets al Solsonès el 4 de novembre del 2017. Ha transcorregut més d’un any i tot i que a l’estiu passat els van dir extraoficialment que l’ADN confirmava la identitat, encara no els ha arribat la notificació i no l’han pogut enterrar.
LA XIFRA
LA DATA
Continuen sense nom centenars de cadàvers
A l’altra costat de les desaparicions hi ha els cadàvers sense nom. Com el de l’home vestit amb granota de treball trobat mort, assassinat, el passat 28 de febrer a Cabanelles (Alt Empordà) L’aspecte i unes fundes dentals característiques avalen la tesi que és tracta d’un home marroquí. Els mossos estan treballant per identificar-lo. Posar-li nom serà clau per esclarir on i qui el va matar. I perquè?
Encara no té nom el mort ofegat, d’aspecte nord-africà, vestit amb roba de Zara, trobat el 29 de desembre passat surant al mar a Portbou. Empremtes i ADN s’han entrat als arxius per si mai coincideix amb una denuncia de desaparició. Ja es va descartar que es tractés d’un noi desaparegut a Perpinyà. Guanya força la hipòtesi que es tracti d’un nàufrag, ja sigui d’una pastera o d’una embarcació de narcotràfic.
I inaudit resulta que no s’hagi pogut posar nom al el misteriós home trobat 3el 22 de juliol del 2018, dins del mar , a tocar de les roques, a Lloret de Mar. És un noi jove que només duia un petit banyador i un cinturó ple de pedres que el llastaven. Són alguns casos recents que s’afegeixen als més 300 cadàvers que esperen nom a Catalunya, més de 3.000 a tot l’Estat, entre ells el de la misteriosa noia que va aparèixer penjada d’un pi el 4 de setembre del 1990, també a Portbou. Fa més de 30anys que s’intenta posar-li nom.
