Successos

Seguretat

La vident dement

Norma Beatriz Kuike, la pitonissa sospitosa del crim de la noia del bidó, evadida de la justícia, torna a ser a l’Argentina, però en neguen l’extradició per demència

És un nou entrebanc per jutjar el cas de la mort d’Ana María Martos, desapareguda el 2004 i trobada enterrada el 2013 a Lloret

Nou entrebanc per encarrilar cap a judici el cas d’Ana María Martos, desapareguda el 18 de gener del 2004 i trobada morta i enterrada dins d’un bidó a Lloret de Mar el 12 de juny del 2013. L’Argentina denega l’extradició de la principal sospitosa, la pitonissa Norma Beatriz Kuike. El motiu: que l’estat de demència i invidència de la vident faria impossible que pogués entendre una extradició i defensar-se en el procés. Així ho han comunicat les autoritats judicials argentines al jutjat d’instrucció número 4 de Blanes, que instrueix un procediment pel tribunal del jurat per l’assassinat d’Ana María Martos.

La situació resulta rocambolesca, ja que, en el moment en què va ser identificada com a sospitosa (un delator anònim la va assenyalar), Kuike ja va fugir a l’Argentina, i en aquella ocasió, després que fos detinguda, se’n va acceptar l’extradició i el gener del 2016 se la va dur a disposició del jutjat de Blanes. Davant del jutge i del fiscal, la pitonissa, que ara té 62 anys, va assegurar que Martos s’havia causat la mort ella mateixa clavant-se una xeringa al pit mentre eren a casa de l’altre investigat en la causa, Josep Maria Tarragüell, el veí de Lloret que només admet haver enterrat la noia, per ordre de Kuike, dins d’un bidó al terreny de davant de casa seva. Inicialment, Kuike va ser enviada a la presó, però hi va estar molt poc temps, i també van ser poques les vegades que va complir amb l’obligació de presentar-se al jutjat. El 30 de maig del 2016 va ser el darrer cop que la justícia la va tenir controlada. Va desaparèixer, i el desembre i el febrer del 2017, considerada evadida de la justícia, es va emetre una ordre internacional de crida i cerca. I va resultar que tornava a ser a l’Argentina. Segons va poder comprovar la Interpol, va entrar al seu país d’origen a través de Paso de los Libres, una ciutat que fa frontera amb el Brasil, el dia 11 de febrer del 2017. I, tenint constància que la fugitiva buscada per assassinat tornava a ser al país, la policia argentina va muntar un dispositiu de control. El març del 2020 la van localitzar a prop de la casa d’un dels seus fills, la van detenir i es van iniciar els tràmits per celebrar el judici per decidir sobre l’extradició. En el marc d’aquest procediment, es va demanar una avaluació psiquiàtrica de Kuike per comprovar si estava en condicions d’afrontar el procediment. I el forense va concloure que la vident, a banda de patir una invidència causada per la diabetis, no estava en bon seny per entendre les imputacions que se li formulaven i estava impedida per assumir actes de defensa i adoptar decisions estratègiques. Per tant, considerada incapacitada mental, el tribunal va suspendre el procés d’extradició de Kuike, en va decretar la llibertat i, per evitar que fugís, li va posar un dispositiu de control i li va retirar el passaport. I va encarregar als forenses que li facin controls cada tres mesos per si recupera les facultats mentals, cosa que no consta que s’hagi produït, perquè la darrera notícia que el jutjat de Blanes té sobre el cas és la paralització del procés d’extradició per demència.

Sense Kuike, principal sospitosa, cada vegada sembla més difícil que el cas arribi a judici. I encara més perquè la ciència no pot demostrar amb proves irrefutables que Martos fos víctima d’un acte criminal. L’informe forense assenyalava que, després d’anàlisis exhaustives de les restes, es descarta la mort per arma blanca, per arma de foc, traumatismes contundents, cremades, explosió, precipitació i atropellament. Però no es pot descartar mort violenta per asfíxia, per submersió, ofegament, estrangulació o obstrucció dels orificis respiratoris, per intoxicació i tampoc una mort per causes naturals, com atac de cor, accident vascular o cerebral.

La desaparició d’Ana María Martos, que feia poc que s’havia separat, va ser denunciada pels seus pares el febrer del 2004, i el maig del mateix any el jutjat va tancar la causa sense haver fet gairebé cap diligència. De manera que llavors no es va descobrir policialment ni judicialment que la noia havia venut el seu pis a una parella, que va cobrar les arres i que després es va fer enrere i va entregar el pis a uns altres compradors i els primers la van denunciar per estafa. I que havia demanat diners al seu exmarit i a la seva família. Un comportament que no lligava amb el seu tarannà i que estava relacionat amb la seva relació amb Diego Ismael Felipoff, fill de Kuike, que va seduir Martos per poder disposar dels seus diners.

La desaparició d’Ana María Martos, difosa durant nou anys en els cartells d’Inter-SOS, es va resoldre després que entre els dies 8 i 13 de febrer i el 10 de març del 2013 una dirigent d’Inter-SOS rebés unes trucades anònimes. Una veu d’home primer li va dir que a Ana María Martos l’havien estafat, robat i matat. En les altres trucades, el comunicant va revelar la participació de Norma Beatriz Kuike (una gitana que tirava les cartes del tarot i deia la bonaventura, especialista a entabanar incauts perquè li donessin diners per aturar desgràcies) i de Josep Maria Tarragüell. En la darrera trucada, l’anònim va dir que calia afanyar-se perquè Kuike tenia un bitllet per l’endemà, 11 de març, per volar cap a l’Argentina, viatge que realment va acabar fent. Dues trucades s’havien fet des d’uns locutoris propers a la casa dels Felipoff, a Buenos Aires, i una altra, des d’un mòbil de titularitat de la mateixa Kuike, i la policia va arribar a la conclusió que l’autor de les trucades havia de ser Néstor Roberto Felipoff, l’exmarit de Kuike, a qui no interessava que la dona tornés a l’Argentina per desavinences en el repartiment d’unes propietats. Néstor Roberto Felipoff, però, en la declaració que va fer via comissió rogatòria des de Buenos Aires el febrer del 2017, va negar que ell fos autor de les trucades i va assegurar que ell mai va conèixer Ana María Martos.

El cas és que, gràcies a aquesta trucada anònima feta nou anys després de la desaparició, la família Martos va poder saber on era la seva filla, però encara van haver de passar almenys set anys més per poder fer el funeral, perquè el jutjat no els entregava el cos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.