Successos

Seguretat

Sospitós pòstum

Els Mossos identifiquen ara el sospitós d’un homicidi perpetrat el 2004 a Castelldefels, però va morir el 2016 a la presó

La víctima va ser atropellada pel lladre del seu cotxe

El 21 de setem­bre del 2004 Luis Daniel Ara­das Llo­rens, un empre­sari de 54 anys, va bai­xar del cotxe per anar a com­prar el diari al quiosc a Cas­tell­de­fels, un lla­dre li va aga­far el vehi­cle, ell va inten­tar atu­rar-lo, el lla­dre el va enves­tir, el va arros­se­gar uns metres al cim del capó fins que va fre­nar en sec i el va fer caure. Ara­das va morir. Dis­set anys després, els Mos­sos han iden­ti­fi­cat el sos­pitós de l’homi­cidi. Però mai pagarà pel crim. Va morir el 2016 a la presó de Bri­ans.

Tant el quios­quer del pas­seig marítim de Cas­tell­de­fels on la víctima com­prava el diari com per­so­nal de l’hotel Olave, on el lla­dre va fer caure l’amo del cotxe del capó, van poder veure i des­criure el fugi­tiu que va cau­sar la mort d’Ara­das. I el cotxe, un Peu­geot 406, va ser tro­bat incen­diat a Cas­tell­de­fels mateix. La Policía Naci­o­nal es va fer càrrec de la inves­ti­gació del cas i no van acon­se­guir treure emprem­tes dac­ti­lars ni indi­cis mate­ri­als del vehi­cle incen­diat, i l’únic que es va poder recu­pe­rar va ser un maletí de feina que el lla­dre havia llançat al pati d’un hotel. La Policía Naci­o­nal va acon­se­guir iden­ti­fi­car i dete­nir un sos­pitós, que es va decla­rar autor de l’incendi del vehi­cle. Aquest home, Ricardo Mar­celo Márquez Tejeiro, va con­fes­sar que havia des­truït el cotxe i va ser con­dem­nat per un delicte de danys. Però va negar ser l’autor del roba­tori i de la mort d’Ara­das. La seva versió: que un tal Antoni li va dema­nar que es desfés del vehi­cle i a canvi li va faci­li­tar droga. Va asse­gu­rar, però, que no conei­xia de res aquest indi­vidu amb qui va fer el pacte de l’incendi per la droga. La poli­cia va mun­tar una roda de reco­nei­xe­ment amb els tes­ti­mo­nis que havien pre­sen­ciat els fets, però cap va iden­ti­fi­car Márquez com el con­duc­tor que va aga­far el Peu­geot, que tenia les claus posa­des, i va arros­se­gar l’amo. El cas va que­dar impune. Van pas­sar els anys i les filles de la víctima, que regen­tava l’empresa Agro Latino, edi­tora de publi­ca­ci­ons sobre el món agrari, van anar reco­pi­lant infor­mació en un intent d’escla­rir la mort del seu pare. A través del lle­trat Benet Sale­llas, aquest any van dema­nar al jut­jat número 5 de Gavà que reobrís la causa. El jut­jat, en vista dels infor­mes que apor­tava el repre­sen­tat de la família, va orde­nar, l’abril pas­sat, que els Mos­sos inves­ti­gues­sin el cas. Ini­ci­al­ment els Mos­sos van seguir la línia d’inves­ti­gació que apor­tava la família, que sos­pi­tava que un antic soci d’Ara­das, amb qui havien tren­cat rela­ci­ons de no gai­res bones mane­res, podia estar al dar­rere de l’atro­pe­lla­ment. Es dona la cir­cumstància que aquest home (l’única dada que se’n conei­xia és que es deia Raúl) era qui uti­lit­zava el Peu­geot 406 quan tre­ba­llava per a Ara­das a Agro Latino. Quan van tren­car rela­ci­ons comer­ci­als, el cotxe va pas­sar a ser de l’empresa, i l’uti­lit­zava Ara­das. La teo­ria de l’exsoci des­con­tent impli­cava que hi hau­ria d’haver una pla­ni­fi­cació, almenys per al roba­tori del cotxe. De fet mai es va con­si­de­rar que l’autor volia matar Ara­das.

Els Mos­sos van acon­se­guir iden­ti­fi­car aquest exsoci sos­pitós per a la família; van com­pro­var que actu­al­ment està ingres­sat en un geriàtric de Xile i van des­car­tar que fos l’autor dels fets. El seu per­fil no s’ajus­tava a la des­cripció del lla­dre que havien fet els tes­ti­mo­nis i no tenia les con­di­ci­ons físiques, el 2004 tam­poc, per haver per­pe­trat el roba­tori. I la recu­pe­ració d’un Peu­geot 406 més aviat atro­ti­nat tam­poc sem­blava un mòbil pos­si­ble.

Des­car­tat aquest exsoci, els inves­ti­ga­dors es van tor­nar a tro­bar sense pis­tes. Van optar per res­se­guir altre cop l’entorn de l’únic impli­cat, con­dem­nat només per l’incendi. I també van repas­sar a través de les xar­xes soci­als ober­tes i dels arxius poli­ci­als per bus­car homes amb un per­fil que es cor­res­pongués amb el que van des­criure els tes­ti­mo­nis. Un home amb un tallat de cabell pecu­liar. El ras­treig els va dur a un veí de Cas­tell­de­fels amb almenys 29 ante­ce­dents poli­ci­als, i espe­ci­a­lit­zat pre­ci­sa­ment en roba­to­ris de vehi­cles. I també van acon­se­guir tro­bar Márquez Tejeiro, que vivia a cavall entre Cata­lu­nya i Eivissa. I aquest cop l’incen­di­ari confés va reve­lar la iden­ti­tat de l’home que li havia entre­gat el cotxe per cre­mar: Edu­ardo Laratta. El sos­pitós que els Mos­sos tenien mar­cat. Tejeiro asse­gura que és cert que no el conei­xia el 2004, quan li va donar el cotxe, però que es van conèixer a poste­ri­ori. S’ha com­pro­vat que van coin­ci­dir i es van fer visi­tes a la presó més tard del 2004. Amb aques­tes dades, els Mos­sos han ela­bo­rat un informe que han entre­gat al jut­jat, i donen el cas per resolt i l’autor de l’homi­cidi iden­ti­fi­cat. Però no anirà mai a judici. El sos­pitós va morir als 37 anys, el 18 d’octu­bre del 2016, a Bri­ans. Cas resolt, però crim sense càstig.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia