El jutge d’Igualada accepta la Fecasarm com a acusació popular en el cas de la violació a una menor

El jutge instructor del cas de la violació d’una menor a Igualada ha acceptat que la Federació Catalana d’Associacions d’Activitats de Restauració i Musicals (Fecasarm) sigui acusació popular. En canvi, ha denegat la petició de la discoteca Èpic de ser acusació particular en considerar que “no hi ha indicis” que l’agressió sexual tingués lloc ni a l’interior ni tampoc als entorns immediats del local, de manera que “no s’aprecia connexió entre el sol·licitant i els fets investigats” que sostinguin la personació com a acusació particular en qualitat de perjudicat. El local d’oci ja ha anunciat que demanarà ser també acusació popular. El jutge s’ha pronunciat sobre aquestes peticions coincidint amb l’aixecament del secret de sumari.

Per la seva part, la fiscalia ha impugnat l’acceptació de la Fecasarm com acusació popular i ha presentat un recurs de reforma. El fiscal addueix que en els procediments oberts per delicte d’agressió sexual i similars no hi ha cap figura de l’acusació popular. Des de la Fecasarm han anunciat que els seus serveis jurídics impugnaran aquest recurs, ja que creuen que “barreja conceptes”.

“La Fecasarm exerceix un dret contemplat a l’article 125 de la Constitució i, en cap cas, està iniciant cap procediment judicial per aquests fets”, asseguren en un comunicat. En aquest sentit, deixen clar que el que fan és comparèixer en un procediment judicial ja obert i en tràmit, un fet que, segons ells, es troba “emparat pel dret a la tutela judicial efectiva contemplat a la Constitució i avalat pel Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional”.

El secretari general de la federació, Joaquim Boadas, assegura que des de la patronal han comparegut com a acusació popular “en 22 altres casos greus que, per un motiu o altre, s’ha malmès greument la imatge del sector i dels usuaris”. Diuen que l’objectiu de personar-se en aquestes causes és el “d’assegurar-se que en el seu dia li sigui imposada al seu autor la pena més greu prevista al Codi Penal per aquests fets, tot esperant que serveixi d’element dissuasiu de cara a persones que puguin pensar que aquestes salvatjades i accions repugnants surten gratuïtes”.

Des de la patronal s’han volgut solidaritzar un cop més amb la víctima i la seva família i, per això, han tornat a demanar la pena més alta que el Codi Penal preveu per aquests fets, d’entre 20 i 30 anys de privació de llibertat. Al mateix temps, també feliciten els Mossos i a la Unitat Central d’Agressions Sexuals “per haver aconseguit resoldre un cas que era altament complex” i haver “obtingut una prova de càrrec vital per poder incriminar el presumpte autor dels fets i que aplana el camí cap a una futura, exemplar i justa condemna”.

D’altra banda, també han fet una crida a les administracions perquè inverteixin més en prevenció de delictes en l’àmbit de l’oci nocturn. Demanen que s’impulsin campanyes de conscienciació colpidores i que es promogui i s’incrementi la freqüència de transport públic en horari nocturn, es millori l’enllumenat de la via pública i s’incrementi la presència policial als entorns dels locals d’oci nocturn. Creuen que aquesta presència policial és “un element dissuasiu de cara a aquest tipus d’accions”. Aquestes mesures, a més, creuen que s’haurien de complementar amb un “enduriment de les penes” i “establir penes accessòries prohibint els condemnats a accedir a zones d’oci nocturn, tal com es fa en països com Dinamarca”.