La noia de Portbou i el cotxe misteriós abandonat

Pas­sats 32 anys s’ha sabut que la mis­te­ri­osa noia tro­bada pen­jada en un pi a Port­bou el 4 de setem­bre del 1990 era Evi Anna Rau­ter, una estu­di­ant de Lana que 20 hores abans encara era a Florència, al pis de la seva ger­mana. Però, com va arri­bar Evi Rau­ter a Port­bou? Podia tenir relació amb un cotxe italià que va ser tro­bat aban­do­nat al car­rer a uns 300 metres del pi? El Punt Avui ha tro­bat la dona que el conduïa. És ita­li­ana i venia de la zona de Ravenna, no gaire lluny de Florència. Aquesta és la història.

El cotxe el va des­co­brir un agent de dua­nes, ara jubi­lat, que viu molt a prop del lloc i que, en vista de l’estat d’aban­do­na­ment, hi va fer posar un pre­cinte per reti­rar-lo. El dua­ner està con­vençut que va tro­bar el cotxe (un Volkswa­gen Golf de color marró) al mes de setem­bre, perquè ell feia vacan­ces i les aga­fava en aquesta època. Les actes del ser­vei de dua­nes d’aque­lla època no es con­ser­ven, però sí que apa­rei­xen encara les dades del vehi­cle al lli­bre de regis­tre, on, apun­tat a mà, consta la matrícula d’un vehi­cle Golf de color marró (RA394327) reti­rat de la via pública per aban­do­na­ment a Port­bou el 1990. Però consta que l’actu­ació es va fer al mes de març, mig any abans que apa­regués la noia pen­jada. La data des­car­ta­ria que Evi Rau­ter i el cotxe esti­gues­sin rela­ci­o­nats. Però el dua­ner es mos­tra segur que era al setem­bre.

Al regis­tre de Dua­nes de Port­bou no cons­tava cap dada sobre el pro­pi­e­tari del vehi­cle. I tam­poc cons­tava en el regis­tre de trànsit aquí. En canvi, en el regis­tre de trànsit d’Itàlia hi consta que el cotxe el va com­prar nou el 1984 per 11.799.000 lires ita­li­a­nes un home nas­cut el 1938 i que el 1989 el va ven­dre per 8.700.000 lires ita­li­a­nes a una noia de la població de Cre­val­core, a uns 150 quilòmetres de Florència, d’on va des­a­parèixer Evi Rau­ter el 3 de setem­bre del 1990, el dia abans que la tro­bes­sin pen­jada a Port­bou. La mes­tressa d’aquell cotxe, Mari­a­te­resa, el 1990 tenia 20 anys, un més que Evi Rau­ter. En vista d’aques­tes dades, tro­bar la mes­tressa del cotxe va ser l’objec­tiu d’aquest diari. La poli­cia local de Cre­val­core con­firma que és viva però que ja no resi­deix a la població. Mari­a­te­resa, que actu­al­ment té 52 anys, resi­deix en una granja de la zona de Bolo­nya, i ha expli­cat a aquest diari el motiu que el seu cotxe quedés aban­do­nat a Port­bou. Asse­gura que havia anat de vacan­ces al sud d’Espa­nya, con­cre­ta­ment havia estat a Tarifa. Quan ja anava de tor­nada cap a Itàlia, en arri­bar a Port­bou el cotxe se li va ava­riar. Va veure que tenia un pro­blema seriós de motor que no podria repa­rar, i en com­pro­var que estava just a la fron­tera i tenia l’estació de tren a prop va deci­dir tor­nar a casa en tren. Asse­gura que un temps després, quan va tenir prou diners, va tor­nar a Port­bou per fer els tràmits per donar de baixa el vehi­cle i va pagar les cor­res­po­nents taxes. Afirma que des­co­nei­xia que hagues­sin tro­bat una noia pen­jada ben a prop d’on ella va dei­xar el cotxe, i ara tam­poc estava al cas de la notícia que havien tro­bat la noia des­a­pa­re­guda de Lana. La versió de Mari­a­te­resa de l’ava­ria la con­firma un altre dua­ner de Port­bou que estava interes­sat a adqui­rir el Golf. Recorda que va desis­tir de com­prar-lo perquè va veure que tenia un pro­blema de motor que cos­tava molts diners solu­ci­o­nar. Aquest dua­ner con­si­dera que el cotxe va aparèixer abans que tro­bes­sin la noia pen­jada. Diu que recorda que ell el va pro­var abans del seu casa­ment, i es va casar l’1 de setem­bre. Mari­a­te­resa no recorda la data exacta que el va dei­xar, però li sem­bla que va ser entre estiu i tar­dor. “Crec que vaig des­truir els docu­ments. Fa molt de temps”, afirma, tot desit­jant molta sort en la inves­ti­gació per escla­rir el cas d’Evi Rau­ter.

S’ha des­cab­de­llat, un xic, el fil del cotxe italià aban­do­nat prop del pi. L’enigma de com va arri­bar Evi Rau­ter a Port­bou con­ti­nua. Hi ha la pos­si­bi­li­tat que hi arribés amb tren, ja que aquell estiu aca­ba­ven de posar un tren que feia el tra­jecte directe de Florència a Port­bou, on arri­bava a quarts de set del matí. A dos quarts de vuit una dona ja la va veure pen­jada del pi. Ella es movia en tren i duia una tar­geta del tren, però a la seva ger­mana li va dei­xar dit que ani­ria a Siena i, segons la seva ger­mana, no havia par­lat mai de Port­bou. La tar­geta del tren i el seu car­net d’iden­ti­tat no han apa­re­gut mai. També s’ha pen­sat en la pos­si­bi­li­tat que hagués arri­bat en fur­go­neta amb el grup de joves austríacs que esta­ven acam­pats a 50 metres del pi on va ser tro­bada pen­jada. Ella par­lava ale­many com ells i tenien una edat sem­blant. Els cam­pis­tes, quan la Guàrdia Civil els va des­per­tar, van asse­gu­rar que ells havien arri­bat a les tres de la mati­nada, havien xer­rat una estona i s’havien ador­mit, i no havien sen­tit ni vist res estrany.