L’urna misteriosa i una trista història

Era l’estiu passat, un dia de molta calor, quan una banyista, l’actriu, ballarina i cantant Marta Ribera, va descobrir una urna funerària dins d’una barbacana formada per les roques en un racó d’una cala de l’Escala. L’urna era fora de l’aigua i va cridar l’atenció de l’artista, que va comprovar que estava tancada i tenia inscrit un nom: Luna Valentina Fernández Bustos. Ribera va optar per avisar els Mossos i els agents li van comunicar que ja se’n feien càrrec. Van decidir que la troballa d’una urna funerària era un cas de competència municipal i la van entregar a la policia local de l’Escala. Els municipals van optar per traspassar-la als serveis funeraris, que van comprovar que ja no contenia cendres i van decidir eliminar-la –era un model antic ja descatalogat– com a deixalla.

Però Marta Ribera, que va fotografiar i filmar l’urna a l’escenari on l’havia descobert, va quedar amb el neguit de saber quina història humana hi havia darrere d’aquell contenidor de cendres. Ella va voler investigar. Va posar el nom que tenia gravat l’urna a Google. Només li va donar un resultat. A l’Argentina. El nom apareixia en una resolució d’un jutjat de família de Mendoza del 2016. Luna Valentina era una nena de 2 anys i els seus pares havien signat un conveni de mutu acord per la seva custòdia després de la separació. Que el nom que apareixia a l’urna es correspongués amb una nena que el 2022 havia de tenir 8 anys va impactar Marta Ribera. Però semblava impossible que es tractés de la mateixa persona. I com hauria arribat l’urna funerària d’una difunta argentina a la Costa Brava? Ribera no es va resignar i va optar per recórrer a aquest diari. Va compartir totes les dades amb aquesta periodista. Objectiu: aclarir si les cendres de l’urna eren de la nena de l’Argentina i, en cas que ho fossin, què li havia passat i com havia anat a parar a l’Escala. Era possible que haguessin llançat l’urna a l’oceà i els corrents l’haguessin dut fins allà?

No se sap si això és possible, però no va anar així. La investigació periodística va confirmar que la difunta era la petita Luna Valentina, tal com sospitava Ribera. Però no va morir a l’Argentina. Va morir a Banyoles i el cas de la seva mort va ser judicial, que no vol dir criminal.

Tres mesos després d’haver arribat a Catalunya amb la seva mare –embarassada–, un altre germà i el seu padrastre, va patir una mort inesperada. La família es va instal·lar a Banyoles, on ja residien familiars. Luna Valentina, que va viatjar a Catalunya amb el consentiment del seu pare biològic i estava escolaritzada a Banyoles, a finals de març va haver d’anar a urgències per una indisposició. Després d’una exploració al Trueta, li van donar l’alta. El dia 30 de març al vespre, la nena es va tornar a trobar molt malament. La família va avisar el 112 i els metges del SEM els van dir que la portessin immediatament a la clínica Salus Infirmorum (hi vivien molt a prop) perquè, pel quadre que descrivien, temien que l’ambulància no hi arribaria a temps. Els metges de la Salus tampoc van poder fer res per salvar-li la vida. Es va obrir una investigació per aclarir les causes de la mort. Se li va practicar l’autòpsia, que va determinar que havia patit una mort sobtada per una fallada coronària. La família, que es va haver de sotmetre a proves per comprovar que l’afecció que havia causat la mort a Luna Valentina no fos hereditària, va incinerar el cos de la petita gràcies a la solidaritat de la comunitat argentina de Catalunya, que els va ajudar a sufragar les despeses, i després van decidir dur les cendres vora el mar. Van triar l’Escala i van dipositar l’urna en una mena d’altar de pedra davant del mar. Allà on la va trobar Marta Ribera.

L’actriu ha pogut aclarir la història, trista història, que amagava la misteriosa urna i, ara que sap qui és la família de la nena, preveu visitar-la quan acabi la seva ronda artística a Madrid. La família de Luna Valentina reclama encara una explicació clara sobre les causes de la mort de la seva filla i, sobretot, per què en la primera visita no van detectar la gravetat de la situació.