Absolt l’acusat que s’enfrontava a 12 anys de presó per abusar de la neboda de 5 en tres ocasions a Girona

L’Audiència de Girona ha absolt l’acusat d’abusar sexualment de la neboda de 5 anys en tres ocasions a Girona. L’home s’enfrontava a 12 anys de presó però el tribunal considera que no hi ha proves que acreditin que fes tocaments als genitals a la menor quan es quedava sol amb ella i que, malgrat que són conscients de les “dificultats” per acreditar-les en casos com aquest, no poden “rebaixar les exigències de presumpció d’innocència”. El cas es remunta al desembre del 2020 quan la víctima va explicar “espontàniament” a una tia, que era parella del processat, els presumptes abusos. L’acusat va negar els fets durant el judici i la menor no va declarar per evitar-ne la revictimització.

El cas que ara l’Audiència ha sentenciat es remunta a fa dos anys. El mes de desembre del 2020, la víctima va explica a la seva tia els presumptes tocaments. La dona va decidir explicar-los l’endemà a la seva cunyada, mare de la menor, i també al pare. Tots dos van interposar denúncia. En concret, segons va declarar la tia, estava a l’habitació xerrant amb la petita sobre com havia anat el dia i, en un moment de la conversa i de manera “espontània”, la nena li va dir que el seu oncle li havia “llepat el cul”.

Quan l’equip d’assessorament tècnic penal va fer l’exploració a la nena, va acabar explicant que els tocaments havien tingut lloc en tres ocasions i sempre al pis de l’acusat. La fiscalia els situava entre l’1 de novembre i el 17 de desembre del 2020. L’acusació pública l’acusava d’un delicte continuat d’abús sexual a menor de 16 anys i sol·licitava 12 anys de presó. La defensa, encapçalada pel lletrat Carles Monguilod, demanava l’absolució.

La sentència de la secció quarta de l’Audiència de Girona, de la que ha estat ponent el magistrat Adolfo García Morales, absol l’acusat perquè conclou que no hi ha proves que acreditin els suposats tocaments. En aquest sentit, el tribunal recorda la dificultat d’acreditar proves en un “context de presumptes contactes sexuals amb menors d’edat” però remarca que no per això s’han de “rebaixar les exigències de presumpció d’innocència com a mur infranquejable que obra en benefici de la persona sotmesa al procés penal”.

El tribunal veu certes incoherències en la “transmissió informativa” que es desencadena després que la menor presumptament expliqués els fets a la seva tia. Una transmissió, remarca, “sempre desenfocada i mai centrada en actes concrets que poguessin ser explicats amb certa precisió i minuciositat”. “La tia de la nena ho explica a l’escola, que no fa cap activitat especial de comprovació, sinó que es limita a la activació del protocol de sospita d’abús sexual a menor”, relata la sentència. I no només això, sinó que l’escola no detecta “res en el comportament de la menor ni en el seu rendiment acadèmic”.

D’altra banda, conclou que la declaració de la menor obtinguda a través de l’equip d’assistència a la víctima no va ser “especialment lineal” i presenta “dubtes”, “més pel cansament de la menor o per defectes en la forma a l’hora de preguntar o per esperar determinats tipus de respostes que no s’obtenien per raons diferents”. En aquest sentit, considera que hi ha determinades preguntes de l’equip tècnic que van ser proposades amb “determinades pautes de suggestió” i que les respostes “ballaven d’unes dades a les altres”.

“Quan, sense dir res, a la menor, se li va preguntar si els tocaments li feien mal, a l’instant va dir que sí, com si aquesta fos la resposta que ella intuïa que esperaven els adults que li preguntaven”, remarca la sentència. En canvi, més endavant va “matisar molt més i va dir que no li feien mal”. A més, creu que la menor va ser “especialment inconcreta” i no va poder concretar com van ser els abusos denunciats.

Davant d’això, l’Audiència conclou que “la sala no pot fer altra cosa que absoldre l’acusat” perquè “no existeix cap prova que acrediti que l’acusat toqués la vulva a la seva neboda quan es quedava amb ell”.