Les càbales d’en Lacaci

Rogelio Lacaci, el forense que no va anar a l’aixecament del cadàver de la noia de Portbou el dia que tocava, el 3 de setembre del 1990, va anar per primer cop ahir, 2 de març del 2023, a l’escenari. Més de 32 anys després, 11.868 dies més tard, per ser exactes. I ho va fer aprofitant que havia d’anar a Portbou per renovar el DNI. El dia abans Lacaci s’havia negat rotundament a anar a fer una inspecció in situ al pi mentre exposava a aquesta cronista les seves càbales i conclusions i feia una simulació de com podia haver anat el penjament amb una forca muntada en una escala exterior de casa seva. Va dir que a Portbou no hi havia d’anar a fer res perquè ja havia estudiat prou bé l’escena a través d’una de les fotografies de la noia penjada. Una foto que va veure amb 30 anys de retard, quan li van ensenyar per preparar l’episodi de Crims. El forense, que ja fa temps que s’ha jubilat, aquests darrers dies s’ha posat a fer càlculs matemàtics i regles de tres i ha arribat a la conclusió que els peus de la noia estaven suspesos a 55,5 centímetres del terra, que del terra al punt on hi havia el tronc tallat que podia servir d’escaló hi ha 113,5 centímetres i que la corda (que assegura que ell no va veure mai) feia 165,12 centímetres, sense comptar el nus de lligar els dos caps, i que de la branca on estava penjada la corda al terra hi havia 251,25 centímetres. Tot això, calculat sobre la taula de treball i partint de la base que El Gallego de la Guàrdia Civil va posar al seu informe que la noia feia 174 centímetres d’alçada. Amb aquestes dades, fetes sobre el paper, Lacaci ha muntat un forca, amb un llistó de fusta en una escala exterior, per fer un simulacre de penjament. Enfilat al segon graó d’una escala de peu de tres va aconseguir passar la corda al cadafal, fer un nus ballestrinca (com els que es fan servir per lligar els pernils, aclareix) i ficar-hi el coll. Final de la simulació. La prova el porta a concloure que era possible que Evi Rauter es posés ella mateixa la soga al coll però que era impossible que, “a menys que levités”, arribés d’una camallada al pollegó situat a 113 centímetres sense fer-se ferides als peus ni esgarrinxades i que s’aguantés el temps de lligar la corda perquè li feien falta les dues mans. Ell conclou que la van ajudar a pujar i a aguantar-se com a mínim dues persones. I el motiu? La resposta que hi troba és que la van convèncer per fer alguna prova d’iniciació o valentia perquè l’acceptessin en un grup. I qui? Ell cavil·la que havien de ser el grup de joves austríacs que estaven acampats molt a prop del pi. És la teoria de Rogelio Lacaci, que la manté després d’haver anat per primer cop al pi i haver vist l’escenari amb els seus ulls i no pas a través de fotografies. “El suïcidi és impossible”, sentencia.