El negre guanya espai

Tor­nem als orígens. A part d’avui la infor­mació de suc­ces­sos, els temes de gènere negre, apa­rei­xe­ran publi­cats en aquest espai a la con­tra­por­tada del diari. Com als ini­cis, en aquells lle­gen­da­ris temps que el lec­tor començava el diari per dar­rere per lle­gir la secció lla­vors ano­me­nada Punt Divers. Ara tro­ba­reu la infor­mació de casos a càrrec d’aquesta cro­nista sota la capçalera “El qua­dern negre”. El retorn dels suc­ces­sos a la plana del dar­rere coin­ci­deix amb un moment en què el gènere negre va per davant i gua­nyant espai en tots els àmbits. Ho hem pogut cons­ta­tar en els dies pre­vis i en la diada de Sant Jordi d’aquest any, la segona que he pogut viure com a autora del gènere negre. Hi ha una fas­ci­nació impor­tant per la temàtica, sobre­tot per aquesta que s’ha popu­la­rit­zat com a true crime (quina mania de fer ser­vir ter­mi­no­lo­gia anglesa podent dir casos reals) des de l’eclosió de la sèrie Crims de Car­les Porta, a qui devem, en bona part, que s’hagi valo­rat la feina dels peri­o­dis­tes de suc­ces­sos. Mai hau­ria ima­gi­nat, en aque­lla llu­nyana dècada dels vui­tanta del segle pas­sat, quan ja publi­cava cròniques de suc­ces­sos en aquesta con­tra­por­tada, que en el Sant Jordi del 2023, com a espe­ci­a­lista del peri­o­disme de suc­ces­sos pre­si­di­ria la taula dels jocs flo­rals de l’escola Les Alzi­nes per llançar un mis­satge incen­ti­va­dor cap a la lec­tura i l’escrip­tura a cen­te­nars d’alum­nes, que van demos­trar uns grans dots cre­a­tius amb els tre­balls de poe­sia que van pre­sen­tar. Una gran experiència. Tam­poc se m’hau­ria acu­dit en aquells temps que aquest 2023 el lli­bre Sense càstig, sobre crims reals que han que­dat impu­nes, que hem escrit a qua­tre mans amb en Jordi Grau, sor­tirà als titu­lars dels lli­bres més venuts a Girona, com l’any pas­sat també hi va aparèixer El pantà maleït. Beneïda ha sigut la gran ruta que hem fet amb en Grau per pre­sen­tar i sig­nar lli­bres, que ens ha permès cons­ta­tar el fer­vor dels segui­dors cap a la nos­tra obra i cap al gènere negre en gene­ral. Una ruta que ens va dur al rovell de l’ou de la gran festa del lli­bre a Bar­ce­lona, una capi­tal cla­ferta de flors, lli­bres, edi­tors, autors (un bon gra­pat peri­o­dis­tes com nosal­tres i d’altres, poli­cies,) i lec­tors. A la vista del que ens vam tro­bar, sem­bla una rea­li­tat que s’escriu molt, es publica molt i és lle­geix molt. Beneïda rea­li­tat.

I la diada de Sant Jordi, per voler remar­car el que els espe­ci­a­lis­tes del gènere negre ja tenim cons­ta­tat a través de les nos­tres publi­ca­ci­ons: que la rea­li­tat sem­pre supera la ficció. Men­tre es tri­a­ven i reme­na­ven lli­bres de ficció i de no ficció del gènere a les para­des, els Mos­sos esta­ven i encara estan enfei­nats per dos crims. Un a Girona, on de bon matí van aban­do­nar un home mor­tal­ment apu­nya­lat a l’entrada d’urgències de l’hos­pi­tal Josep Tru­eta. La víctima, un home blanc de mit­jana edat, no duia cap docu­ment que l’iden­ti­fiqués i la prin­ci­pal pista que van reco­llir els inves­ti­ga­dors era la matrícula del cotxe que el va dur fins a l’hos­pi­tal, pro­pi­e­tat d’un home resi­dent al Maresme, a pri­ori sense deu­tes amb la justícia. El segon cas que va tenyir de negre la diada va pas­sar a Bada­lona. Una bara­lla entre dues per­so­nes al barri de Llefià va aca­bar amb un jove mort. Dos casos, per ara, a la llista dels crims sense càstig i que fan aga­far espai al gènere negre.