Escenes de Susqueda (1): la bruixa

El cel rogent del capvespre marca pluja o vent. Va un xic geperuda, però amb pas lleuger, costa amunt, cap a la casa. Porta un grapat de l’herba groga de flors foradades per fer remeis, olis i pocions que curen molts mals. Encara no ha acabat de fer el pujant d’abans de la font que ja veu quatre homenassos al llindar de la porta del mas Puigderajols.

No té temps de girar cua que la sobten pels braços, li prenen el manat d’herbes i l’arrosseguen camí avall cap a la batllia de Susqueda, poble a la vora del riu Ter, per ser sotmesa als turments d’un procés de bruixeria.

—Per què agafeu aquesta pobra vídua? —implora la dona.

—Bé que ho saps, pècora, bruixa, deixeble del dimoni! —li repliquen.

I li reciten el plec d’acusacions que també han llegit a Pere Torrent, àlies Cufí, bruixot i llobater del poblet de les Encies, que, sotmès al turment dels cordills, ha confessat un reguitzell de maldats que ja li tenien ben detallades els inquisidors. I va donar el nom de l’Eufrasina i d’altres.

Eufrasina Puig de Rajols és acusada de les pedregades a Sant Iscle, a Malvolenya, a Fontpobra, a Campderric, a la serra de Finestres, a Sant Aniol, a Morral d’en Taiedes, a les parròquies de la Cot, de Sant Martí de Cantallops, de Carós, de Susqueda, d’Osor, d’Anglès, d’Amer, de la Barroca… Totes les pedregades que saben que han caigut als entorns i les que s’han pogut inventar.

Li qüestionen si les herbes que li han arrabassat eren per fer ungüents i pocions per endimoniar mainada o per provocar golls. I, sobretot, li han de fer dir, sí o sí, que va ser en aquell aplec, per Santa Magdalena de fa un parell d’anys, a Casserres, allà on el bruixot Cufí també va ser convidat per fer música dirigida pel “dimoni, que no volia sardanes, sinó música excitant”, perquè poguessin ballar bruixes i bruixots i dimonis per acabar fent còpula entre ells. Els inquisidors donen una altra volta de cordill a la infortunada Eufrasina, mentre li canten la llista dels assistents a l’aquelarre: a banda d’en Cufí, que feia sonar el flabiol, hi havia: l’anomenat monjo vell del monestir de Casserres, que tocava el tamborí; Marianna Trias de Susqueda; Segimona Quer; na Aldona; na Corbera; Anna Rovira, dita la Llimoca; na Vilara; la dona vella de la Barroca; Margarida Oliveras, dita la reina, de Granollers de Rocacorba… I molts bruixots i bruixes més com ella, Eufrasina Puig de Rajols. És clar! Els caçadors de bruixes ja van ben documentats. Només han d’aconseguir un sí de la torturada i ja tenen signada la llarga confessió que duen escrita; la pena de mort. El text de la sentència en llatí, recollit en els pergamins de la història, deia així: “Suspendetur laqueo per collum in alta forca, ita quod eius anima separetur a corpore.”

La van penjar en una forca ben alta perquè es veiés de lluny i servís d’escarment.