Escenes de Susqueda (10): la sepultura

Gener del 2015.

Ja està. Ha passat prou temps. És el moment de canviar el cadàver de lloc. No li costa trobar la tomba, allà dalt de la muntanya de Montjuïc, per les pedres que hi va deixar. Ha comprovat que ningú no hi ha anat a remenar. La sepultura l’obre de nit. El cos ja està molt consumit, pràcticament esquelètic, però allà no s’hi pot quedar. L’ha de dur a Susqueda amb ell. Ningú no ho veu, ningú no ho sap. Amb el cotxe pot arribar fins al baixant que hi ha després de la pedrera i abans de la font de Cal Borni. Carrega a l’esquena l’embalum que ha fet per traginar el cadàver i, mirant molt bé on posa els peus, baixa, pas a pas, fins a tocar l’aigua del pantà. Enfila cap a la dreta. Ara tot fa pujada. Para a fer un bufet. El cor fa temps que l’avisa. Ja falta poc. Arriba fins a la barraca. Ja té preparat el lloc per dipositar el sarcòfag funerari, al costat mateix de la barraca. El posa i l’assegura. I, al damunt, hi col·loca els collars que havia dut en vida. Les seves joies. Plora. Recorda que abans que li diagnostiquessin el càncer, el 23 d’octubre de 2013, ell havia tingut malsons. Somiant veia com queia des d’un precipici i l’aigua l’engolia. Ara sap que era una premonició. Després del diagnòstic, va durar quatre mesos justos, i el 23 de febrer de 2014 va morir.

En Bartomeu Soler ha plorat més per la mort del seu fidel Pelut que per tota la seva família junta. Ara estaran junts per sempre més, ell i el Pelut, a la barraca de fusta que ha construït amb les seves mans. És un fuster ebenista ben meticulós i està satisfet amb la seva obra. Aquí viurà tranquil. A les lleixes hi posa els seus llibres, les enciclopèdies i la foto d’ella. La Susagna. Per ella també ha vessat llàgrimes. La Susagna, una noia de Santa Coloma de Farners que va morir d’un maleït accident el 15 de setembre de 1999, un dia que havia plogut i el cotxe li va marxar de la carretera. El mateix dia que, per culpa de la tempesta, un avió Boeing 757 va sortir de la pista a l’aeroport de Girona i va quedar partit en tres trossos en un camp. Sempre la té al cap, la Susagna. Tantes hores que havia passat al seu taller. La noia s’asseia al banc de treball i mentre ell feinejava passaven bones estones xerrant.

Aquella foto de la Susagna li va donar com a record la mare de la noia, Consol Galceran. I pocs dies després que li donés, el 21 de juliol de 2005, la Consol va aparèixer assassinada al costat del seu cotxe, arran del restaurant L’Era de Sils. L’assassinat de la Consol, integrant de les famoses Cuineres de Sils, va costar molt de resoldre. Qui podia tenir motius per matar una dona que treballava a la fàbrica de galetes Trias de Santa Coloma de Farners i el temps lliure l’ocupava amb les Cuineres de Sils? L’home de la Consol i pare de la Susagna, Llorenç Morell Torremilans, va passar mesos fent el paper de vidu desconsolat i al final va confessar el crim i el van condemnar.