Escenes de Susqueda (14): l’últim missatge

Dia 23 d’agost de 2017.

Avui és dime­cres i nor­mal­ment no li toca­ria tre­ba­llar, però li han dema­nat d’anar-hi per subs­ti­tuir una com­pa­nya. Són les deu de la nit pas­sa­des, quan fa una ullada al mòbil. Veu que hi té un mis­satge de la seva mare, que li diu que demà arri­barà una funda de mòbil que han dema­nat per inter­net.

“Guuuuuai”, con­testa la Paula, con­tenta perquè final­ment arriba la funda que li fa molta il·lusió. Deixa el telèfon i torna a la feina.

–Dolors! Puc sor­tir un xic abans, avui? –pre­gunta la Paula a la res­pon­sa­ble de la piz­ze­ria Carpi de Vilas­sar de Mar–. És que he que­dat!

Aquest és l’argu­ment que dona la noia per poder sor­tir uns vint minuts abans de la mit­ja­nit, l’hora en què ella acaba el torn. Havia començat a les vuit del ves­pre.

Aquest dime­cres, doncs, la Paula marxa un xic abans de les dotze. Agafa l’Opel Zafira de color blau que va a nom del seu pare i on encara du pen­jada la L, perquè és con­duc­tora nove­lla. El dijous el té lliure i no li toca tor­nar a tre­ba­llar fins al diven­dres. La noia emprèn un camí que no deixa dit ni a casa ni a la feina.

A quarts de dues de la mati­nada, la Paula envia un mis­satge de What­sApp al seu amic Pol: “Avui toca per akí. Ens veiem el finde, bitxo.” També li envia la ubi­cació. Era al Pas­te­ral, al davant del bar La Parada, on les càmeres de les Aigües del Ter han cap­tat l’Opel Zafira que tra­vessa el pont i entra a l’espla­nada vora el riu, envol­tada d’arbres. A aque­lla hora, a dalt a la presa, a uns nou quilòmetres, un grup de jovent beu, fuma i fa tertúlia ale­gre­ment.

Les matei­xes càmeres que han cap­tat l’entrada del Zafira gra­ven, a les 07.08 h, un vehi­cle gran fosc, que ve de la car­re­tera d’Amer, que entra al mateix apar­ca­ment. I una estona més tard, a les 08.04 h, hi fa cap un altre cotxe, que arriba pel cos­tat de la Cellera. Aquests dos cot­xes s’estan a l’espla­nada de terra, com­par­tint espai amb el Zafira, fins a les 08.47 h, quan sur­ten un dar­rere l’altre i enfi­len cap a la car­re­tera prin­ci­pal, la C-63. L’Opel Zafira de la Paula surt del pàrquing un xic més tard, a les 09.35 h.

A les 09.42 h del matí del 24 d’agost de 2017, la Paula entra a l’ofi­cina de La Caixa de la Cellera de Ter. Dar­rere seu, entra en Marc, el noi que segons deia en uns escrits que ha dei­xat a la seva habi­tació, la fa feliç. Fan dues ope­ra­ci­ons al cai­xer. La Paula ingressa setanta euros i en Marc en treu qua­ranta. La càmera del Pas­te­ral capta l’Opel Zafira pujant cap al pantà. A les 10.27 h, la Paula envia un mis­satge a la seva mare: “Avui passo el dia fora.” No li diu on és ni on va.

“Vale. Apro­fita. Si arriba la funda t’aviso”, li escriu per What­sApp la seva mare. El telèfon de la Paula rep el mis­satge a les 10.33 h. Però ella ja no con­testa aquest mis­satge. Ni cap altre. Ha des­a­pa­re­gut. Ara se sap que el dar­rer mis­satge el va enviar quan era a l’entrada del bai­xant que mena cap al tor­rent de la Font del Borni.