El quadern negre
Tura Soler
Escenes de Susqueda (16): l’hora de la mort
Una parella d’excursionistes sent petar trets després que durant dos minuts sonés música màquina
Dijous 24 d’agost del 2017.
La Pilar i l’Emili són una parella de Montgat que fa ruta senderista, i la darrera nit l’ha passat a l’hostal del Coll, al cor de les Guilleries. Després d’esmorzar, carreguen les motxilles per fer la ruta del dia: del santuari del Coll a Sant Martí Sacalm. Surten a dos quarts de nou. Fora de l’hostal no hi ha gaire moviment. Es fixen en una autocaravana i en alguna persona que bada mirant les vistes cap al pantà i la rastellera d’impressionants cingleres de Rupit, el far…
Arriben per un camí de terra a l’embarcador. Hi ha un cotxe petit, un Citroën Saxo, aparcat al començament de la rampa. No hi ha ningú al vehicle.
Passen el pont, senyalitzat amb una cinta i encara amb la barana trencada des de la tragèdia del cotxe que s’hi va estimbar. Continuen per la carretera asfaltada que voreja el pantà en direcció cap a la paret de la presa. Des de la carretera, veuen que al final de la rampa de baixada de les barques hi ha una moto, una Maxiscooter, ben urbana. Al costat de la moto, un home amb el tors nu. Du una mena de granota negra i no en té posada la part de dalt. Continuen la seva ruta. L’Emili s’atura de tant en tant a fer fotos. A les 09.55 fa una foto i a les 10.06, una altra, que capten, a l’altra banda, un puntet que s’ha mogut d’una instantània a l’altra, que podria ser un home. Al seu dia, els Mossos validaran les fotos com a coartada de Bartomeu Soler, l’home de la barraca.
Ja són molt a prop de la paret de la presa. Ara es creuen amb un cotxe blanc petit conduït per un home gran que va tot sol. La Pilar camina davant de l’Emili, que va fent fotos. Travessen la paret de la presa cap a l’altre costat i es troben amb una família, un home, dues dones i un nen, que parlen en castellà, que venen de l’altre costat. Aquesta gent asseu una estona el nen a sobre de la barana, mentre ells miren cap avall, al costat sec; la paret fa 137 metres.
La Pilar ja ha travessat el viaducte i veu que puja un cotxe fosc, que s’atura un moment. Li sembla que a dins hi ha una parella jove. El cotxe enfila per la carretera estreta i sinuosa que puja cap a la pedrera, el camí que també fan ells. Des de la pedrera, a les 10.39, l’Emili dispara la càmera cap a la riera de Rupit i no s’adona que capta, enmig de l’arbrada, el que els Mossos un dia deduiran que és la capota del Land Rover de Jordi Magentí, el pescador que incriminaran.
Senten música. És estrident, tipus màquina.
—Deu venir dels altaveus d’un cotxe, perquè se senten molt més intensos els baixos que els aguts —dedueix l’Emili.
La música la senten durant uns dos minuts. Després, para en sec i senten unes detonacions. Quatre o cinc.
—Què és, això? Petards? O és que hi ha caçadors? —pregunta la Pilar.
L’Emili no ho veu clar, que siguin petards. Li sembla que són trets i que han de ser d’arma curta, perquè han petat secs, no han fet el ressò que fa una escopeta de caça. S’afanyen. No els fa gràcia la situació. Són les 11.26. La parella que la Pilar ha vist que pujava amb un cotxe és morta.
