Escenes de Susqueda (29): detenció a Can Cuixa

Dilluns 26 de febrer del 2018.

Ha tocat el despertador al número 1 del carrer Nou d’Anglès, a Can Cuixa. S’aixeca i veu que l’ancià, el seu oncle Gaspar, encara dorm. Són amb prou feines dos quarts de set del matí. Té les maletes mig fetes perquè demà passat marxa cap a Colòmbia. Es vesteix i, sense calçar-se, amb les xancletes de sortir del llit, baixa fins al carrer per obrir l’aigua. Fa fred i a la nit l’ha tancat. Agafa una clau Allen per obrir la tapa del registre i, mentre està ajocat fent aquesta operació, sent que l’agafen per les espatlles i el sacsegen. Veu dos individus que no coneix. Darrere hi ha dos mossos que ja coneix. Li diuen que els ha d’acompanyar a la comissaria de Santa Coloma de Farners. No té temps de calçar-se i se l’emporten amb les xancletes. Quan arriben a la comissaria el posen en una sala. Ell és fumador empedreït però no el deixen fumar. Comença l’interrogatori. Primer li diuen que saben que ha anat al Decathlon, cosa que ell ratifica dient que ha anat a comprar estris de pesca. Enceten el tema del pantà i inicien el to acusatori. Li diuen si els nois posaven la música alta i estrident i li espantaven els peixos i per això els va engegar quatre trets. Li pregunten si va ser perquè ell pescava amb peix viu i el noi li ho va recriminar. Després, que què va sentir en llançar els cossos ensangonats a l’aigua... En Jordi s’esvera i comença a gesticular i diu que això no ho pot aguantar i que callin. Arriba un sergent i diu que ja faria temps que hauria de ser a la presó però que els altres l’han frenat i li fan el joc del policia bo i el policia dolent. Tot això passa abans que arribi l’advocat d’ofici. Quan arriba l’advocat, li comuniquen formalment que està detingut per doble assassinat. El posen a la garjola i a la del costat hi porten Jordi Magentí García, el seu fill, al qual han anat a detenir a Salt. A ell, l’han arrestat per tràfic de drogues.

Jordi Magentí sent els crits del seu fill a l’altre costat. El noi –el que el va embrancar en el cultiu de marihuana que tenia a vora el Ter de camí al pantà– intenta calmar el pare dient-li que no es preocupi, que tot s’arreglarà, que no passarà res.

Les paraules del fill no consolen el pare, que no para de bramar. Plora i plora. Els Mossos no poden escoltar ni enregistrar cap conversa que serveixi per incriminar-lo pels assassinats. El veïnatge de pare i fill a les cel·les dura una hora, aproximadament. Els Mossos s’enduen el fill. I el pare el porten a casa seva a fer escorcolls. L’acompanya, li agradi o no, l’advocat d’ofici. Quan el tornen a la garjola té una visita: Mònica Tarradellas, advocada del bufet Salellas. La família els han contractat. Magentí d’entrada es torna a alterar i diu que no vol advocat. Tarradellas li insisteix que l’ha de defensar i es produeix una escena que la lletrada mai oblidarà. Magentí s’agenolla amb els braços estesos i li implora que si vol ser la seva advocada l’ha de creure. “Jo no he fet res, ho juro per Déu i per la memòria del meu difunt pare”, li etziba de genolls.