Les prostitutes continuen a peu de carretera

Estiu 2023. Segle XXI. Els vorals de moltes carreteres de Catalunya continuen tenint la presència de noies que hi paren oferint serveis sexuals als conductors. Algunes, dretes sobre alts talons; la majoria, amb una cadira i un para-sol per poder suportar millor la calor, i algunes, dins d’una furgoneta que utilitzen com a lloc de treball Com la que sol estar instal·lada arran de l’N-II al costat del trencant de Capmany. La prostitució a la carretera, sobretot a la zona propera a l’Alt Empordà, ha proliferat, mentre que l’activitat als grans clubs ha disminuït, segons indiquen fonts coneixedores del sector, que ho atribueixen al fet que a l’altre costat de la frontera, tot i la legislació més restrictiva, tornen a rutllar els pisos de prostitució clandestina. El cas és que les noies (prostitutes, meuques, meretrius, professionals del sexe... o com les vulguin anomenar) formen part del paisatge.

Ara sembla que queden molt lluny aquells anys que els polítics de torn enginyaven normatives per erradicar la prostitució de carretera, amb el pretès noble pretext que era una situació denigrant per a les dones però que responia més a una operació d’estètica. Ara es veu lluny també aquella anomenada operació Voral que executaven els Mossos resseguint les carreteres i les rotondes a la caça de prostitutes i clients per multar-los. Tenien diverses eines per sancionar. Una és l’article 56.4 de la llei de carreteres, que ara qualifica com a “greu” l’ocupació de manera temporal de les zones de domini públic per fer-hi usos i activitats relacionades amb la prestació de serveis sexuals. Aquesta modificació legal feta per un decret de la Generalitat no afecta les carreteres estatals, de manera que les vies amb N al davant són aptes per a fer la parada. I a les carreteres de la Generalitat, les meuques i els seus rufians també van trobar solucions per esquivar la policia. Qüestió d’apartar-se del voral de la carretera i ficar-se en algun camí o camp allunyat però visible per als potencials clients. Així ho fan noies que operen prop de la C-260 entre Figueres i Roses. La dècada passada, els ajuntaments també van enginyar les seves eines per treure les prostitutes dels carrers. Una ordenança tipus tipificava, encara ho deu fer, com a infracció lleu l’oferiment de sexe (sancionable amb multes de fins a 750 euros); sol·licitar sexe es tipificava com a infracció greu i suposa multes d’entre 750 i 1.500 euros. I si el sexe retribuït era consumat al carrer, es considerava greu per a les prostitutes i molt greu (amb multes d’entre 1.500 i 3.000 euros) per als clients. Molt de paper legal que va donar molta feina a les policies, que bon primer es van escarrassar a caçar infractors sexuals, però no hi havia manera de tramitar i cobrar les multes. Feina en va. Les policies ja no ronden els voral, ha passat una pandèmia i les meuques continuen a peu de carretera. Lliures o esclaves?

Adjuntem un article sobre la prostitució publicat a Revista de Girona el 2012.