Novetat editorial
Tura Soler desgrana la vida i els casos del forense Narcís Bardalet
Narcís Bardalet (Girona, 1953) ha vist una mitjana de cinc cents cadàvers cada any. Ell, que confessa que de ben petit, cada nit, abans de dormir, mirava sota el llit per por que no hi hagués cap mort. Va ser arran de la voluntat de combatre aquest temor que tanta mainada pateix, visitant l’autòpsia de l’àvia del seu amic Fonso, que en va sorgir una vocació que amb els anys l’ha fet cèlebre, mediàtic, però per sobre de tot, reconegut per la seva professionalitat.
Va embalsamar Dalí i l’ha enterrat tres cops, tractat víctimes d’ETA i del tsunami de Tailàndia, un agent de la CIA decapitat, una mòmia egípcia, morts per suïcidi d’aquests que toquen la fibra, malalts de zoofília i, fins i tot, ha visitat Tejero a la presó. Aquests i molts altres casos els que recull Tura Soler (Santa Pau, 1963), periodista especialista de successos i crònica negra d’aquest diari i autora de llibres recents com ara El pantà maleït i Sense càstig –aquest, escrit a quatre mans amb Jordi Grau–, en el nou llibre titulat Rigor mortis (La Campana), que ja és a les llibreries. Són casos la majoria dels quals Tura Soler ha compartit amb el protagonista i que els ha unit al llarg d’una trajectòria professional llarga i paral·lela que ha fructificat en amistat. L’autora destaca que és un llibre en què no només es recullen les vivències de Bardalet, sinó també les seves reflexions sobre la vida i la mort.
Grissom, l’equilibrista
El defineix de moltes formes: “L’home que parla amb els morts”, “el confident de la mort”, “el Grissom català” (en referència a la sèrie CSI) i, de forma més eloqüent, “un equilibrista de la vida i la mort”, perquè, com explica, “Bardalet, sap caminar sense ensopegar en aquesta fina línia que separa un vessant de l’altre, entre la vida i la mort”. De fet, cal recordar que Bardalet a més de forense és pediatre, dues disciplines que per a ell son molts semblants, “ja que exigeixen una gran capacitat d’observació: els infants, com els difunts, no parlen, però donen molta informació si els saps entendre”. Capítol a capítol, que es llegeixen d’una tirada, es desgrana l’evolució que ha experimentat al llarg dels anys la criminalitat, el món policial i, en paral·lel, el periodístic. “A més dels casos enormement interessants, expliquem la historia i tribulacions del forense, però també fem història i reflectim la nostra pròpia història”.
Aquesta “estranya parella”, tal com la defineix el mateix Bardalet – va sorgir el dia en què Tura Soler creia que seria l’últim de la seva vida. Concretament el dia que es van trobar enmig d’un incendi, a l’infern a l’Albera, arran d’un accident d’avió al qual ell anava a comprovar l’estat dels cossos dels tripulants i ella, a cobrir la notícia. “Ens vam posar rere un cotxe patrulla i vam quedar envoltats entre les flames. D’entre nosaltres, que estàvem tots molt espantats, va sorgir un personatge fascinant, en Narcís, que ens deia que no ens preocupéssim, que només havíem de trobar una clapa de bosc cremada, on no tornarien les flames.”
Pel que fa als orígens del Bardalet forense, ell mateix explica allò de la por als morts i la primera autòpsia que va veure. Es remunta als anys seixanta a Sils, quan ell tenia 7 anys i en Fonso, el seu amic, se li va morir l’àvia. “En aquella època ens obligaven a visitar els morts i al seu voltant es feien oracions i sentíem parlar amb un idioma desconegut (el llatí) a una gent que anava tota vestida de negre i amb mantellines, menys els escolanets que anaven de blanc. Va ser el primer mort que veia i em va marcar. Em va fotre una por de Déu! i aquella cara de la seva àvia m’apareixia de forma recurrent. D’aquí a que mirés per sota el llit a l’hora d’anar a dormir. Va ser aleshores quan vaig demanar ser a l’autòpsia del cadàver i vaig poder racionalitzar la mort. Va sortir de mi, un tema de maduresa que va ser d’allò més positiu per a mi”, narra Bardalet.
Mediàtics i colpidors
A la presentació del llibre, davant la pregunta de quin és el cas o els casos que més l’han marcat, Bardalet evita destacar els més mediàtics –ben tractats al llibre– i prefereix esmentar-ne un de concret amb una gran càrrega sentimental. Concretament el que tenia a veure amb un nen autista que es mostrava agressiu de ben petit i de qui mai l’administració es va fer càrrec tot i les demandes d’ajuda dels seus pares. Aquests, com explica, ja de grans (amb 75 i 80 anys), encara rebien pallisses del noi, que ja era gran i forçut, i van decidir “un mal dia” drogar-lo i matar-lo a la banyera tallant-li les venes. Després ells van carregar unes motxilles amb pedres i es van llençar, junts i agafats de la mà, a la presa d’Esponellà. Van posar fi a la seva vida després d’haver matar el fill. Moguts per la desesperació. Tenien un altre fill, germà del noi mort. Bardalet el va conèixer. “Quan va venir al dipòsit a reconèixer els cossos es va limitar a fer un petó a tots tres i se’n va anar plorant...” És amb exemples com aquest que Tura Soler remarca el component humà del personatge: “La medicina forense ha de ser molt humanista, tractes amb la mort, el component que ens fa humans”, subratlla. I és que el mort “és l’ésser més indefens que hi ha”, afegeix Bardalet.
La presentació de Rigor mortis tindrà lloc al tanatori de Figueres (Funerària Vicens) el dimecres 4 d’octubre, a les set de la tarda. Hi seran l’autora i el protagonista. ,
‘El forense’, la sèrie
TV3 estrenarà a finals d’octubre una sèrie titulada El forense, que té com a protagonista Narcís Bardalet i Tura Soler com a participant. Els casos i reflexions també en seran l’eix conductor, en aquesta ocasió guiades pel periodista Manel Alías. Bardalet només ha avançat que es tracta d’un “viatge per aquest trànsit tan complicat que és la vida, amb reflexions sobre les formes de morir, inclosos el suïcidi o la mort natural”.