Cròniques d’un poble: la caixa forta i el sac d’ossos

Encara impactada pel cas de la tràgica mort de la Teresa, la veïna i coneguda, trobada estimbada daltabaix del cingle de Castellfollit on sembla que va agonitzar durant dos dies, coincideixo amb en Pere, un dels fusters del poble. Em relata el cas que els ha passat a casa seva. Els van entrar a l’habitatge familiar durant les dues hores del diumenge en què no hi havia ningú perquè havien anat a dinar fora. Els van rebentar la caixa forta amb força perícia i es van endur 15.000 euros. Aquell dia, a la caixa, on també guardaven els documents importants, hi havia capital perquè el fuster acabava de cobrar una feina i la mare tenia uns diners preparats per pagar unes obres a casa. Els lladres van entrar a robar el dia oportú i a l’hora justa. Es van enfilar per una canalera i, un cop al pis de dalt, ho van tenir fàcil per entrar per unes finestres. A dins, ho van capgirar tot. Això neguiteja molt la família. És el neguit de pensar que t’han entrat al teu espai de seguretat. No estàs segur a casa. Em diu que van trobar una gorra i una orellera que es van deixar els lladres i que ho han entregat als Mossos. Es fa un tip de trucar-los per si han resolt el cas, però li demanen paciència. Les investigacions són lentes i les víctimes voldrien celeritat.

Un parell de dies després, faig tertúlia amb uns amics i m’expliquen que, tot caminant pel bosc, van veure que en unes bardisses hi havia tot de paperassa i bosses; van poder-ne recuperar només una cartera, perquè la resta del material era de mal agafar. Sospiten que podrien ser objectes d’algun robatori. Han trucat a un número apuntat amb bolígraf en un paper de la cartera però no els ha contestat ningú. Han trucat un parell de cops als Mossos i els han dit que quan puguin s’ho miraran. M’ensenyen la carta i miro les fotos. Hi reconec les cares en blanc i negre d’en Pere i la seva germana de molt joves. I un carnet de la Creu Roja a nom de la seva mare. Ara, en Pere i la seva mare saben cap on van anar els lladres. En Pere avisa els Mossos; li diuen que reculli ell el que pugui i que quan puguin aniran. Tarden encara un dia, però van a inspeccionar la zona i busquen testimonis. Algú va veure un cotxe que s’endinsava cap al bosc. Una pista. Els Mossos tenen feina, però en Pere es mostra més tranquil i molt agraït. Dos mossos, que tenen nom i cognoms, estan treballant en el seu cas. De moment, no l’han resolt, però la víctima se sent reconfortada. Sap que van per feina. Esperem que la crònica pugui tenir continuació amb un capítol que expliqui que s’ha esclarit el cas de la caixa forta esbotzada.

Un altre cas. La sequera ha deixat gairebé eixuta la coneguda gorga de Cagarrates de Santa Pau i ha fer que quedés al descobert un estrany embalum. Un sac lligat amb un nus per un costat. És prou gros perquè hi càpiga el cos d’una persona. No seria el primer cop que es troba un cadàver ensacat dins d’un riu ( Josep Talleda va llençar així al riu, a Girona, el cos de Vjollca Papa). Després de dies de gent que se’l mirava i retratava, ahir, un grup de caminadors es van decidir a palpar-lo, amb un pal, i obrir-lo. Un xic. “Hi ha ossos!” Continua la inspecció. Aconsegueixen treure’n una mandíbula. És evident que no és humana. Però es tracta d’un cadàver (o més) dins d’un sac llastat amb sorra perquè no surés. També és un cas ben peculiar. Veient tan clar que els ossos no són humans, no van avisar els Mossos, però en deixo constància per si és l’objecte d’un delicte, encara que no sigui un homicidi.