Successos

El Ripollès i el Baix Empordà, líders en rescats per part dels Bombers

Els Bombers han fet un 25,6% més d’intervencions a les comarques gironines des de principi d’any

El Grup d’Actuacions Especials d’Olot ho atribueix a “un augment d’activitat al medi natural”

Les comar­ques del Ripollès i el Baix Empordà lide­ren aquest 2023 els res­cats per part dels Bom­bers de la Gene­ra­li­tat a les comar­ques giro­ni­nes, amb 91 i 97 incidències res­pec­ti­va­ment, segons informa l’ACN. Els Bom­bers han fet un 25,6% més de res­cats a les comar­ques giro­ni­nes des de prin­cipi d’any res­pecte al mateix període del 2022. En con­cret, entre l’1 de gener i el 31 d’agost, s’ha pas­sat de 293 ser­veis a 365.

El ser­gent res­pon­sa­ble de la uni­tat Grup d’Actu­a­ci­ons Espe­ci­als (GRAE) a Olot, Pere Pla­na­gumà, explica que “l’acti­vi­tat al medi natu­ral ha cres­cut després de la pandèmia” i això ha pro­vo­cat que “hi hagi més incidències”. A més, deta­lla que on més res­cats s’han de fer és “en llocs de difícil accés” d’alta mun­ta­nya o en camins de ronda. De fet, des de prin­cipi d’any s’han efec­tuat 224 ser­veis d’aquest tipus (el 60,9% del total).

El Ripollès és la comarca de la demar­cació de Girona que, habi­tu­al­ment, con­cen­tra més res­cats i també on més han aug­men­tat aquest 2023, en pas­sar de 55 a 91. D’aquests, 72 s’han efec­tuat a mun­ta­nya i la resta es repar­tei­xen entre res­cats de per­so­nes per­du­des (16), res­cats o recer­ques al medi flu­vial (2) i acom­pa­nya­ment de per­so­nes per­du­des (1).

Pla­na­gumà ho atri­bu­eix al fet que al Ripollès “s’hi prac­ti­quen esports de mun­ta­nya durant tot l’any”. De fet, el pobles on més se n’han fet estan situ­ats a cotes ele­va­des i englo­ben tota la zona del parc natu­ral de les Capçale­res del Ter i del Fre­ser: Set­ca­ses (7) i Que­ralbs (37). El ser­gent deta­lla que “en aquests punts de difícil accés, s’activa el ser­vei del GRAE per fer res­cats de casuísti­ques que si es produïssin en un poble, on és més fàcil tro­bar ajuda, segu­ra­ment no cal­dria”.

El Baix Empordà és la segona comarca on més res­cats s’han efec­tuat des de prin­ci­pis d’any. Aquí també s’ha produït un aug­ment de casos impor­tant, pas­sant de 67 el 2022 a 87 aquest 2023. D’aquests, 43 s’han fet a mun­ta­nya i els altres es repar­tei­xen entre guiatge (2) i res­cats (10) de per­so­nes per­du­des, res­cats o recer­ques al medi marítim (28) i al medi flu­vial (1) i sal­va­ment en coves i pous (1). Les loca­li­tats on s’han hagut d’eva­cuar més per­so­nes en aquesta comarca són Tor­ro­e­lla de Montgrí (19), Palamós (13) i Pala­fru­gell (11).

A la resta de comar­ques giro­ni­nes els res­cats s’han, pràcti­ca­ment, man­tin­gut. Hi ha tres comar­ques on han aug­men­tat lleu­ge­ra­ment: l’Alt Empordà, pas­sant de 60 a 66; la Gar­rotxa, de 36 a 37 i el Gironès, de 20 a 25. Men­tre que al Pla de l’Estany s’han bai­xat dels 5 res­cats de l’any pas­sat a 3 i a la Selva s’ha fet un res­cat menys, pas­sat dels cin­quanta del mateix període de l’any pas­sat al 49 d’enguany.

Més acti­vi­tat

Des de la uni­tat GRAE d’Olot, s’atri­bu­eix el nota­ble aug­ment de ser­veis efec­tu­ats enguany a les comar­ques de Girona –res­pecte al mateix període de l’any pas­sat– a l’incre­ment de gent fent acti­vi­tats al medi natu­ral. “Els res­cats han aug­men­tat si ho com­pa­rem amb la tendència de l’última dècada perquè hi ha més per­so­nes a la mun­ta­nya”, deta­lla Pla­na­gumà, que diu que “és bo que es facin més pràcti­ques salu­da­bles”, però alerta que “cal estar pre­pa­rats”.

El ser­gent afirma que es tro­ben casuísti­ques molt diver­ses, des de per­so­nes que s’han per­dut i no saben tor­nar a d’altres que s’han fet mal i neces­si­ten ser eva­cu­ats. A l’estiu a la Costa Brava, per exem­ple, una de les més comu­nes és la de “turis­tes fent acti­vi­tats pels camins de ronda mal equi­pats”. I a alta mun­ta­nya, on tot l’any hi ha acti­vi­tat, “es fan res­cats de gent que es perd, es torça el tur­mell... i reque­rei­xen l’acti­vació d’un ser­vei GRAE perquè és un lloc de difícil accés”. A més, també s’ha detec­tat un aug­ment de casos en vies fer­ra­des perquè “estan de moda i es publi­ci­ten com una acti­vi­tat lúdica”. Això fa, segons deta­lla el ser­gent, que hi hagi “molta par­ti­ci­pació de gent poc pre­pa­rada que lloga un equi­pa­ment i va a fer l’acti­vi­tat”. Des del GRAE d’Olot es reco­mana “docu­men­tar-se abans de fer la ruta” per valo­rar si es té la con­dició física necessària i, en cas que sí, “anar-hi amb guia”.

I una altra de les tendències de moda que pro­vo­quen incidències és l’ús de bici­cle­tes elèctri­ques perquè “per­me­ten arri­bar més lluny a gent amb poca con­dició física”. I això, segons el ser­gent, “està bé perquè els per­met fer esport, però alhora si tenen un petit acci­dent se’ls ha de res­ca­tar perquè no són capaços de tor­nar”.

Infor­mació

Per reduir ris­cos i evi­tar fer un mal ús dels ser­veis, Pla­na­gumà reco­mana “tenir uns conei­xe­ments mínims de la ruta que es va a fer, asse­gu­rar-se de la mete­o­ro­lo­gia i valo­rar les con­di­ci­ons físiques del grup”. En aquesta línia, elo­gia la “tasca tan impor­tant” dels cen­tres excur­si­o­nis­tes, que for­men la ciu­ta­da­nia en “ori­en­tació a la mun­ta­nya, capa­ci­tat de traçar rutes i saber l’equi­pa­ment que cal dur”. I també la dels guies de mun­ta­nya, que “la gent pot con­trac­tar per fer l’acti­vi­tat a l’aire lliure i mini­mit­zar ris­cos”, explica afe­gint que:

“És molt impor­tant que siguem cons­ci­ents que el clima pot can­viar de cop quan ets a alta mun­ta­nya i asse­gu­rar-nos que el grup té el nivell per fer aque­lla ruta”, insis­teix el cap del GRAE a Olot. A més, recorda que s’hau­ria de saber “fer fun­ci­o­nar una brúixola i ori­en­tar-nos amb un mapa” perquè “la tec­no­lo­gia pot fallar”. Pla­na­gumà està con­vençut que els mòbils ofe­reix una “falsa segu­re­tat” perquè “a les zones de difícil accés, nor­mal­ment, no hi ha bona cober­tura”. I, per tant, això pot impe­dir, per exem­ple, poder enviar la ubi­cació als Bom­bers.

A Cata­lu­nya, hi ha qua­tre parcs de Bom­bers GRAE que donen cober­tura a tot el ter­ri­tori. A la Seu d’Urgell i a Cer­da­nyola del Vallès (Vallès Occi­den­tal) dis­po­sen tot l’any d’un helicòpter propi i a Olot, que fins ara el tenia 220 dies l’any, s’hi dei­xarà sem­pre a par­tir de l’any que ve. Recent­ment, s’ha obert també un quart parc GRAE a Valls per ofe­rir una cober­tura més ràpida al sud del país. Des de prin­cipi d’any, el GRAE ha fet 1.540 res­cats a tot Cata­lu­nya. D’aquests, la majo­ria (1.019) s’han fet a la mun­ta­nya. Els ser­veis que con­ti­nuen en nom­bre de casos són el de recerca de per­so­nes per­du­des (271) i el de sal­va­ments marítims (150). Enguany, els mesos que més se n’han produït han estat agost (297), juliol (249) i febrer (208).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia