Bardalet: “He empunyat bombes i no soc terrorista”

Albert Carol, el glosador que es va encarregar de presentar el llibre Rigor mortis a Vilamacolum, la va encertar dient que el 2023 passarà a la història com “l’any Bardalet” per la gran transcendència i popularitat que ha agafat el veterà metge forense Narcís Bardalet. A part de ser el protagonista de Rigor mortis, d’aquesta cronista, i també del recull del seus casos impactants que ha reeditat Clàudia Pujol, és el gran protagonista de la sèrie televisiva de gran èxit El forense i, per acabar-lo de catapultar a la fama, també l’han entrevistat a Al cotxe. I aquest “any Bardalet” són incomptables els pobles que reclamen la presència del forense, l’home savi, l’investigador de la mort, el filòsof de la vida, perquè els expliqui de viva veu les seves vivències, els seus casos i les seves dites i reflexions sobre la mort.

A Vilamacolum, que no arriba als 400 habitants, més de 100 persones van omplir la sala municipal per escoltar Bardalet, que va fer emmudir la sala quan, posat en el seu pla més íntim, va revelar que feia poques hores que havia estat a soles amb un mort, el seu darrer mort. “Estàvem ell i jo. Sols. I era el meu gos.” A la sala tots expectants i seriosos escoltant com el forense explicava que se l’estimava, el gos, perquè era de la família i la seva mort el va afectar. Tot i les mil aparicions als mitjans i a les planes dels llibres, Bardalet sempre té un roc a la faixa, una història nova per explicar. La mort del gos no va ser l’única sorpresa de la presentació a Vilamacolum. Bardalet va deixar tothom amb la boca badada quan va revelar: “Jo he tingut bombes a la mà, i no soc terrorista.” Ho va repetir un parell de vegades per assegurar-se que havia cridat l’atenció del públic abans d’explicar que havia sigut per una missió especial que li havia encarregat l’Europol. Una història de pel·lícula que podeu llegir a Rigor mortis, però no veureu a la sèrie. Però “rigorosament certa”, com remarca ell, que encara guarda els correus electrònics de la comanda, que ell va acceptar per si podia ajudar, per evitar ni que fos un mort per culpa del terrorisme. Arran d’un atemptat en un aeroport perpetrat per un gihadista que es va fer explotar, l’Europol volia comprovar si era possible que un terrorista passés pels arcs detectors amb una bomba al cos sense ser detectat, com sembla que havia passat en aquell cas. La missió consistia a comprovar si es podia inserir una bomba a l’abdomen i passar per l’arc. I Bardalet va acceptar el repte. Amb l’assistència dels Tedax dels Mossos, el forense va inserir dos artefactes explosius a dos cadàvers, els cossos de dues persones que havien donat el cos a la ciència. I els van passar per l’arc detector. No va detectar els explosius. L’experiment havia funcionat. Bardalet, l’home que professa tant respecte als vius com als morts, aclareix que l’experiment era ciència pura i per evitar morts. Per tant, era lícit fer servir uns cossos donats a la ciència, encara que potser el donant tenia una altre idea. La segona part de la missió, que consistia a fer explotar les bombes per analitzar les ferides, la van avortar. No calia.