Successos

El quadern negre

Tura Soler

L’estranya mort del “geni” de les Guilleries

Un eremita que vivia en una cabanya d’un mas abandonat de Sant Hilari que feia invents va ser trobat cremat

“Aquí vive un genio, víctima ino­cente de las mafias que cor­rom­pen la ley y el mundo. La ley española o cómo crear nue­vos delin­cu­en­tes.” Aquest era un dels mis­sat­ges que omplien la vella porta de fusta de l’entrada a un esta­ble de la masia aban­do­nada la Cau, al mig de les Gui­lle­ries. L’esta­ble se l’havia habi­li­tat com a habi­tatge Pedro Cas­te­ras Aznar, un ermità, d’entrada poc soci­a­ble, però que expli­cava a qui el volgués escol­tar que era inven­tor i que patia perquè no li robes­sin les patents d’uns sis­te­mes que per­me­trien uns grans estal­vis de com­bus­ti­ble dels vehi­cles de motor. Cas­te­ras, que a inter­net es pre­sen­tava com “dis­ca­pa­ci­tat” (duia un ull tapat amb un pegat) però amb “una capa­ci­tat cre­a­tiva i un sen­tit comú per sobre de la mit­jana”, bus­cava empre­ses que li com­pres­sin dos invents que pro­jec­tava: un motor de tres fases molt més potent que els actu­als que estal­vi­a­ria fins a un 50% de com­bus­ti­ble, i el que ano­me­nava una “casa sis­mològica”, que resis­ti­ria tots els ter­ratrèmols excepte els de grau màxim. No li agra­dava que s’acostés gent a la seva caba­nya, però s’havia mos­trat soci­a­ble i con­ver­sa­dor amb algun sen­de­rista. Expli­cava que vivia d’una petita pensió, que caçava bolets i que arran de donar veus per ven­dre els seus invents es tro­bava que sovint el visi­ta­ven uns indi­vi­dus que li deien que eren poli­cies (ana­ven de paisà) i que li comis­sa­ven els plànols dels seus pro­jec­tes, obli­gant-lo un cop dar­rere l’altre a tor­nar a començar els dis­senys. També deia que se sen­tia amenaçat.

El que es tro­ben ara els pocs aven­tu­re­res (mun­ta­nyencs, caçadors...) que havien escol­tat les històries de l’home que s’auto­a­no­me­nava geni i inven­tor és una caba­nya cre­mada i ensor­rada, els vehi­cles de Cas­te­ras total­ment cal­ci­nats i ni ras­tre de la porta ni dels mis­sat­ges que dona­ven la ben­vin­guda als pas­sants. I Pedro Cas­te­ras ja no hi és. Tot­hom sap que és mort. Que li va pas­sar, a “l’inven­tor” que des de feia anys vivia embos­cat a la caba­nya de la Cau?

Va ser el 7 de maig del 2021, en un moment en què encara hi havia res­tric­ci­ons per la pandèmia del coro­na­vi­rus, quan se’l va tro­bar mort, cal­ci­nat, dins de la seva caba­nya que estava cre­mada i amb el sos­tre enfon­sat per efec­tes del foc, que no se sap exac­ta­ment quan es va pro­duir, però sí que hi ha tes­ti­mo­nis que apun­ten que el dia 3 de maig ja no va res­pon­dre al telèfon. La ins­pecció ocu­lar de l’esce­nari que van fer els Mos­sos i els Bom­bers va per­me­tre detec­tar que hi havia gar­ra­fes i ampo­lles de plàstic bui­des que havien con­tin­gut gaso­lina o dis­sol­vent, que van fer pen­sar que el foc podia haver estat pro­vo­cat. L’autòpsia va deter­mi­nar que la víctima, en aquell moment un cadàver sense iden­ti­fi­car, havia mort a con­seqüència de la inha­lació de monòxid de car­boni. El cos va ser inci­ne­rat dos dies després, tot i que la con­fir­mació ofi­cial que es trac­tava de Pedro Cas­te­ras no es va poder fer fins a finals de juliol, quan van arri­bar els resul­tats de les pro­ves d’ADN, que es van fer com­pa­rant el per­fil biològic amb un seu germà que els Mos­sos van poder loca­lit­zar. La inves­ti­gació dels Mos­sos va con­cloure que la mort de l’auto­pro­cla­mat “geni” de les Gui­lle­ries va ser suïcida i que “l’inven­tor” patia para­no­ies.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia