L’estranya mort del “geni” de les Guilleries

“Aquí vive un genio, víctima inocente de las mafias que corrompen la ley y el mundo. La ley española o cómo crear nuevos delincuentes.” Aquest era un dels missatges que omplien la vella porta de fusta de l’entrada a un estable de la masia abandonada la Cau, al mig de les Guilleries. L’estable se l’havia habilitat com a habitatge Pedro Casteras Aznar, un ermità, d’entrada poc sociable, però que explicava a qui el volgués escoltar que era inventor i que patia perquè no li robessin les patents d’uns sistemes que permetrien uns grans estalvis de combustible dels vehicles de motor. Casteras, que a internet es presentava com “discapacitat” (duia un ull tapat amb un pegat) però amb “una capacitat creativa i un sentit comú per sobre de la mitjana”, buscava empreses que li compressin dos invents que projectava: un motor de tres fases molt més potent que els actuals que estalviaria fins a un 50% de combustible, i el que anomenava una “casa sismològica”, que resistiria tots els terratrèmols excepte els de grau màxim. No li agradava que s’acostés gent a la seva cabanya, però s’havia mostrat sociable i conversador amb algun senderista. Explicava que vivia d’una petita pensió, que caçava bolets i que arran de donar veus per vendre els seus invents es trobava que sovint el visitaven uns individus que li deien que eren policies (anaven de paisà) i que li comissaven els plànols dels seus projectes, obligant-lo un cop darrere l’altre a tornar a començar els dissenys. També deia que se sentia amenaçat.

El que es troben ara els pocs aventureres (muntanyencs, caçadors...) que havien escoltat les històries de l’home que s’autoanomenava geni i inventor és una cabanya cremada i ensorrada, els vehicles de Casteras totalment calcinats i ni rastre de la porta ni dels missatges que donaven la benvinguda als passants. I Pedro Casteras ja no hi és. Tothom sap que és mort. Que li va passar, a “l’inventor” que des de feia anys vivia emboscat a la cabanya de la Cau?

Va ser el 7 de maig del 2021, en un moment en què encara hi havia restriccions per la pandèmia del coronavirus, quan se’l va trobar mort, calcinat, dins de la seva cabanya que estava cremada i amb el sostre enfonsat per efectes del foc, que no se sap exactament quan es va produir, però sí que hi ha testimonis que apunten que el dia 3 de maig ja no va respondre al telèfon. La inspecció ocular de l’escenari que van fer els Mossos i els Bombers va permetre detectar que hi havia garrafes i ampolles de plàstic buides que havien contingut gasolina o dissolvent, que van fer pensar que el foc podia haver estat provocat. L’autòpsia va determinar que la víctima, en aquell moment un cadàver sense identificar, havia mort a conseqüència de la inhalació de monòxid de carboni. El cos va ser incinerat dos dies després, tot i que la confirmació oficial que es tractava de Pedro Casteras no es va poder fer fins a finals de juliol, quan van arribar els resultats de les proves d’ADN, que es van fer comparant el perfil biològic amb un seu germà que els Mossos van poder localitzar. La investigació dels Mossos va concloure que la mort de l’autoproclamat “geni” de les Guilleries va ser suïcida i que “l’inventor” patia paranoies.