Successos

El quadern negre

Tura Soler

Quaranta mil morts enterrats en cent anys

La funerària Vicens celebra el centenari i publica llibres sobre la seva història i les seves aventures

La funerària Vicens de Figueres, tal com diu el rètol d’entrada a les instal·lacions, es va fundar el 1924. El dia 3 de febrer va fer cent anys justos que l’empresa, fundada per Joan Vicens Juanola, va començar a rutllar i a dur difunts cap a la tomba. En aquests cent anys han passat quatre generacions de Vicens, que han enterrat uns 40.000 difunts a la comarca, i han vist la gran transformació del món funerari, des dels inicis, quan la gent moria a casa i la feina consistia a anar al domicili a recollir el difunt (i vestir-lo i netejar-lo si abans no ho havia fet un veí encarregat) i després traslladar-lo al cementiri amb els carruatges dels morts tirats per cavalls que solien ser propietat dels ajuntaments. La funerària Vicens va estrenar el seu primer cotxe fúnebre, un Seat 1400, el 1965 i ara, coincidint amb el centenari, incorporaran un vehicle elèctric, per adaptar-se als nous temps. Toca preservar el medi ambient. El tanatori Vicens es va inaugurar el 1992 i allà s’hi fan les vetlles que abans es feien a casa i cerimònies funerals que abans només es feien a l’església, però a can Vicens també cedeixen les instal·lacions per a actes culturals com les xerrades que es fan la diada de Tots Sants amb oradors com el forense Narcís Bardalet, i fins i tot s’hi ha fet la presentació del llibre Rigor mortis. Fa cent anys, els enterramorts, com els Vicens, eren fusters, perquè havien de fer a mida la caixa per a cada difunt, normalment abans de l’enterrament. Ara al tanatori ofereixen tot un catàleg de taüts, urnes funeràries si s’opta per a la incineració i fins i tot catàleg de joies per fer a partir de les cendres. Dels 40.000 difunts que han posat a la sepultura, en destaca Salvador Dalí, no sols per la particularitat del personatge sinó perquè l’han enterrat tres cops. El primer cop ara va fer 35 anys, quan va morir; el segon cop després d’exhumar-lo per extreure-li les cames per agafar ADN, i el tercer cop quan el van haver de tornar a exhumar perquè el forense Narcís Bardalet li reimplantés les cames tallades i el tornessin a enterrar. És una història surrealista, com el mateix Dalí, de les moltes que ha viscut aquesta família de funeraris, que tot i conviure i viure amb la mort, sense perdre mai el respecte, mostren un gran sentit de l’humor. Fins al punt que han inventat un nom, les “vicentades”, per fer referència a aquelles accions iròniques pròpies dels Vicens. Com ara anar a un restaurant i demanar tots els plats negres, com és el dol de les defuncions. Arròs negre, trompetes de la mort... I per commemorar que han complert cent anys de vida tractant amb morts, tenen en cartera un vídeo editat per Carles Pujol que explicarà de forma gràfica la història de la funerària, i la publicació de tres llibres. Un serà sobre la història de l’empresa, un altre parlarà del món funerari en general i en el tercer, titulat Un altre món, es relataran un reguitzell de vivències i aventures dels Vicens en l’exercici de les seves funcions funeràries, que inclouen també les recollides de difunts que han mort per causes que són de caire judicial. Històries que demostren que la feina del funerari va molt més enllà de l’acció d’enterrar o cremar cossos, que a vegades es juguen la pell per recollir un mort, que fan de confessors als futurs difunts, algun cop han evitat un suïcidi...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia