Successos

El quadern negre

Tura Soler

Cadàver a Querós (1828)

El doble crim de Susqueda ha fet recuperar dels arxius tràgics fets pretèrits com el cas d’un mort no identificat trobat al Ter el 1828 que va desaparèixer aigües avall

La cru­enta història, encara no escla­rida, dels assas­si­nats de Marc Hernández i Paula Mas al pantà de Sus­queda, ha gene­rat que cro­nis­tes, tes­ti­mo­nis, his­to­ri­a­dors hagin rebus­cat en la memòria i els arxius per tro­bar altres fets cri­mi­nals o tràgics esde­vin­guts en temps pas­sats a l’entorn d’aquest esce­nari de les Gui­lle­ries. Com el cas de la mis­te­ri­osa apa­rició i des­a­pa­rició d’un cadàver a Querós el 1828, fets que va rela­tar en acta el secre­tari Josep Lluch de la bat­llia de Vila­nova de Sau, que un his­to­ri­a­dor local va copiar a mà dels docu­ments ori­gi­nals i que també va publi­car al seu dia Lo Cam­pa­nar de Sau.

La història de la qual donava fe el secre­tari Lluch, escrita en el català propi de l’època, consta de dos epi­so­dis. En el pri­mer es relata que arran del fet que el regi­dor de “Carós” Josep Molist havia avi­sat el “Bayle” de Sau que din­tre del riu Ter havien vist un home mort s’havien fet els tràmits per­ti­nents. El regi­dor, jun­ta­ment amb dos tes­ti­mo­nis, Pere Nove­llas i Sal­va­dor Boix, van fer de “sen­ti­ne­lles” del mort i quan va arri­bar el “Bayle Real” va pre­gun­tar als tes­ti­mo­nis si sabien que hi hagués hagut cap “reñina ni alba­rot” i si sabien res que hagues­sin tirat cap home al riu i si men­tre el vigi­la­ven havia pas­sat ningú que digués res sobre el mort. Els tes­ti­mo­nis van dir que no en sabien res, del cadàver, que anava des­pu­llat i que havia que­dat en una plat­geta ano­me­nada Can Rau­rell, d’on no era pos­si­ble treure’l perquè les aigües bai­xa­ven molt for­tes i no hi podien arri­bar a bus­car aquell mort que pres­su­po­sa­ven que s’havia negat tot pes­cant o inten­tant ell tra­ves­sar el riu. De manera que el van dei­xar al lloc on era i el secre­tari va aixe­car la cor­res­po­nent acta el dia 17 de maig del 1828. Però dos dies després, el 19 de maig, va aixe­car una segona acta en què es jus­ti­fi­cava que el dia 17 no s’havia pogut treure el cadàver i s’afe­gia que el dia 19 el riu havia “sobre­vin­gut” molt arran d’unes for­tes plu­ges del dia abans i que s’havia endut el mort riu avall. Aquest cop, de tes­ti­mo­nis hi cons­ta­ven el regi­dor Josep Molist i dos homes que havien reclu­tat per inten­tar treure el cadàver: Pere Nove­llas (que ja havia sigut tes­ti­moni de la tro­ba­lla) i Fran­cisco Parès, maso­ver de la Carosa.

No falta gaire perquè es com­plei­xin 200 anys de la mis­te­ri­osa apa­rició d’aquest cadàver i mai s’ha sabut qui era, d’on venia, de què va morir, si el van matar, on van anar a parar les res­tes... Podrien ser d’aquest mis­teriós cadàver vist i per­dut el 1828 algu­nes de les res­tes anti­gues que els dar­rers temps han apa­re­gut a la zona de Querós, com ara les que van reco­llir els Mos­sos i la met­gessa forense el 12 de juny del 2018?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia