Misteris a Vilanant

Unes 400 per­so­nes van assis­tir dimarts al ves­pre a Vila­nant a la pre­sen­tació de la lle­genda Videte, vigi­late et orate, escrita per Isa­bel Guz­man i il·lus­trada per Leo­nard Beard, que es basa en uns relats orals sobre l’assas­si­nat d’una major­dona del poble a mans del capellà, que la tro­ba­lla d’un esque­let durant unes obres ha fet pas­sar del pla de la lle­genda al de al rea­li­tat. Conta la lle­genda que fa anys el capellà va pre­nyar la major­dona, la va matar i la va apa­re­dar sota l’escola de la rec­to­ria. I sota l’escala de la rec­to­ria, men­tre feien les obres del nou ajun­ta­ment, els obrers hi van tro­bar un esque­let humà. Una història que l’alcal­dessa, Anna Palet, ha vol­gut con­ver­tir en iden­titària del poble de Vila­nant amb l’edició del lli­bret i una pre­sen­tació apoteòsica que va tenir la par­ti­ci­pació del forense Narcís Bar­da­let, que hi va posar el gra­net científic i irònic. Bar­da­let es va reme­tre a la lle­genda que diu que la comarca de l’Empordà va néixer de la relació entre un pas­tor i una sirena. “No me la crec perquè s’escapa dels cànons de la lògica i la ciència.” Dife­rent de la lle­genda de Vila­nant. “Aquí es parla d’un crim i han apa­re­gut uns ossos allà on n’havia de ser l’esce­nari. Me la puc creure. Hi ha lògica i ciència”, va rela­tar el forense, afe­gint-hi que li agra­da­ria ana­lit­zar els ossos, que només ha vist en foto. A les fotos no hi ha vist cap crani sen­cer ni la pel­vis, els dos frag­ments que més podrien asse­nya­lar si es tracta d’un home o una dona. Els ossos van ser envi­ats al jut­jat i l’alcal­dessa Anna Palet no pensa desis­tir fins que li diguin quin resul­tats han donat les anàlisis foren­ses. Ella tre­ba­lla per inten­tar posar nom als pro­ta­go­nis­tes d’aquesta història i cir­cums­criure-la en una època més pre­cisa. Anna Palet va apro­fi­tar l’acte de dimarts per apor­tar més intriga a l’apas­si­o­nant història, reve­lant uns fets inau­dits que li van pas­sar en aquest edi­fici on ara hi ha l’Ajun­ta­ment, on ella ha con­ser­vat la pedra amb una cala­vera dibui­xada i la ins­cripció “Videte, vigi­late et orate” i també el número 666, que, és clar, tot­hom rela­ci­ona amb el dia­ble. Palet crida a la taula la seva gossa Berta, que, diu, és pro­ta­go­nista d’aquesta història. L’alcal­dessa relata pri­mer el que tot­hom ja sap, que ella va per­tot amb la Berta, i després, que quan van estre­nar l’ajun­ta­ment, la Berta no volia entrar-hi de cap manera. L’havia d’aga­far a coll per dur-la al seu des­patx i la gossa pro­cu­rava mar­xar cames aju­deu-me. “Em van dir si hi havia pas­sat alguna cosa, en aquell edi­fici; que podria ser que captés ener­gies nega­ti­ves”, va des­ve­lar Palet. I... va tro­bar una empresa de neteja d’ener­gies que li va asse­gu­rar que ho dei­xa­rien net. I dit i fet. Els ope­ra­ris van fer la neteja, que incloïa posar-hi molt d’encens, i en aca­bat li van dir que esperés que marxés la ferum, però que ho tenia “ben net”. I la Berta ja no va posar més opo­sició per acom­pa­nyar l’alcal­dessa a l’ajun­ta­ment. La reve­lació va dei­xar el públic acla­pa­rat i va pro­vo­car la reacció del científic de la taula. “Jo, d’ener­gies només conec les d’Endesa, Rep­sol, Iber­drola...”, va etzi­bar Bar­da­let, arren­cant la ria­lla del públic, ansiós que s’escla­reixi la història de la seva antiga rec­to­ria. Una veïna, custòdia de la veu dels seus avant­pas­sats, va indi­car una dada clau: sota l’escala, just on hi havia el cadàver, hi havia hagut la fossa de la comuna, que després va ser tapada. Un bon lloc per ama­gar el cos del delicte, sense haver de cavar un forat. Bar­da­let també hi va veure lògica. Con­ti­nuarà...