Ossos de més d’un mort?

L’informe fet pels metges forenses per ordre del jutjat número 7 de Figueres conclou que els ossos que van aparèixer soterrats a la rectoria de Vilanant (allà on la llegenda diu que un capellà assassí va enterrar la majordona prenyada) tenen més de 30 anys d’antiguitat, per la qual cosa ja no tenen interès judicial perquè en cas que derivessin d’un crim, aquest ja hauria prescrit. Les conclusions forenses també indiquen que hi ha algunes peces que són d’origen animal, i que de les que són humanes no és possible deduir-ne l’edat, el sexe ni l’origen ancestral, i que tampoc es pot assegurar que totes les peces corresponguin a una sola persona o si, per contra, n’hi ha de diverses. Els forenses tampoc hi veuen senyals que indiquin criminalitat, i en vista de les conclusions, el jutjat ha retornat els ossos a l’alcaldessa de Vilanant, Anna Palet, perquè en gestioni el destí.

La investigació judicial, doncs, es dona per acabada, però l’alcaldessa de Vilanant continua amb la investigació per intentar aclarir la procedència de les restes cadavèriques i intentar comprovar si realment podrien correspondre a una majordona assassinada, tal com narra la llegenda que durant dècades la veu oral del poble ha transmès de generació en generació. Per això, per analitzar més a fons els ossos, ara disposa de l’ajuda del metge forense jubilat Narcís Bardalet i de l’arqueòleg Ot Ordeig. Els dos experts, a partir d’una primera inspecció a ull nu, han coincidit, en primera instància, que les restes es poden considerar arqueològiques, i que amb tota seguretat tenen més de 100 anys i potser els superen de molt. També coincideixen amb l’informe forense que alguns dels ossos són d’origen animal. I de l’anàlisi d’un dels fragments, un coxal, dedueixen que correspon a una dona i que molt probablement havia tingut fills. I, a falta d’unes anàlisis més exhaustives al laboratori, han detectat unes peces que aparenten ser infantils. La majoria dels ossos tenen fractures (els van trobar els paletes foradant el terra), però crida l’atenció una de les peces que té un tall molt recte i uniforme, que ha fet pensar a Bardalet que podia haver estat seccionat mecànicament. L’arqueòleg, però, no descarta que sigui una fractura per pressió durant l’enterrament i s’espera a tenir més informació un cop els ossos hagin passat pel laboratori d’Ordeig i hagi pogut fer un informe amb l’anàlisi detallada de cadascuna de les peces. Tot i que no s’ha trobat cap dent (les peces més idònies per treure’n ADN), hi ha la possibilitat de treure’n una mostra genètica. Investigació científica que s’afegeix a la històrica, doncs, per intentar aclarir el misteri dels ossos de Vilanant i comprovar si poden ser d’una majordona assassinada.