El quadern negre
Tura Soler
Farses i tragèdies
Es fa viral un missatge sobre la mala gestió de la tragèdia de la dana fet per un usuari que afirma falsament que com a forense, que no ho és, va ser als tsunamis de Tailàndia i el Japó
“Com a metge forense especialista en grans catàstrofes haig d’afirmar d’una manera contundent que és la pitjor gestió, amb diferència, d’una desgràcia natural d’aquesta magnitud. Preparem-nos a rebre una xifra de morts brutal. Això és l’infern.”
Aquest missatge a la xarxa X d’un usuari, Narcís Vidal i Estrany, que assegura que va estar identificant víctimes al tsunami de Tailàndia, amb 225.000 morts, el 2004, en què va veure una gestió impecable, i que també va treballar pel tsunami del Japó, amb 15.000 morts, ha tingut més de 475.000 reproduccions i moltes lloances a “l’expert català” que sembla que les canta clares enmig d’un fanguer informatiu. I han sigut molts els mitjans que han intentat entrevistar aquest “expert” que, a mi, personalment em va anunciar que anava cap a València a identificar víctimes i després va lamentar que no l’hi havien volgut. Han fet malament els que han compartit la seva piulada i els que l’han volgut entrevistar com a gran expert perquè tot i que va participar en unes jornades sobre grans catàstrofes a la UdG, no és metge forense, no va ser al tsunami de Tailàndia ni al del Japó ni ara ha anat a València. Narcís Vidal és dentista jubilat i ara, si no falseja les imatges al seu perfil de Facebook, sembla un bon caçador de bolets. Però com va penjar ell mateix: “De grans caçadors, pescadors i boletaires, poc te’n creguis gaires!” Una bona màxima per aplicar al món informatiu. No empassar-nos missatges de personatges que no coneixem, i més si només els veiem al camp virtual. Anit, Narcís Vidal, va esborrar la publicació, va demanar disculpes, tot declarant-se apassionat per la medicina forense i admetent que ell és estomatòleg.
La història demostra que els farsants surten com bolets en les grans tragèdies i s’ha de reconèixer que alguns tenen un gran talent. Exemples: el món enter es va empassar durant trenta anys que Enric Marco, president de l’Amical Mauthausen, havia estat empresonat en un camp de concentració nazi de Flossenbürg i havia viscut horripilants experiències que va anar relatant al llarg dels anys. I va resultar que Marco no havia trepitjat mai un camp d’extermini. Sonat va ser el cas d’Alícia Esteve, una dona de Barcelona que es veu que de petita ja despuntava com a gran mentidera i que es va convertir en Tania Head quan va passar a ser novaiorquesa i es va inventar una vida de supervivent dels atemptats de les Torres Bessones i la van fer presidenta d’una associació, la Survivors Network, d’afectats pels atemptats. Tania, o Alícia, feia visites guiades al lloc de la tragèdia, explicant la seva experiència. La farsa va durar sis anys. Més efímera va ser la del veí de Sant Feliu de Guíxols Sergio Montilla, que va tenir els seus minuts de glòria a la televisió explicant com l’avió havia impactat just a la planta on ell tenia una empresa i que miraculosament cap dels empleats havia pres mal. La història de Montilla es va ensorrar quan el seu psiquiatre va trucar a la televisió per avisar que no estava bé del terrat. Tots es van crear un personatge ful. Casos que demostren com n’és de fàcil l’art de la tergiversació i fer-nos veure el món al revés.
